«La música popular porta implícita la història d'un poble: els problemes socials, els interessos, els valors, les anècdotes, les llegendes, etc. Va evolucionant amb l'esdevenir social i amb les necessitats culturals de cada època i ajuda en multitud d'ocasions al desenrotllament dels pobles.» (Josep Crivillé i Bargalló)
L'objetiu del Projecte d'Investigació i Innovació Educativa (PIIE) Hamelin 23-25 Xe, que a gust! és l'estudi de les tradicions la seua posada en valor en la societat. Per esta raó, cada mes, el timbre que escoltarem en l'entrada a l'institut, en els canvis de classe, en els patis i en l'eixida, serà el d'una cançó tradicional que ens ajude a contextualitzar una història, uns valors, unes anècdotes i unes llegendes.
FEBRER 2024
Ievan polkka
Cançó popular finlandesa
La cançó Ievan polkka (la polca d'Eva) és una polca popular finlandesa escrita en 1928 i cèlebre en tot el país fins a acabada la Segona Guerra Mundial. En 1995, es va popularitzar de nou gràcies al grup de música tradicional Loituma (dels qui és la versió que escoltem) i, en 2007, va ser versionada per diversos cantants vocaloid japonesos, adquirint una popularitat mundial. La cançó parla d'una jove anomenada Eva que balla polca tota la nit. La lletra es mescla amb paraules i sons inventats per a enriquir la melodia i el ritme, donant-li a la cançó un caràcter festiu.
| Nuapurista kuulu se polokan tahti Jalakani pohjii kutkutti. Ievan äiti se tyttöösä vahti Vaan kyllähän Ieva sen jutkutti, Sillä ei meitä silloin kiellot haittaa Kun myö tanssimme laiasta laitaan. Salivili hipput tupput täppyt äppyt tipput hilijalleen. Ievan suu oli vehnäsellä Ievan äiti se kammarissa Hilipati hilipati hilipati hillaa Rimpatirallaa ripirapirallaa Rätsätsää ja ribidabi dilla Siellä oli lystiä soiton jäläkeen Muorille sanon jotta tukkee suusi Sen minä sanon jotta purra pittää |
El so d'una polca va arribar des de la casa del meu veí I va posar els meus peus a ballar La mare d'Eva tenia un ull posat en la seua filla, però Eva va aconseguir enganyar-la, saps? Perquè, qui escoltarà la mare dient que no? Quan tots estem ocupats ballant d'un costat a un altre! Eva estava somrient, el violí estava gemegant La mare d'Eva es va tancar Quan la música es va detindre, va començar la vertadera diversió Li vaig dir a la seua mare, detingues ara eixe soroll Una cosa que et dic és que no m'atraparàs, |
ENERO 2024
Xe que a gust!
Cançó tradicional d'Elx
Les Cançonetes de fil i cotó expliquen l'obra, els costums, els estereotips o els moments d'oci del dia a dia en l'Elx dels segles XIX i XX. De tradició oral, va ser als anys 80 quan van ser compilats, principalment per Maria Assumpció Peral, Ramon Sempere, Andreu Mallebrera i Salvador Valero, que van publicar l'any 1989 el llibre Cançonetes de fil i cotó, nom amb el qual es coneix este recopilatori de la vida quotidiana de l'Elx del passat.
La versió de la cançó Xe que a gust! que escoltem està cantada pel grup Cadafal.
Perquè visc en la Teulera
ahí en lo últim del Raval
diuen que soc un borratxo
d’eixos de got i punyal
si visquera en la Glorieta
i vestit de senyoret
per molt borratxo que fóra
guardaríeu el secret
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam
El dilluns que no tinc ganes
El dimarts pa descansar
El dimecres pa fer nóvia
El dijous pa festejar
El divendres pa fer comptes
I el dissabte pa cobrar
I el diumenge que tinc ganes no me deixen treballar
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam
Totes se giren d’esquena
Al parlar-lis del jornal
Qui va inventar la sirena
Que Déu el guarde del mal
I em tòquec el pito, nena,
Quan me’n vaig a treballar
I en acabar la faena
me’l tornàrec a tocar
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam
Puja la carn, puja l’oli
Puja la llet, puja el pa
L’autobús no cal parlar-ne
Que li diuen l’autocar.
Si el ball segueix com el ballen
Tan mal haurem d’acabar
Que ni els qui mai no treballen
Podran d’aquí a poc menjar
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam
DICIEMBRE 2023
De l’aigua dolça venim
Cançó tradicional d'Elx
Les Cançonetes de fil i cotó expliquen l'obra, els costums, els estereotips o els moments d'oci del dia a dia en l'Elx dels segles XIX i XX. De tradició oral, va ser als anys 80 quan van ser compilats, principalment per Maria Assumpció Peral, Ramon Sempere, Andreu Mallebrera i Salvador Valero, que van publicar l'any 1989 el llibre Cançonetes de fil i cotó, nom amb el qual es coneix este recopilatori de la vida quotidiana de l'Elx del passat.
La versió de la cançó De l'aigua dolça venim que escoltem la canta el grup Cadafal.
De l’aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d’eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te’n pot pujar al cap.
Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l’ha comprat sa mare
i son pare no en sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.
De l’aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d’eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te’n pot pujar al cap.
La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.