Hui se celebra el Dia de la Llengua Materna. Al nostre cas, el valencià, un idioma parlat per més de huit milions de persones (sabies que també a Sardenya?).
El Dia de la Llengua Materna ve celebrant-se des de l’any 2000 per recordar que la importància de la diversitat cultural i la riquesa lingüística. Totes les llengües del món mereixen respecte perquè totes -absolutament totes- serveixen per comunicar-nos. La UNESCO ha confirmat que una llengua desapareix del planeta cada quinze dies, perdent-se doncs la riquesa cultural i el patrimoni lingüístic. I quan mor una llengua, es perd tota una història.
És per això que Didín Puig mai va deixar de parlar valencià. El parlava a totes hores amb tota la gent. Tant, que algun disgust li va costar durant el Franquisme: multes per dirigir-se a les autoritats en valencià, problemes amb la centraleta perquè “no l’entenien”…I és que moltes llengües han estat -i estan- perseguides. Però Didín mai va defallir. Tan va ser així que a París treballava cuidant una xiqueta francesa, la qual va aprendre abans valencià que francès. De fet, sempre volia vindre a Benimodo en estiu per poder comunicar-se amb la resta de xiquetes i xiquets perquè els entenia i li agradava! Aquella xiqueta a dia de hui continua parlant valencià, per què no? Com contava Didín:
“Quan vaig anar a París, cuidava una xiqueta.
Com la tenia jo sempre perquè sa mare estava molt malalta,
esta xiqueta va començar parlant primer valencià abans que francès.
Aleshores només s’entenia amb mi”
I és que el valencià obri portes. I si no, que li ho diguen a Didín, qui no solament va viure en valencià sinó que va poder treballar en la seua llengua materna una vegada retornada de l’exili als inicis de la Transició democràtica.
“A Aitana (RTVE) posava la música de fons als reportatges i després,
per escriure en valencià, els cartellets que eixien als subtítols.
És a dir, les dues coses que sempre m’havien dit que no em servirien per a res a la vida,
la música i el valencià, em van servir per treballar i viure”
Celebrem totes les llengües. Celebrem la diversitat i sobretot, fem que mai es perden. Didín ens va ensenyar com fer-ho: ara ens toca a nosaltres continuar amb el seu llegat d’estima a totes les cultures i en especial, al valencià.
