El passat divendres, 1 de març als Salons Siglo XXI de l'Alcúdia, es va celebrar la quarta edició de la Nit de la Ribera. un esdeveniment en què es guardonen les comunitats educatives pioneres per la implantació en l'ensenyament i aprenentatge en valencià.
Enguany, l'Aula Didàctica Didín Puig va rebre el reconeixement per la seua tasca social i actual que desenvolupa pel seu treball i difusió de la llengua, tradicions i costums valencianes al voltant de la figura Didín Puig.
L’Aula Didàctica Didín Puig comença el nou curs amb nombrosos reptes. Prepareu-vos per a disfrutar immersos en la cultura contemporània al voltant de la figura de Didín Puig i el poble de Benimodo. Les propostes van dirigides tant a alumnes de primària com de secundària. No vos podeu perdre esta nova aventura. Prepareu les vostres reserves perquè comencem! Vos esperem!
El passat divendres 9 de juny va tenir lloc a Benimodo el I Encontre Jove Didín Puig, organitzat per la Direcció General d’Innovació Educativa de Conselleria d’Educació, Cultura i Esport a partir de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Didín Puig, ubicada al mateix municipi. Més de 500 alumnes provinents del CEIP Josep Gil Hervàs de Benimodo; el CEIP Balmes i l’IES Didín Puig de Guadassuar i els CEIP Emili Lluna i CEIP Pepita Greus d’Alginet van participar en aquesta diada dedicada a la periodista i activista cultural Didín Puig, a la qual enguany se li ha dedicat una Aula Didàctica per part de Conselleria per difondre la seua importància al llarg del segle XX en favor de la cultura i la música en valencià.
A l’acte assistiren tant la Directora General d’Innovació Reis Gallego com l’alcalde de Benimodo, Paco Teruel, la presidenta del Consell Valencià de Cultura, Dolors Pedrós, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià Anna Oliver així com personalitats i amistats de Didín Puig com ara Rafa Armengol, Empar Bria o el veïnat del municipi.
El matí s’inicià amb una cercavila animada amb tabals i dolçaines pel poble i amb els cabuts de Didín i de Vicent Andrés Estellès per a posteriorment, donar el tret d’inici a la jornada, la qual es desenvolupà exitosament entre jocs al carrer, música, tallers, contacontes, rutes didàctiques i exhibicions de danses tradicionals. A més, l’alumnat va poder parlar i entrevistar a les amigues i amics de Didín que es van reunir a la plaça per donar a conèixer anècdotes de la periodista i parlar d’ella amb els i les més joves.
L’encontre, organitzat per l’Aula Didàctica Didín Puig és el primer del que esperen que en siguen molts i “acabe convertint-se en un referent de la cultura a la comarca i del país per donar a conèixer a totes i tots els que al llarg de la història han treballat per deixar-nos un llegat millor”. A l’acte de Conselleria d’Educació col·laboraren tant l’Ajuntament de Benimodo com d’Edicions96 i Acció Cultural del País Valencià. A més es va tenir l’ajuda de les aules didàctiques de Joan Fuster (Sueca), la de música i danses tradicionals Salvadora Sancho (Xàtiva) i la d’Enric Valor (Castalla).
L’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Didín Puig no solament té un lloc on poder realitzar-se: també compta amb l’opció d’anar als centres educatius a parlar-ne de la nostra protagonista. Així, el passat dijous 25 de maig visitàrem l’IES Sucro d’Albalat de la Ribera, on compartírem el matí amb l’alumnat de 4t d’ESO del centre per parlar-ne una mica de Didín i de tot el que va fer i significar.
El professorat, a qui hem d’agrair la tasca prèvia, es va dedicar els dies abans de la nostra visita a parlar de Didín Puig, llegir parts del llibre “Cartes a Olivier. I tu què feies per ser antifranquista?” i tractar la qüestió de la Guerra d’Espanya i la posterior repressió. Per això, en arribar a fer la xarrada i la presentació, l’alumnat ja tenia uns coneixements previs que facilitaren el debat i les explicacions.
Va ser un matí on posàrem de relleu no solament la vessant cultural de Didín: també la seua part més íntima, parlant de son pare i de com la família va haver de refer-se després del seu assassinat. Tractàrem la història i la memòria des tres perspectives: de poble, valenciana i en clau de dona. Solament així podem fer arribar la història a un públic interessat, fent-lo interpretar la història des de la seua vessant de proximitat. I és que, com diguem sempre, Didín no està als llibres de text, però tampoc els pobles (als llibres de text es remarquen fets sobrevinguts a les grans ciutats). Per això considerem que Didín és un element clau: perquè ajuda a entendre aquella història que mai ens han contat.
Gràcies per aquell matí i sobretot, pel vostre interès! Seguirem anant i parlant de Didín allà on calga per fer d’aquest un lloc millor entre iguals!
Que la història i la memòria són essencials per entendre en quin lloc vivim al món és un fet evident que es demostra per si mateix. És per això que l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Didín Puig té una continuada activitat a Benimodo. Més de 500 alumnes han visitat l’aula als darrers mesos, fent evident que la figura de la periodista i activista cultural és un referent i, al mateix temps, una necessitat per entendre el nostre passat més immediat.
A més, a través de Didín Puig es poden estudiar i aprendre molts aspectes de la nostra història. És per això que considerem essencial aquesta Aula i creguem que la seua acceptació és el valor més gran que tenim. Tallers, activitats, visites al municipi de Benimodo, audiovisuals, exposicions…Tot això fa de l’aula didàctica (i de les aules didàctiques en general) un espai on aprendre en altres contextos i tan necessari com el que més. Solament des de les històries de proximitat podrem entendre millor el nostre context. Seguim!
Hui se celebra el Dia de la Llengua Materna. Al nostre cas, el valencià, un idioma parlat per més de huit milions de persones (sabies que també a Sardenya?).
El Dia de la Llengua Materna ve celebrant-se des de l’any 2000 per recordar que la importància de la diversitat cultural i la riquesa lingüística. Totes les llengües del món mereixen respecte perquè totes -absolutament totes- serveixen per comunicar-nos. La UNESCO ha confirmat que una llengua desapareix del planeta cada quinze dies, perdent-se doncs la riquesa cultural i el patrimoni lingüístic. I quan mor una llengua, es perd tota una història.
És per això que Didín Puig mai va deixar de parlar valencià. El parlava a totes hores amb tota la gent. Tant, que algun disgust li va costar durant el Franquisme: multes per dirigir-se a les autoritats en valencià, problemes amb la centraleta perquè “no l’entenien”…I és que moltes llengües han estat -i estan- perseguides. Però Didín mai va defallir. Tan va ser així que a París treballava cuidant una xiqueta francesa, la qual va aprendre abans valencià que francès. De fet, sempre volia vindre a Benimodo en estiu per poder comunicar-se amb la resta de xiquetes i xiquets perquè els entenia i li agradava! Aquella xiqueta a dia de hui continua parlant valencià, per què no? Com contava Didín:
“Quan vaig anar a París, cuidava una xiqueta.
Com la tenia jo sempre perquè sa mare estava molt malalta,
esta xiqueta va començar parlant primer valencià abans que francès.
Aleshores només s’entenia amb mi”
I és que el valencià obri portes. I si no, que li ho diguen a Didín, qui no solament va viure en valencià sinó que va poder treballar en la seua llengua materna una vegada retornada de l’exili als inicis de la Transició democràtica.
“A Aitana (RTVE) posava la música de fons als reportatges i després,
per escriure en valencià, els cartellets que eixien als subtítols.
És a dir, les dues coses que sempre m’havien dit que no em servirien per a res a la vida,
la música i el valencià, em van servir per treballar i viure”
Celebrem totes les llengües. Celebrem la diversitat i sobretot, fem que mai es perden. Didín ens va ensenyar com fer-ho: ara ens toca a nosaltres continuar amb el seu llegat d’estima a totes les cultures i en especial, al valencià.
Hui 8 de febrer es compleixen quatre anys del traspàs de Didín Puig i Grau. Tenia 91 anys i la seua salut començava a fallar.
I és que parlar de Didín Puig és sinònim de tolerància. És fer valer la paraula i la raó per damunt d’allò insensat. És la frase coherent, el discurs racional. Didín, hui que es compleixen quatre anys de la seua mort, ens demostrà com amb el saber fer i des de la cultura es podia treballar per un món millor. El punt d’unió de moltes sensibilitats sempre basades en el respecte i els valors de llibertat comuna.
Misèria, fam, mort i exili. Però tot i aquestos patiments, sempre amb la justícia per bandera. Sempre amb la paraula justa i el saber fer. Dona activa, mai es va rendir en la defensa dels valors democràtics. Didín ara fa quatre anys ens va deixar un buit immens al món de la cultura del País Valencià, però també un gran llegat: la idea de tolerància i, sobretot, el creure que el món cal canviar-lo des del respecte, la cultura i l’educació.
Nosaltres des de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània arrepleguem el seu llegat, però ha de ser la societat la qual treballe per a que els valors de la periodista i activista cultural continuen més vius que mai. Perquè si alguna cosa hem aprés de Didín, és a treballar incansablement per aconseguir un món millor on poder desenvolupar-se en llibertat i en valors democràtics, de llibertat, respecte i tolerància.
Gràcies Didín!
El trenta de juny de 1927 es procedia a fer el certificat de naixement de Didín Puig a Guadassuar, municipi on va nàixer i va viure els primers anys de la seua vida.
L’Aula Didàctica, gràcies a l’ajuda d’Enric Mut, cronista de Guadassuar, hem pogut fer-nos amb la partida de naixement de Didín Puig, nascuda un 28 de juny de 1927. En aquesta partida podem veure tant a Eulogio Puig Usina (pare) com a Cándida Grau Llopis (mare): el primer, de Benimodo; la segona, natural de Navarrés. També ens parla de qui van ser els seus avis, provinents tant de Benimodo com de Navarrés i de Gor (Granada). Es poden llegir els oficis de tots ells, tots ben diferenciats: des de secretari local fins a mestra, llaurador o treballadora domèstica. És interessant perquè també ens indica quina era la vivenda de la família Puig i Grau: el carrer Santa Llúcia número 8, just darrere de l’Ajuntament de Guadassuar.
Voleu saber més sobre la vida de Didín? Doncs cliqueu a l’apartat de “Materials didàctics”. A l’Aula Didàctica vos explicarem moltíssimes coses més!
Al llarg de la visita es duran a terme diferents activitats: des d’una visita a l’espai museístic fins a la visualització d’audiovisuals passant per la realització d’un dels tallers a elegir pel centre. Però amb tot, també es durà a terme una ruta pel municipi de Benimodo per així entendre millor el context en el qual es va desenvolupar la vida de Didín Puig. Aquesta ruta està pensada per poder satisfer l’aprenentatge de tots els cicles educatius, fent una ruta més curta i directa amb l’alumnat més menut (pensat per al primer i segon cicle de primària) i d’altra més lenta i amb més punts (per al tercer cicle de primària). A més, tant per a l’ESO com per a Batxillerat i altres centres (així com els cicles educatius que ho desitgen de primària) s’ha preparat una ruta literària basada en textos i entrevistes de Didín Puig. Es visitaran els espais memorístics més importants de Benimodo a la vida de Didín com ara l’església, l’ajuntament, les antigues places i carrers del municipi, el casino republicà, la casa on va residir Vicent Andrés Estellés o la pròpia vivenda de la nostra protagonista. A partir dels textos es recrearà la vida de Didín Puig i es farà un repàs històric al segle XX valencià.
Possiblement no conegues Didín Puig. No passa res: sovint la gent no la coneix. I és per això que s’ha creat aquesta Aula Didàctica, per conèixer la seua figura i quina va ser la seua tasca al món de la cultura del País Valencià des dels anys seixanta fins a l’actualitat, quan podem veure en perspectiva el seu llegat.
Però qui era Didín Puig?
Si bé al llarg d’aquestes entrades anirem parlant-ne a poc a poc, cal fer una breu introducció a la seua figura. Càndida Puig i Grau va nàixer en 1927 a una família relativament acomodada gràcies al treball d’Eulogio, son pare: secretari d’ajuntament. Allò la va portar a nàixer accidentalment a Guadassuar, on treballava son pare. Educada en valors democràtics i de llibertat, va accedir a la cultura des de ben menuda, però la Guerra d’Espanya del 1936 va canviar per sempre la seua vida: l’assassinat de son pare una vegada finalitzada la guerra amb l’excusa de no ser adepte al nou règim dictatorial va suposar l’eixida de Guadassuar cap a Benimodo i l’intent de sa mare, Càndida, de traure endavant els seus dos fills.
Amb 30 anys Didín s’exilià a París per poder estudiar sense haver de passar cap prova al sindicat femení falangista: la Sección Femenina. Allò la va dur a haver de treballar cuidant una xiqueta a la capital francesa, on desenvolupà tota una tasca cultural tant d’aprenentatge com de recolzament a figures emergents de la cançó protesta europea. Al tornar a Benimodo en 1974 Didín inicià el seu treball tant a editorials com a discogràfiques i a la radiotelevisió pública estatal primer i valenciana després, on desenvolupà la tasca de guionista i s’encarregava de les tasques musicals.
Amiga de Maria del Mar Bonet, Carmelina Sánchez-Cutillas, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Carme Miquel, Enric Valor, Eliseu Climent, Ovidi Montllor, Lluís Llach, el grup Al Tall i demés (que anirem poc a poc desgranant en aquest espai web), dedicà la seua vida a fer un món més just entre iguals amb la cultura i la llengua com a base i sempre centrant-se en els més joves, els quals tenien per a Didín el valor afegit de ser els que crearien un món millor.
Benvingudes i benvinguts a l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Didín Puig!
