Mes: febrer de 2023

Concurs organitzat pel Departament d’infància de l’Ajuntament i la Junta local Fallera

Us mostrem una gravació de la nostra alumna, Andrea Piquer, confeccionant la crítica en Braille, tant l’escriptura com la lectura. Estem molt orgullosos de tu, Andrea!

El 18 de febrer
Dia Internacional de la síndrome d’Asperger,
aprofitem per compartir la guia de recursos.

Què és la síndrome d’Asperger?

La síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament neurològic que afecta les habilitats socials, de comunicació i de comportament. Es considera un trastorn del espectre autista, però diferent del trastorn autista clàssic en què les habilitats lingüístiques i cognitives són preservades.

Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir dificultats per comprendre les normes socials i les cues no verbals, com la postura corporal o la expressió facial. Poden tenir interessos intensos i específics en temes concrets, i poden mostrar comportaments repetitius o ritualitzats. Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir un llenguatge complex i ben desenvolupat, però pot ser difícil per a ells iniciar o mantenir converses, especialment en situacions socials noves o desconegudes.

Encara que les causes exactes del síndrome d’Asperger no estan totalment clares, se sap que té una base genètica i que es produeix a causa de diferents factors que afecten el desenvolupament del cervell. Els tractaments per al síndrome d’Asperger es centren en l’educació, la teràpia conductual i la medicació per als símptomes associats, com la ansietat o la depressió.

Segons el DSM 5 el transtorn de l’espectre autista suposa

1. Deficiències persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos. Es manifesta per:
   1. Deficiències en la reciprocitat emocional.
   2. Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la relació social.
   3. Deficiències en el desenvolupament, mantenimiment i comprensió de les relacions.
2. Patrons reactius i repetitius de comportament, interesses o activitats, que es manifesten en dos o més dels següents punts:
   1. Moviments, utilitzadió objectes o habla estereotipats.
   2. Insistència monòtona, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal.
   3. Interessos molt restringits i fixes que són anormals en quan a la seua intensitat o focus d’interés.
   4. Hiperactivitat o estímuls sensorials de l’entorn.

Nivells

1. Grau 3. Necessita ajuda molt notable. Deficiències greus de comunicació social verbal i no verbal.
2. Grau 2. Necessita ajuda notable. Deficiències notables d’aptituds de comunicació social verbal i no verbal.
3. Grau 1. Necessita ajuda. Sense ajuda in situ. Dificultat per iniciar interaccions socials i exemples clars de respostes atípiques o insatisfactòries en l’apertura social d’altres persones.

Al cervell

Comparació de les àrees de comprensió oral (turquesa) i visual (lila) del cervell neurotípic (esquerra) i del cervell Asperger (dreta)

Moviment per la neurodiversitat

Alguns investigadors com Simon Baron-Cohen i les persones amb síndrome d’Asperger, com Daniel Tammet, també han qüestionat si la síndrome pot ser considerada com una diferència en lloc d’una discapacitat que ha de ser tractada i curada. Associacions com DANDA (Developmental Adult Neuro-Diversity Association), creada el 2003 al Regne Unit, defensen el «dret a neurodiversitat».

Per treballar a l’aula