Va passar aqueix tradicional Festival de la Cançó d’Eurovisió i es van complir els pronòstics que indiquen el poc que compta ací la qualitat musical enfront d’altres aspectes, com són els tradicionals interessos geopolítics, uns criteris artístics caducats i, sobretot enguany, la necessitat de mostrar cansament i rebel·lia per part del vot del públic (218 punts per a Finlàndia i 318 per a Itàlia).
En aquesta edició Espanya ha quedat, amb Blas Cantó com el seu representant, en la posició 24 dels 26 finalistes (41 països han participat en total). Després de la suspensió del concurs el passat 2020 per la COVID, el nostre cantant no va poder interpretar el tema “Universo” i enguany ha competit amb la cançó “Voy a quedarme”, complint amb les regles del concurs.
Ens queda preguntar-nos si és tan important mantindre’ns en aquest esdeveniment que, com altres situacions, no va acompanyant totalment els interessos reals de la ciutadania. La resposta és sí, encara que creguem que puga ser per a donar visibilitat a joves artistes que d’una altra forma no els coneixeríem. Per exemple reconeixem a l’anterior cantant que va participar en el festival d’Eurovisió 2019 (lloc 22 de 26) i també en el concurs Eurosong, Miki Núñez. Al qual sentim aquests dies en el nostre col·le amb la seua cançó “Escriurem”, interpretada en aquesta ocasió per una vintena de músics i grups en favor de la recaptació de fons, a través de la campanya solidària #Joemcorono, per a la prevenció i cura del coronavirus.
