En la seua Ètica a Nicómac, Aristòtil assegurava que la moneda «serveix com a mitjà que fa les coses conmensurables i les redueix així a la igualtat. Si no hi haguera intercanvi no hi hauria associació, i no pot haver-hi intercanvi sense igualtat, i no hi ha igualtat sense commensurabilitat». Per al filòsof grec, per tant, la moneda era un mitjà per a donar valor a les coses i per a igualar mitjançant eixe valor a productes d’origen desigual.
Tots sabem, no obstant això, que la monedano és només un mitjà, sinó que s’ha convertit històricament en un valor en si mateix, un objecte que ha provocat lluites de poder, guerres o passions desenfrenades, com li succeïa a l’Àvar de Molière.
Les monedes són també representacions del poder polític o religiós, mostrant les efígies dels governants com a mitjà de propaganda. I en moltes ocasions, a més, són vertaderes obres d’art, filigranes d’artesans metal·lúrgics que perduren en el temps.
Totes eixes cares de la moneda s’exposaran en les presents Jornades del Museu Històric d’Aspe. En un temps curiosament en el qual la moneda i el paper moneda comencen a perdre terreny en el món digital, si bé encara sobreviuen. Caldrà veure fins quan.
Inscripció i més informació ací.