LA MÚSICA POPULAR DE TRADICIÓ ORAL
(Per David Vera Verdú)
La literatura musical es representa a través de la veu humana, que no solament és l’instrument més apreciat i complet, sinó que a més és instrument des que l’home és home.
L’ésser humà és un organisme que utilitza la veu per a moltes coses. Quan la veu parla, sempre comunica alguna cosa: una idea, un pensament, un estat d’ànim. Però… i quan canta?
En bona mesura, és el sistema més subtil, més encantador, més efectiu que té l’home per comunicar de forma sincera, plana i especial allò més profund del seu ésser. El cant és capaç de convertir les passions, els sentiments i els amors en una obra d’art. Quan cantem transformem envoltant les paraules, les frases, els versos… aconseguint així que senzilles lletres es tornen en l’expressió més íntima d’allò que l’home sent, pateix i espera, a la fi, d’allò que la persona és.
Per tant no dubtarem en considerar que la música vocal popular és un element indispensable en la nostra tasca com a educadors. És el moment, dels 3 als 16 anys; l’educació obligatòria, de dotar del bagatge musical necessari què acompanyarà als nostres alumnes al llarg de la seua vida, i possiblement de la dels seus descendents, convertint-los així en membres actius de la nostra societat. Perpetuar el seu bagatge musical els ajudarà a retrobar aquelles veus del passat que ens continuen guiant per esbrinar qui som, d’on venim i evidentment a trobar el camí que hem de seguir. Necessitem que la nostra societat cante als seus fills perquè “la música tradicional de cada poble és la llengua materna musical del xiquet” (Z. Kodaly).
Inscripció ací.