HOMENATGE A PERE FERRER

El dilluns 18 de setembre, la comunitat educativa de l’institut Alfred Ayza va fer l’homenatge al seu company, Pere Ferrer.

Text dedicat a Pere Ferrer:

“Ens hem reunit totes i tot ací per retre un homenatge sentit al vostre professor, cap d’estudis, company i amic, Pere Ferrer.

Aquest agost ha estat un mes molt trist per a nosaltres, els seus companys de treball i amics i també sabem que entre vosaltres, els seus alumnes i les seues alumnes, hi ha tristesa per la pèrdua d’una bona persona que ha format part de la vida de tots nosaltres. Totes i tots heu tingut algun contacte amb Pere en algun moment dels diferents cursos acadèmics i sabeu com era, no fa falta que jo enumere les seues virtuts i qualitats…i també sabeu que, quan calia, s’enfadava, la nostra feina ha de ser aquesta: ensenyar, guiar i acompanyar-vos una miqueta. Pere ho intentà fer de la millor manera que va saber i espero que a vosaltres us quede aquesta sensació al fons del vostre cor.

Pere era un bon company, una persona que ens encoratjava en la nostra tasca docent i un professor preocupat i empàtic amb el seu alumnat. Els seus ulls blaus ens il·luminaven en aquest espai que ocupem tantes hores… ara s’han apagat i estem tristos/es i ho hem d’estar durant un temps perquè som persones i tenim sentiments. Però, també penso que cal estar contents per haver-lo conegut i el seu amor ens haja tocat una miqueta el cor de tots nosaltres.

Vull acabar aquestes paraules amb un poema de Vicent Andrés Estellés que dedicarem al nostre amic Pere Ferrer i a tota la població líbia i marroquina que ha patit la pèrdua de moltes vides a causa dels desastres climàtics de les últimes setmanes. A Pere li agradaria compartir aquest moment amb tots ells. Diu així:

No ocultaràs el teu amor;

el serviràs honestament

i serà la teua conducta

alegria i seguretat.

Tu mateix et respectaràs

per tal que et respecten els altres,

i tu respectaràs els altres,

la seua pau, la seua pena.

Tractaràs d’evitar la pena

i fer profitosa la pau.

L´amic existirà sobretot;

i la seua existència

la reconeixeràs en tot,

i en tot el recordaràs

i ho faràs tot el nom de l´amor,

lliuradament, en silenci,

sense esperar cap recompensa,

car la recompensa la tens…

In memoriam de Pere Ferrer, el nostre amic i cap d’estudis

A l’acte també van participar alumnes del centre que van voler dedicar unes paraules al seu cap d’estudis:

“Pere va ser el meu professor quan cursava 1r de Bat, impartia l´assignatura de Literatura Universal amb tanta passió que amenitzava les hores de classe. Més que aprendre, amb ell vam créixer com a persones: ens feia reflexionar i debatre entre nosaltres .

Pere ens va ensenyar a lluitar per allò que volem, sempre amb respecte i educació, afavorint sempre el més dèbil i feble. Treia temps d´on sigués per tal d´ajudar a resoldre conflictes i problemes entre les i els alumnes. Tots els dimecres ens sorprenia amb les activitats que proposava a l´hora de tutoria. Apostava per una societat d´iguals sense conflictes.

Pere, lluitador i defensor dels seus principis, et trobarem a faltar.

Sempre en el nostre record.

Gràcies al nostre professor, Pere, vam descobrir el sensacional món de la literatura i milers de fantàstics autors, i a més, va demostrar-nos que l´ensenyament també es pot impartir a través de la reflexió i el diàleg.

Pere era la creativitat i l´autenticitat feta persona; un professor pacient i atent que senzillament volia canviar la percepció que teníem de la literatura; i una empàtica persona, disposat a ajudar-nos sempre.

Eternament estarem agraïts per la seua dedicació i atenció.

Gràcies, Pere, per absolutament tot.

Siempre deslumbrabas al pasar, con esa alegría y energía. Único, pasional e inteligente.

Siempre pensaba en enseñarte mis logros una vez alcanzados. Eras de esas personas que se ilusionan por los demás.

Me enseñaste la literatura, perfeccioné la cohesión de mis escritos, pero para mi, lo más importante fue que nos enseñaras a luchar por lo que de verdad queremos, a esforzarnos y a triunfar.

Cuando necesitaba un consejo, siempre sabía a quien acudir, siempre intentabas ayudar a los demás: siempre, aunque no tuvieses ni dos minutos. Siempre estabas ahí para tus alumnos. Y nosotros, siempre lo estaremos para ti, dónde quiera que estés.

Es imposible que pueda olvidarte. es imposble que podamos olvidarte.