Encara que molts adults no ho tenen en compte i deixen que els nens tinguin xarxes socials quan vulguin, a Espanya hi ha una edat mínima legal per fer-ho.
Per ells, aquestes plataformes són un lloc agradable i segur, on es relacionen amb el seus amics i companys i hi comparteixen detalls de la seva vida privada pràcticament sense filtre.
Aquests comportaments són contraproduents per a la privacitat i seguretat dels menors, i per això és fonamental conscienciar-los sobre la importància de la privacitat a les xarxes socials.
Tot i això, si el nen és massa petit per entendre-ho o simplement vol ser-hi com tots els seus amics serà difícil convencer-lo. Per aquesta raó existeix una normativa legal, a nivell europeu, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) sobre la protecció de les persones físiques quant al tractament de les seves dades personals, compta amb una regulació per als menors d’edat. L’article 8.1 del RGPD estableix que “(…) el tractament de les dades personals d’un nen es considerarà lícit quan tingui com a mínim 16 anys”.
No obstant això, a pesar que l’edat mínima s’estableix en 16 anys, el reglament deixa en mans dels estats membres que aquesta edat sigui inferior, “sempre que no sigui inferior a 13 anys”. Aquest és el cas d’Espanya, on segons la Llei espanyola de Protecció de Dades, l’edat mínima per a poder accedir i registrar-se en xarxes socials són 14 anys.
Per tant, és il·legal que un nen amb menys de 14 anys s’obri un compte en alguna de les xarxes socials i per tant es pot denunciar per a que el compte sigui eliminat. Només podran registrar-se per sota d’aquesta edat quan tinguin el consentiment dels titulars de “la pàtria potestat o la tutela”.
Passar molt de temps connectats i pendents del mòbil i altres dispositius electrònics similars comporta una sèrie de riscos:
- Síndrome visual informàtica (SVI). La visualització de les pantalles, ja sigui durant el temps de lleure o la jornada laboral, pot perjudicar la salut dels nostres ulls i provocar símptomes, com ara fatiga visual, mal de cap, visió borrosa o doble, irritació, coïssor o sequedat ocular, i llagrimeig.
- Trastorns del son. Fer servir aparells electrònics abans d’anar a dormir pot restar hores de descans i fer que sigui més difícil agafar el son.
- Excés de pes i obesitat. L’ús continuat de les TIC afavoreix el sedentarisme.
- Accidents. Les distraccions amb els mòbils o les tauletes quan es camina pel carrer o es condueix un vehicle poden tenir conseqüències fatals.
- Dificultat per cultivar les relacions personals amb les amistats i la família, o senzillament per descansar i relaxar-se amb un bon llibre.
A banda d’aquests riscos associats a un ús excessiu de les xarxes socials, aquestes poden actuar com a potenciador d’algunes de les problemàtiques més greus que poden tindre lloc al centres escolars. A diferència del que podia ocórrer en el passat, avui en dia l’assetjament escolar es perllonga durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any a través de les xarxes socials, incrementant de forma desaforada el patiment d’aquests alumnes, incapaços de gestionar aquestes situacions que ja no ofereixen ni un minut de descans.
A continuació proporcionem a les famílies una sèrie de guies on s’ofereix orientació i consell per tal d’afavorir un ús responsable de les xarxes socials per part de l’alumnat menor d’edat:
- Ús responsable de les noves tecnologies. Del canal salut de la Generalitat de Catalunya.
- Guia per a l’ús de les xarxes socials. El contingut d’aquesta guia és de titularitat de la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya.
- Guía de seguridad en redes sociales para familias. Guía del Instituto Nacional de Ciberseguridad.