Localització i contacte

Com a Director del Conservatori Professional de Música “Mestre Tàrrega” de Castelló vull dirigir-me a totes aquelles persones que tinguen la consideració de visitar-nos a través de la nostra pàgina en internet per a donar-los la benvinguda. Esta pàgina naix amb vocació de servei, com a mitjà d’informació general i, com no, de comunicació.

La raó principal del nostre treball és la de consolidar una completa formació acadèmica i humana dels nostres alumnes. En aquest sentit, les noves tecnologies són ferramentes útils que permeten conéixer i donar-se a conéixer. Internet és una finestra oberta al món que ofereix observar i ser observat, que permet comunicar-se, en definitiva, a estar en una constant actualitat en coneixements i a compartir inquietuds culturals i acadèmiques. Tot açò contribueix a millorar el nostre treball i conquerir els nostres objectius.

Convençuts de la necessitat de disfrutar dels grans avantatges d’aquesta pàgina web, oferim a la nostra comunitat, i al públic en general, el contingut de la present.

Benvinguts.
Antonio Rodríguez Losada

L’ANTIC CONSERVATORI

El primer antecedent d’un conservatori a Castelló es remunta a 1932, quan es funda un centre situat en l’actual edifici dels sindicats en la Plaça de Maria Agustina.

Entre el seu claustre de professors es trobava Vicent Tàrrega, germà del guitarrista, el seu director era el violinista Abel Mus i el seu secretari el compositor Vicent Asencio.

El centre era gestionat per un patronat presidit per Josep Salvador, inscrivint-se les seues filles, respectivament, amb el número 1 i 2, sent estes la futura compositora Matilde Salvador i la seua germana la violinista Josefina.

El centre va funcionar fins a l’inici de la Guerra Civil, deixant Castelló de comptar amb un conservatori fins a quasi quaranta anys després.

EL NOU CONSERVATORI

Els primers antecedents del modern Conservatori de Castelló els trobem en 1974 quan s’aconsegueix que el CEU Sant Pau quedara adscrit al Conservatori de València com a Acadèmia Musical. Un any més tard ja s’aconsegueix la classificació de Centre Reconegut no Estatal d’Ensenyança Musical.

Però el punt de partida és 1979 quan el director del centre Juan Ramón Herrero Llidó presenta un estudi sobre la realitat musical de Castelló i província al llavors president de la Diputació Provincial Joaquín Farnós, qui aposta per un projecte que es plasma en la creació d’un conservatori, que comença la seua andadura en el curs 1980-1981 com a centre dependent de la Diputació, ubicant-se provisionalment en el Col·legi de les Escoles Pies de la ciutat.

En 1983 ascendeix a la categoria de Conservatori Professional de Música i en 1987 s’aprova el projecte del nou edifici, en l’actual emplaçament de la Plaça Fadrell, que queda inaugurat durant el curs 1991-1992.

En 1994 es jubila el director fundador Juan Ramón Herrero, recaient la direcció del centre en Àngel Molina Mafe, i posteriorment en l’actual director Antonio Rodríguez Losada.

Durant el curs 1996-1997 el centre va passar a denominar-se “Mestre Tàrrega” en honor al guitarrista compositor Francisco Tàrrega Eixea, qui descansa en el Cementeri Municipal de Castelló de la Plana.

Francisco Tàrrega

Va nàixer el 21 de novembre de 1852 a Vila-real (Castelló). Els seus pares s’havien desplaçat des de Castelló a esta localitat com a casolans del convent de clarisses de Sant Pasqual.

De xiquet una caiguda a una séquia li va danyar la vista. Tement que es quedara cec, els seus pares tornen en 1858 a Castelló per a que assistira a classes de música i poder guanyar-se la vida tocant un instrument, estudiant amb el músic cec Manuel González “el cec de la Marina” qui li va iniciar en la guitarra.

En 1862, després de tocar un concert a la ciutat, el guitarrista Julián Arcas li aconsella traslladar-se a estudiar a Barcelona. Allí prompte abandonà els estudis, dedicant-se a tocar en diversos cafés, per la qual cosa son pare ho portà de volta a Castelló.

Després de morir son pare, en 1874 l’empresari Antonio Canesa li costejà un viatge a Madrid per estudiar al conservatori. Per consell d’Arrieta abandonà els seus estudis de piano centrant-se en la guitarra, consagrant-se ràpidament com a guitarrista d’èxit.

En 1881 inicià una gira per França i Anglaterra, abans de tornar a Espanya, on després de contraure matrimoni s’estableix a Barcelona, punt de partida de noves gires per Espanya i França, tocant en 1897 en la prestigiosa Sala Pleyel parisenca.

Amb l’arribada del nou segle, els seus problemes de salut es van aguditzant, impedint-li en nombroses ocasions tocar la guitarra. El 3 de desembre de 1909, després d’un concert a Picanya (València), es sent malament i decideix tornar a Barcelona, on mor el 15 d’eixe mateix mes.

El seu cos és traslladat a Castelló, soterrant-se al seu Cementeri Municipal el dia 20, amb grans mostres de dolor i afecte.

Recentment (i per a la majoria desconegudament) la seua fama ha traspassat totes les fronteres mundials, al convertir-se els compases 13, 14 i 15 de la seua composició Gran Vals en la sintonia dels telèfons mòbils d’una coneguda marca finlandesa.

LA CIUTAT

El Conservatori Mestre Tàrrega es situa a la ciutat de Castelló de la Plana, capital de la província homònima.

La ciutat, situada a la comarca de la Plana Alta, es troba a 4 km de la costa i a uns 30 m sobre el nivell del mar, compta amb una població aproximada (INE 2010) de 180.000 habitants.

Castelló va ser fundada en 1252 gràcies a un privilegi atorgat pel Rei Jaume I d’Aragó, esdeveniment que es commemora en les festes fundacionals de la ciutat, les Festes de la Magdalena, que es celebren tots els anys el tercer diumenge de Quaresma.

La ciutat des de la seua fundació ha anat evolucionant passant de ser una població agrícola a una ciutat industrial i de serveis.

A nivell cultural, Castelló compta amb l’Auditori i Palau de Congressos, el Teatre Principal, el Teatre del Raval, el Museu Provincial de Belles Arts, l’Espai d’Art Contemporani, el Museu de la Mar, el Paranimf de la Universitat Jaume I, el recinte multiusos de La Pèrgola i el Palau de la Festa.

Com a oferta educativa, Castelló compta amb 35 col·legis, 13 instituts, una escola oficial d’idiomes, una escola superior d’art i disseny, un conservatori professional de música, un conservatori superior de música i tres universitats: la pública Universitat Jaume I (UJI), la Universitat Internacional Valenciana (VIU) i la privada Universitat CEU Cardenal Herrera.

LA PROVÍNCIA

La província de Castelló és la més septentrional de la Comunitat Valenciana, tenint una població de 602.301 habitants (INE 2009). Es tracta de la segona província més muntanyosa d’Espanya, i la seua costa mediterrània rep el nom turístic de Costa del Azahar. A la província també pertanyen les Illes Columbretes, arxipèlag deshabitat d’origen volcànic situat a 56 km de la costa.

Des del segle VIII fins al primer terç del XIII la província va estar en mans musulmanes, fins que va ser presa per Jaume I el Conqueridor al rei àrab de València, sent repoblada majoritàriament per població d’origen català, per la qual cosa el valencià és la llengua tradicional, excepte una xicoteta zona al sud-oest, que ho va ser per aragonesos, per la qual cosa la llengua predominant és el castellà.

L’agricultura s’ha caracteritzat tradicionalment pels cítrics i hortalisses, i en la indústria cal destacar la ceràmica i la del taulell, situada especialment en el conegut com a triangle ceràmic, entre L’Alcora, Vila-real i Onda, amb un important percentatge de la producció nacional. També destaca la fabricació de mobles (Benicarló i Vinaròs), o tèxtil (Vilafranca i Morella).

També destaca el sector turístic, amb el clàssic de “sol i platja” (Benicàssim, Orpesa i Marina d’Or, Vinaròs, Peníscola, Benicarló…) i el d’interior (Morella, Sant Mateu, Segorbe…), així com el turisme de balnearis (Montanejos, Benasal, Catí…) i festes d’interés turístic com el Sexeni de Morella i l’Entrada de bous i cavalls de Segorbe.

Peníscola té més del 50% de les places hoteleres de la província, sent una dels més destacades destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana.