Entrar per la porta i trobar-te les restes d’orines d’adults, fem per tot arreu, plantes del nostre pati desfetes i d’altres destrosses que després de tot el temps, treball i inversió econòmica te fan plantejar-te per a qué tot l’esforç.
El CEIP Lope de Vega pateix una problemàtica des de fa temps relacionada amb la vulnerabilitat del pati. Allí on estem portant a terme un projecte de reverdificació i creació d’espais abellidors per a l’aprenentatge i el joc a l’aire lliure, cada dilluns i també alguns dies entre setmana, ens trobem mobiliari i plantes trencades i brutícia per tot arreu. Amb un sentiment que va entre la indignació i la resignació, intentem de totes les formes reconstruir i reparar i netejar tot allò per que sempre esperem que la gent es torne una mica més civilitzada. Però el que està passant aquesta setmana s’escapa als límits de la nostra paciència. ÉS VERGONYÓS. No podem més que alçar la veu contra el comportament incívic de certs individus que es dediquen a entrar als nostres patis a fer les seues necessitats, a embrutar, a fer dany sense cap sentit. LAMENTABLE NO, REPUGNANT que els infants tinquen que conviure i jugar al mateix lloc on uns personatges han orinat sense cap pudor ni vergonya.
Per acabar, una reflexió: qué serà d’una societat que no protegeix i respeta als seus infants. Els espais a d’ells dedicats han de ser cuidats, nets, segurs i motivadors del seu aprenentatge. I han de ser prioritaris, no només per a la comunitat educativa, sino també per a les institucions i la ciutadania en general.
