Com Sona l’Eso és una trobada anual d’alumnes i professorat de música d’instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d’un concert conjunt: al voltant de 1500 alumnes d’edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts. La regla d’or de les Trobades és la següent: tot l’alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert.
Enguany, però, degut a la crisi sanitària, Com Sona l’Eso s’adapta a la realitat actual i planteja un nou repte artístic a la comunitat educativa: la gravació d’un àlbum conceptual amb la finalitat de pujar-lo a Spotify. Ja que la situació no ens permet trobar-nos físicament i fer el que ens agrada (actuar), CSE llança un projecte diferent que s’adapta al difícil moment que estem vivint però que, alhora, ens permet continuar unides i units, com sempre, mitjançant l’art.
La línia invisible és el títol de l’àlbum i compta amb 9 cançons cantades per 9 personatges diferents. Cada institut treballa aquestes cançons amb el seu alumnat amb total llibertat. L’objectiu del projecte és viure aquestes cançons, connectar amb els personatges que les canten i gravar-les (àudio). Amb les gravacions dels centres educatius es construirà un àlbum que segur demostra la tesi de l’àlbum: l’altre és el que ens fa humans.
Des de l’IES Matemàtic Vicent Caselles Costa ens hem apuntat al repte i l’alumnat de 3r d’ESO ha enregistrat algunes de les cançons que ja hem enviat. També hem participat en les veus de la cançó El caminant, i dels quasi 90 instituts que s’han apuntat, una de les frases que escoltarem serà d’un alumne de Gata. Tot seguit us contem un poc de què va la història d’enguany, així podreu entendre algunes de les cançons que escolteu quan sona el timbre… LA HISTÒRIA QUE ENS EXPLICA LA LÍNIA
Joan és un adolescent que està enamorat secretament de la seua veïna Sílvia. Mentrestant, aquesta escriu a la seua amiga Paula sobre el difícil moment vital en què es troba. Paula, en canvi, es troba feliç i pletòrica a Berlín. Però això fa que son pare,David, trobe cada dia la casa buida i trista sense la seua estimada filla. Llum, la germana de David i tia de Paula, es passa el dia desitjant fugir del treball i tornar a casa a seguir escrivint la seua novel·la i poder, així, retrobar-se amb el protagonista: El Caminant. Aquest, dins del llibre, es troba en un moment difícil i fràgil. Després de llegir aquesta novel·la, Joana li diu al seu amant Marc que l’últim dia que passaren junts va ser el millor de la seua vida. Després trobarem Marc parlant amb sa mare per explicar-li com va l’embaràs de la seua parella Sandra. Finalment, Teresa, la mare de Marc, li canta una cançó de bressol a Lluís, el seu net.
La línia invisible ens parla d’una línia que uneix tots aquests personatges per damunt d’espais i temps. Una línia que els manté units malgrat les distàncies emocionals o físiques que, aparentment, els separen. I és aquesta línia la que els fa optimistes, esforçats i humans perquè la comunicació sempre ens transcendeix.
Perquè adreçar el nostre pensament a una tercera persona és, probablement, el que ens fa realment humans.
Ací està el projecte ja acabat.
Salut i bona música!
Departament de Música
