Activitats de reforç i extensió

Anglès

https://www.montsemorales.com/

https://www.eslgamesworld.com/members/games/levels/index.html

Listenings

Valencià per a alumnes nouvinguts

https://rebostdigital.gva.es/category/ferramentes-tic/publicacions/

http://xtec.gencat.cat/ca/inici

Informàtica

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_smx_m01_/web/fp_smx_m01_htmlindex/index.html

Educaplay
Code.org
PiskelApp

https://rebostdigital.gva.es/category/cultura-digital/valencia-cultura-digital/

Educació física

https://sites.google.com/view/activitats-daprenentatge/p%C3%A0gina-principal

1r cicle
https://www.juegoydeporte.com/educacion-fisica/juegos-de-educacion-fisica/
https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/juegos-asignatura-educacion-fisica/
http://www.bijbol.es/

2n cicle
https://richardmyblog.wordpress.com/paginas-web-e-f/
https://www.efdeportes.com/efd130/juegos-para-incluir-en-las-clases-de-educacion-fisica.htm
https://www.efdeportes.com/efd192/juegos-de-educacion-fisica-en-el-aula.htm

Tecnologia i plàstica i música

Per a fer un marcapàgines:
http://tupuedesdibujar.blogspot.com/search/label/1%20ESO

Dibuixar i pintar mandalas:
-Vídeo explicatiu: https://www.youtube.com/watch?v=n6npF56M6nY

Vídeos sobre les propietats de la fusta i els materials metàlics:
https://bruschenko-t2.blogspot.com/2012/02/la-madera-y-sus-derivados.html
https://www.youtube.com/watch?v=Hh1z9zsYDpI

Altres:
http://plasticamerced.blogspot.com/p/2-eso.html

Àmbit científic

https://www.apuntesmareaverde.org.es/

1r cicle

http://www.edufichas.com/
todoinclusion.com
http://www.educaplus.org/

2n cicle

todoinclusion.com
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/index.mat.htm
http://www.educaplus.org/

Àmbit lingüístic

http://www.xn--antonioviuales-ynb.com/

Ismael profe de lengua

https://vilaweb.cat/paraulogic/

https://edu365.cat/primaria/catala/index.html

https://www.edu365.cat/workshop/joc/lletres/index.html

hhttp://xtec.gencat.cat/ca/recursos/castella/

https://www.dival.es/va/normalitzacio/content/recursos-aprendre-valencia

https://educrea.cl/30-herramientas-tic-clase-lengua-castellana-literatura/

Geografia i història

https://wordwall.net/es-es/community/juegos-prehistoria

https://juegosdidacticos.online/ciudades-y-reinos-medievales/

https://interactius.ara.cat/bancsabadell/habits-sostenibles

1r cicle:

https://www.elprofesorencasa.com/ejercicios-examenes/1-eso/ciencias-sociales

https://www.profesorfrancisco.es/2017/12/geografia-e-historia-1-eso.html

http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/socials.htm

2n cicle:

https://historiata.wordpress.com/category/recursos-segons-materies/06-historia-contemporania/

https://cinehistoria.com/didactica/

http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/socials.htm

Altres metodologies del s.XXI

A la Secció treballem amb metodologies i enfocaments del s.XXI. Amb una barretja ecléctica, que promoga les habilitats del s.XXI promogudes per la UNESCO, 2015 i que desenvolupen les competències clau promogudes per la Unió Europea i el Ministeri d’Educació.

Algunes d’aquestes metologies i enfocaments metolodògics són:

TIC TAC i TEP

Flipped classroom.

ABP (Aprenentatge basat en projectes).

Aprenentatge cooperatiu.

Gamificació.

Aprenentatge basat en problemes.

Design Thinking.

Aprenentatge basat en el pensament (Thinking Based Learning).

Recomanem una visita a aquesta pàgina web, on hi ha una petita explicació de cada un d’aquests plantejaments metològics: mhttps://www.realinfluencers.es/2018/09/09/8-metodologias-profesor-siglo-xxi-deberia-conocer/

GRUPS INTERACTIUS

Els Grups interactius (GI) és una actuació educativa d’èxit reconeguda per la comunitat científica, identificades en el projecte d’investigació INCLUD-ED Estratègies per a la inclusió i la cohesió social a Europa des de l’educació (Comissió Europea, Sisé Programa Marc, 2006-2011). És una forma d’organització de l’aula que promou la millora de l’aprenentatge i la convivència. A través dels GI es multipliquen i diversifiquen les interaccions, alhora que augmenta el temps de treball efectiu. Això és secundat mitjançant l’aprenentatge dialògic.

Perquè l’educació siga de fet una eina de transformació social que minimitze les desigualtats, és necessari que els grups més exclosos i les classes socials més desfavorides (justament el perfil amb què normalment ens trobem a la Secció) tinguen accés a una bona preparació acadèmica que emfatitze la dimensió instrumental de l’aprenentatge. Allò que els alumnes aprenen a la Secció ha de preparar-los per a viure en la societat actual. Els Grups interactius emfatitzen l’aprenentatge instrumental i, en aqueix sentit, són imprescindibles per a trencar amb l’exclusió social.

Amb els Grups interactius treballem les habilitats del segle XXI (proposades per la UNESCO, 2015), que són:
Creativitat.
Innovació.
Pensament crític.
Resolució de problemes.
Comunicació.
Col·laboració.
Raonament quantitatiu.
Pensament lògic.

Els GI es caracteritzen per ser una organització inclusiva de l’alumnat en la qual es compta amb l’ajuda dels educadors a més del professor responsable de l’aula.

Trimestralment, durant una reunió de COCOPE, el professorat implicat planifica la divisió de l’alumnat en grups heterogenis de 3, 4 o 5 alumnes. Aquesta heterogeneïtat es refereix al nivell de coneixement, habilitats, gènere, cultura, llengua, etc. L’important és garantir la major diversitat possible en cada grup. Es realitza una activitat concreta mentre l’educador tutoritza el grup assegurant que treballen l’activitat i que es desenvolupe aprenentatge entre iguals. En ser grups heterogenis, sempre hi ha alumnes que acaben abans l’activitat, i l’educador s’ha d’encarregar que ajuden els seus companys, generant un diàleg i unes interaccions que acceleren l’aprenentatge de tot l’alumnat i no solament del que va més retardat.

L’organització de cada sessió de GI és la següent:

– Cada alumne compta amb una fitxa amb els diferents problemes plantejats. A vegades hi ha una sola fitxa per a tots.

– Es llig en veu alta l’enunciat, s’analitza entre tots els membres del grup i es planteja el procés de resolució posant-se d’acord en la forma en què es resoldrà el problema.

– L’educador modera el diàleg, demana els per què de cada aportació, es fixa en si tothom l’està entenent i en cas de no ser així demana als que ho han entès que continuen explicant, posen exemples, etc.

– Posteriorment cada alumne el resol en la seua fitxa i van comentant els passos, raonant el procés de resolució, plantejant els dubtes que puguen sorgir i interpretant els resultats. Els alumnes s’ajuden uns als altres.

Els últims minuts de GI els alumnes han de fer una avaluació de les activitats realitzades. Durant aquest temps han de reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge, la competència d’aprendre a aprendre i la social i cívica entre d’altres. Pel que fa als professors, avaluaran els alumnes amb la rúbrica que existeix per a tal fi. També es valorarà el funcionament dels GI en la memòria final de cada departament amb la respectiva addició de propostes de millora.

BIBLIOGRAFIA

Comissió Europea. INCLUD-ED Consortium: Actions for success in schools in Europe. Brussel·les, 2009.

Comissió Europea. Comunicación de la comisión al parlamento europeo, al consejo, al comité económico y social europeo y al comité de las regiones. Abordar el abandono escolar prematuro: una contribución clave a la agenda Europa 2020. Brussel·les, 2011.

UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, 2015.

TERTÚLIES DIALÒGIQUES

Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) milloren la comprensió lectora i el foment de l’hàbit lector. Tracten de forma interdisciplinària la lectura en les diferents àrees. Investigacions internacionals han demostrat que l’aprenentatge de la lectura depèn de molts elements que van més enllà de les propostes metodològiques desenvolupades a l’aula. Els alumnes adquireixen un domini ampli de les competències lectores a partir de la interacció amb altres persones.

Les tertúlies literàries dialògiques parteixen de dues condicions:

  • La primera: la lectura de literatura clàssica universal. Els alumnes trien (sota l’assessorament del professorat) el clàssic de la literatura que vol llegir, dins dels títols dels què disposem a la Secció.
  • La segona: la participació tant dels alumnes com de persones adultes sense titulació acadèmica i amb poca experiència lectora prèvia a les tertúlies. Aquesta segona condició no podem dur-la a terme tal com ens agradaria perquè per les característiques de la Secció no poden participar persones externes al centre, si bé els educadors de la residència d’acollida actuen com a voluntaris i van canviant amb molta freqüència, aportant diferents visions i provenint de diferents sectors de la societat i amb diferents formacions acadèmiques.

La clau de les TLD al nostre centre està en el fet que aconseguim apropar la literatura clàssica a un alumnat a qui tradicionalment s’ha dirigit un altre tipus de literatura, considerada més “fàcil”, o els “best sellers” del mercat adolescent. Cal destacar també la introducció de còmics clàssics per a promoure la lectura en valencià basada en la recerca feta per Krashen (2004) sobre aquest gènere. La lectura de clàssics entre es nostres alumnes no només eleva el seu nivell cultural i d’aprenentatge, sinó que transforma les expectatives de l’entorn cap a les seues possibilitats acadèmiques i la participació democràtica. La TLD incrementa el vocabulari, millora l’expressió oral i escrita, amplia la comprensió lectora, el pensament crític i la capacitat d’argumentació de tots els participants produint importants transformacions en la superació de desigualtats. En la tertúlia literària volem fomentar la reflexió i el diàleg a partir de les diferents i possibles interpretacions que es deriven d’un mateix text. A més, amb les tertúlies es treballen les habilitats del segle XXI recomanades i promogudes per la UNESCO, 2015, que són:

Innovació.
Pensament crític.
Resolució de problemes.
Comunicació.
Col·laboració.
Raonament quantitatiu.
Pensament lògic.

Tots els alumnes de la secció participen en aquesta actuació. Les TLD tenen una metodologia pròpia basada en l’aprenentatge dialògic que es fonamenta en les aportacions que han fet entre altres autors, Freire, Habermas o Flecha i se sustenta en set principis: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental de l’educació, creació de sentit, igualtat de les diferències i solidaritat.

BIBLIOGRAFIA

Krashen, Stephen. The Power of Reading: Insights from the Research. 2004. https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/indice.htm

UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, 2015.

EUROPEANA

El blog Teaching with Europeana forma part de  Europeana DSI-4 project i té com a objectiu animar els professors a compartir i incorporar material Europeana (Europeana resources) en les classes.

La plataforma Europeana és una plataforma que busca:

  • El descubriment de nous escenaris d’ensenyament.
  • Compartir experiències.
  • Aconseguir suggerències sobre el material didàctic.
  • Cosntruir una comunitat creixent.

Des de la Secció volem col·laborar amb aquesta plataforma. Ací teniu la publicació d’una unitat didàctica de l’àrea d’anglès: https://teachwitheuropeana.eun.org/learning-scenarios/arte-e-ingles-es-cur-411/.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

La “realització d’activitats complementàries encaminades a potenciar l’obertura” del nostre centre “al seu entorn, procurar la formació integral de l’alumnat en aspectes referits a l’ampliació del seu horitzó cultural, i a la seua preparació per a la inserció en la societat o l’ús del temps lliure” és primordial (Pla Vies).

Aquest tipus d’iniciatives són beneficioses per als alumnes perquè afavoreixen la interacció social i la cooperació entre els companys. Els objectius principals són que tots els alumnes milloren els seus aprenentatges i que aprenguen a conviure amb els altres (Eduforics).

Les activitats complementàries, seguint Valero (2017) són un complement de l’activitat escolar i del currículum. Com explica Vallina (2008), les”activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com a accions complementàries que tenen com a finalitat primordial propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, a la fi del qual és imprescindible que transcendisquen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, per la qual cosa no han d’enfocar-se com a activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.”

OBJECTIUS

– Despertar l’interés per la cultura.

– Potenciar la solidaritat amb els col·lectius marginats.

– Promoure activitats relacionades no només amb continguts curriculars i transversals, sinó abastar problemes actuals.

– Estimular la creativitat.

– Vigoritzar la convivència i comunicació entre tots.

– Assolir conductes positives de respecte i tolerància en els alumnes a les diferents maneres de pensar.

– Atendre les necessitats i els interesos dels alumnes,

– Valorar la diversitat i facilitar la participació de tots els alumnes.

– Col·laborar amb tota la comunitat educativa.

Amb les activitats complementàries es produeixen els principals contactes amb els agents públics i privats de la societat. Tot això sota l’objectiu de generar en la societat propera la visibilitat del centre i afavorir la socialització dels alumnes. Insistim en la importància d’aquestes activitats per a estendre el temps d’aprenentatge connectant-les directament amb el currículum. Les activitats es treballen abans, durant i després de ser realitzades, per a la seua correcta integració en les programacions didàctiques. En aquest sentit, anem concretant els instruments necessaris per a l’avaluació dels resultats. Aquestes experiències ajuden a millorar la convivència i les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. A més s’afavoreix el treball en equip ja que després de cada eixida es realitza una avaluació conjunta de la mateixa tant des de la Secció com des de la residència d’acollida de menors.

BIBLIOGRAFIA

Eduforics. https://www.eduforics.com/es/seis-actividades-complementarias-para-facilitar-la-inclusion-educativa/, 2019.

Pla Vies. Pla valencià d’inclusió i cohesió social 2017-2022.

Valero Belle, Elena. “Las actividades complementarias en el sistema educativo”. En Artículos. Comunidad educativa, 2017.

Vallina Arboleya, Isaac. “Organización y Legislación de los departamentos de Actividades Complementarias y Extraescolares”, en ECO-nº 4, 5- 11-2008.

METODOLOGIES

Metodologia interdisciplinària i dialògica

Els alumnes mereixen un ensenyament que reconega el seu paper en la preparació de subjectes crítics que els prepare com a agents capaços de situar-se a ells mateixos en la història alhora que els permeta construir (Guiroux, 2015). Des de la Secció donem especial importància als principis de l’aprenentatge dialògic (Aubert et al., 2009), que són: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències. Els contextos socials i educatius són espais per a parlar, no per a callar (Gómez, 2012). Les pràctiques dialògiques i igualitàries són les que es troben dins de l’escola democràtica i creen igualtat. La importància de dur a terme un diàleg igualitari que elimine les imposicions fetes per la força i les substituïsca per la força dels arguments. La importància d’afavorir espais on la veritat no estiga per damunt del diàleg i el consens dels individus (Flecha et al., 2001).

Els continguts curriculars a través de la lectura dialògica s’amplien i enriqueixen amb el coneixement altres cultures, costums, valors, que ofereixen no sols les o altres cultures que participen, sinó amb la demanda de nous coneixements –moltes vegades no previstos– que la lectura crítica de la realitat social provoca en l’alumnat, i a la qual es dóna resposta de manera col·lectiva.

Aquest centre pretén la inclusió front la segregació; el diàleg i els valors compartits, en lloc de l’assimilació cultural; la flexibilitat en espais, coordinació, normes i agrupaments en lloc de l’organització escolar rígida; l’agrupament heterogeni en lloc de la metodologia tradicional; la formació dels professors centres en lloc altres models formatius. Som conscients de la realitat tan específica que té el centre, però malgrat això volem dotar-ho de la màxima normalitat possible i excel·lència educativa.

Metodologia del s.XXI: Aprenentatge dialògic i aprenentatge transformatiu crític

Seguint Aubert (2009), el caràcter dialògic i més complex de la societat fa necessari l’ús d’una metodologia que puga donar una resposta a aquesta realitat. La metodologia d’aprenentatge dialògic contribueix a superar les desigualtats socials i educatives i fomenta la inclusió i la transformació social. Consta de set principis:

1. Igualtat de diàleg. La informació és valorada pels seus arguments, no per les jerarquies de potència.

2. Intel·ligència cultural. Inclou les intel·ligència acadèmica, pràctica i comunicativa per arribar a acords. En la vida diària utilitzem les capacitats comunicatives per a resoldre problemes, no sols els acadèmics.

3. Transformació. L’aprenentatge dialògic insisteix en el canvi sociocultural del context, de manera que les diferents etapes d’aprenentatge també canvien. La teoria de Vygostky (2018) destaca el fet que per tal de canviar el desenvolupament cognitiu és necessari transformar-lo. I la interacció social és la clau d’aquesta transformació. A partir d’aquestes idees apareixen els Grups interactius (GI).

4. Dimensió instrumental. L’educació ha d’arribar a tots. Tots els estudiants tenen dret a adquirir coneixements que li assegurin que deixa enrere la seva exclusió social.

5. Sentit de creació. Els estudiants han de ser els guies del seu propi procés d’aprenentatge.

6. Solidaritat. La cerca de pràctiques educatives per superar el fracàs escolar i l’exclusió social.

7. Igualtat en les diferències. És a dir, valorar la diversitat en tots els àmbits i acceptar-la com un valor positiu.

Els diàlegs s’estan convertint en un component bàsic que defineix les nostres vides i que influeixen en la majoria dels àmbits socials. Això ha donat lloc a l’aprenentatge crític, transformador i d’inclusió social, basat en teories duals donant importància tant a les estructures com als parlants. Reconeix el coneixement dels temes per interpretar la seva pròpia informació.

Les tertúlies literàries dialògiques van nàixer a partir d’aquestos enfocaments.

Aprenentatge integrat de contingut i llenguatge (CLIL)

L’aprenentatge integrat de continguts i llengües és un enfocament educatiu de doble enfocament en el qual s’utilitza un llenguatge addicional per a l’aprenentatge i l’ensenyament de contingut i llenguatge. És a dir, en el procés d’ensenyament i aprenentatge, no sols se centra en el contingut, i no sols en el llenguatge.

El CLIL és un mètode per capacitar els estudiants de totes les edats i nivells de fluïdesa. En ensenyar classes de CLIL, els estudiants reben les eines per créixer, adquirir i activar les habilitats interdisciplinàries mitjançant l’ús d’un llenguatge diferent del seu.

També és un mètode per promoure actituds positives cap a l’aprenentatge d’idiomes des d’una etapa primerenca. Els estudiants no es corregiran en cada error que cometin.

El mètode CLIL ha estat adaptat per la Conselleria d’Educació a través del Projecte Escolar obligatori anomenat PEPLI, que ha començat a aplicar-se a les escoles secundàries en el curs acadèmic 2021-2022. Els Grups interactius són un escenari perfecte per a desenvolupar les àrees amb aquest enfocament metodològic, recollit en el PEPLI de la Secció.

Interdisciplinarietat

Finalment, una de les bases del treball cooperatiu entre els professors de la Secció a través dels àmbits, Grups interactius i Tertúlies dialògiques és la interdisciplinarietat. La interdisciplinarietat és un concepte que fa referència a la necessitat de relacionar diferents disciplines o matèries per tal de fer propostes d’actuació globals. Tal com proposa l’Escola Pia de Catalunya, és “una pràctica educativa que, enfront d’un currículum extens i reiteratiu prioritza els coneixements nuclears bàsics de cada àrea”. “La interdisciplinarietat es refereix a l’habilitat per a combinar diverses disciplines, per a interconnectar-les i potenciar així els avantatges de cadascuna evitant que es desenvolupen accions de forma aïllada, dispersa o fraccionada” (Costanza, 2016).

En funció de la interdisciplinarietat, els objectes d’estudi són abordats de manera integral promovent el desenvolupament de nous enfocaments metodològics per a la solució de problemes.

BIBLIOGRAFIA

  • Álvarez-Espinoza, A., Sebastián, C. (2018). El concepto dialéctico de internalización en Vygotski: aproximaciones a un debate. Psicología, Conocimiento y Sociedad, 8(1), 5-35.
  • Aubert, A. et al. El aprendizaje dialógico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009.
  • Costanza Sardegna, Paula. “Interdisciplinariedad” en Revista del Instituto de Estudios Interdisciplinarios en Derecho Socialy Relaciones del Trabajo (IDEIDES) de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (UNTREF). Revista I. 29 de juliol de 2016.
  • Escola Pia de Catalunya. Summem, aprèn i conviu. Projecte a la interdisciplinarietat a l’aula. https://terrassa.escolapia.cat/wp-content/uploads/2020/03/Projecte-SUMMEM.pdf, 2015.
  • Flecha, R.; Gómez, J.; Puigvert. L. Teoría sociológica contemporánea. Paidós: Barcelona, 2001.
  • Gómez Mundó, Anna. Sabers i sentits de l’educació social. Sostenir l’ofici. Editorial UOC, S.L.: Barcelona, 2012.
  • Guiroux, Henri.Teorías de la reproducción y la resistencia en la nueva sociología de la educación. Universidad Edipol, 2015.

ATENCIÓ A LES FAMÍLIES

DILLUNSDIMARTS DIMECRESDIJOUS DIVENDRES
MARINA (09.50 h. a 10.40 h.) BEA (09.50 h. a 10.40 h.) LAIA (09.00 h. a 09.50 h.)
NÚRIA, CARMEN, VIOLETA (10.50 h. A 11.30 h.) ROSA (09.50 h. a 10.40 h.)
 CRISTINA (12.50 h. A 13.40 h.)RUBÉN, AMPARO (12.00 h. a 12.50 h.)AMPARO, ÀSSUN (10.35 h. A 11.30 h.)

 

Carta de compromís educatiu a les famílies.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies