El Jardí Andalusí

ESPÈCIES BOTÀNIQUES JARDÍ ANDALUSÍ

El Jardí Andalusí

Després de l’abandó i desaparició de la Diànium romana i visigoda, esdevingué la segona fundació de Dénia cap al 953, quan el califa omeia cordovés Abd al-Rahman III decideix la construcció d’una drassana i d’una base naval per a la seua flota militar, corsària i militar. La nova medina rebrà el nom de Daniya.

En este espai veiem un fragment de les Sorts de la Mar a Al-Andalus: un hort jardí andalusí, com els que hi hauria ací mateix als palaus i als rafals de la medina Daniya que vorejaven el camí cap a l’alqueria deniera de Xàbia. A uns 500 metres d’ací tenim el raval andalusí del Fortí amb restes conservades i visibles d’un barri que cresqué extramurs de la medina en direcció a les drassanes i, posteriorment, organitzat urbanistícament i emmurallat.

Sabem de l’extensió dels regadius a la Daniya andalusina, amb sénies (fins no fa tant prou abundants: a Dénia, reguen en sénia) i segurament amb séquies que derivaven les aigües de fonts i barrancs. El món agrícola musulmà es caracteritzarà per estendre les tècniques de regadiu del Pròxim Orient i Egipte, i per dur a Al-Andalus espècies de plantes de regadiu de llocs llunyans, com Àfrica, l’Índia o la Xina.

A l’exterior unes bardisses baixes de murta delimiten l’hort. Als quatre cantons, hi ha un arbre fruiter, tres magraners (Punica granatum) i al cantó nord-oest un d’aquells cítrics introduïts pels musulmans des de Xina: un taronger amarg (Citrus auratium), el dolç és un híbrid del s.XVIII. Algun dia hi plantarem un ponciler (Citrus medica) ara poc conegut, però cultivat d’antic al País Valencià. En uns anys, amb la fruita que en puguem collir es podran fer melmelades i confitats, i l’olor de les flors de taronger remarcaran el caràcter del jardí andalusí com un jardí dels sentits.

També hem plantat canyamels (Saccharum officinarum) que, provinent de l’Índia és un dels cultius introduïts a Europa pels musulmans. Al s.XV serà la base d’una indústria sucrera valenciana radicada a la Safor i a la Marina Alta (amb els trapigs del Verger i de Pedreguer). La canyamel cal tallar-la cada any i es podrà aprofitar i consumir com a dolç o com a suc, enllaçant amb el record no tan llunyà de comprar i menjar canyamel als porrats de la comarca.

Entremig hem posat espècies herbàcies medicinals i d’ús culinari com comí, safrà, marduix, julivert o coriandre.

Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar

Si tornem al parterre del Bosc de Ribera, immediatament al nord, mirant a l’institut, trobem el del Jardí Andalusí:

En este espai visitem un fragment d’Al-Andalus: un hort jardí, com els que hi havia als palaus, cases i rafals de la medina Daniya. El món agrícola musulmà es caracteritza per estendre les tècniques de regadiu del Pròxim Orient i Egipte, i per dur pertot algunes espècies de plantes de llocs llunyans, com Àfrica, l’Índia o la Xina.

Delimita el parterre una bardissa baixa de murta (arrayhan, en àrab andalusí, d’on pren el nom el pati de los Arrayanes de l’Alhambra granadina). Enmig, un ciprer actua com a fita visual. Als quatre cantons, hi ha fruiters, tres magraners (Punica granatum, introduïda ja pels fenicis i usada per a cuinar salses agredolces) i un taronger amarg (Citrus auratium, d’olor penetrant i dolça) un dels cítrics introduïts pels musulmans des de Xina. Algun dia hi plantarem un ponciler (Citrus medica) ara poc conegut, però cultivat d’antic al País Valencià. Els cítrics s’usaven sobretot ensucrats, confitats i en melmelada.

També hem plantat canyamels (Saccharum officinarum) que introduïren els musulmans a Europa des de l’Índia. La canyamel cal tallar-la cada any i es podrà aprofitar i consumir com a dolç o com a suc, enllaçant amb el record no tan llunyà de comprar i menjar canyamel als porrats de la comarca.

Entremig sembrem espècies herbàcies medicinals i d’ús culinari com comí (Cuminum cyminum), safrà (Crocus sativus), marduix (Origanum majorana), alfàbega (Ocinum basilicum) julivert (Petroselinum crispum) o coriandre (Coriandrium sativum).

El jardín andalusí 

Después del abandono y desaparición de la Dianium romana y visigoda, se convirtió en la segunda fundación de Dénia hacia el 953, cuando el califa omeya cordobés Abd al-Rahman III decide la construcción de un astillero y de una base naval para su flota militar, corsaria y militar. La nueva medina recibirá el nombre de Daniya. En este espacio vemos un fragmento de les Sorts del Mar en Al-Andalus: un huerto jardín andalusí, como los que habría aquí mismo en los palacios y en los cobertizos de la medina Daniya que bordeaban el camino hacia la alquería dianense de Xàbia. A unos 500 metros de aquí tenemos el arrabal andalusí del Fortí con restos conservados y visibles de un barrio que creció extramuros de la medina en dirección a las astilleros y posteriormente organizado urbanísticamente y amurallado. Sabemos de la extensión de los regadíos a la Daniya andalusí, con norias (hasta no hace tan suficiente abundantes: en Dénia, riegan en noria) y seguramente con acequias que derivaban las aguas de fuentes y barrancos. El mundo agrícola musulmán se caracterizará por extender las técnicas de regadío de Oriente Próximo y Egipto, y para llevar a Al-Andalus especies de plantas de regadío de lugares lejanos, como África, India o China.En el exterior unos setos bajos de mirto delimitan el huerto. En las cuatro esquinas, hay un árbol frutal, tres granados (Punica granatum) y en el lado noroeste uno de esos cítricos introducidos por los musulmanes desde China: un naranjo amargo (Citrus auratium), el dulce es un híbrido del s.XVIII. Algún día plantaremos un poncil (Citrus medica) ahora poco conocido, pero cultivado antiguamente en el País Valenciano. En unos años, con la fruta que podamos cosechar se podrán hacer mermeladas y confitados, y el olor de las flores de naranjo remarcarán el carácter del jardín andalusí como un jardín de los sentidos. También hemos plantado cañamiel (Saccharum officinarum) que, proveniente de la India, es uno de los cultivos introducidos en Europa por los musulmanes. En el s.XV será la base de una industria azucarera valenciana radicada en la Safor y la Marina Alta (con los trapiches del Verger y de Pedreguer). La cañamiel debe cortarse cada año y se podrá aprovechar y consumir como dulce o como zumo, enlazando con el recuerdo no tan lejano de comprar y comer cañamiel en las porradas de la comarca. En medio hemos puesto especies herbáceas medicinales y de uso culinario como comino, azafrán, mejorana, perejil o cilantro.

Le jardin andalou

Après l’abandon et la disparition du Diànium romain et wisigothique, il est devenu le deuxième fondation de Dénia vers 953, lorsque le calife cordouan omeyyade Abd al-Rahman III décide la construction d’un chantier naval et d’une base navale pour sa flotte militaire, corsaire et militaire. La nouvelle médina s’appellera Daniya.

Dans cet espace, nous voyons un fragment des Sorts de la Mar à Al-Andalus : un potager andalou, comme ceux qui seraient ici même dans les palais et dans les rafales de la médina de Daniya qui bordait le chemin ver le petit village de Dénia à Xàbia. À environ 500 mètres d’ici, nous avons la banlieue andalouse du Fortí avec des vestiges préservés et visibles d’un quartier qui s’est développé hors des murs de la médina en direction des chantiers navals et par la suite organisés urbanistiquement et murés.

Nous connaissons l’étendue de l’irrigation dans la Daniya andalouse, avec les nories (jusqu’à récemment, assez abondant: À Dénia, ils irriguent en noria et probablement avec des fossés qui détournaient les eaux de sources et ravins. Le monde agricole musulman sera caractérisé par la diffusion des techniques d’irrigation du Proche-Orient et d’Égypte, et d’apporter en Al-Andalus des espèces de plantes irriguées de loin, comme l’Afrique, l’Inde ou la Chine.

A l’extérieur, des haies basses de myrte délimitent le jardin. Aux quatre coins, il y a un arbre fruitier, trois grenadiers (Punica granatum) et dans le coin nord-ouest un de ces agrumes introduits par les Musulmans dès la Chine : un oranger amèr (Citrus auratium), le doux est un hybride du XVIIIème siècle.

Un jour ils ont planté un cédratier (Citrus medica) aujourd’hui méconnu, mais autrefois cultivé dans la région de Valence. Dans quelques années, les fruits que nous pourrons récolter serviront à faire des confitures et des confits, et le parfum des fleurs d’oranger soulignera le caractère du jardin andalou en tant que jardin des sens.

Nous avons également planté de la canne à sucre (Saccharum officinarum) qui, venant d’Inde, est l’une des cultures introduites en Europe par les musulmans. Au XVème siècle ce sera la base d’une industrie sucrière valencienne basé à la Safor et la Marina Alta (avec les moulins à canne de sucre du Verger et de Pedreguer). La canne à sucre doit être coupée chaque année et peut être utilisée et consommée comme sucrerie ou comme jus, reliant avec le souvenir pas si lointain d’acheter et de manger de la canne à sucre dans les marchés populaires des villages de la région.

Entre les deux, nous avons mis des épices médicinales et culinaires à base de plantes telles que le cumin, le safran, la marjolaine, persil ou coriandre.

Der andalusische Garten

Nach der Aufgabe und dem Verschwinden des römischen und westgotischen Diànium gab es die zweite Gründung von Dénia um 953, als der umayyadische Kalif Abd al-Rahman III aus Cordova beschloss, eine Werft und einen Marinestützpunkt für seine Militär-, Freibeuter- und Militärflotte zu bauen. Die neue Medina hat Daniya geheißen. In diesem Raum sehen wir ein Fragment der Sorts de la Mar in Al-Andalus: ein andalusischer Gemüsegarten, wie die, die genau hier in den Palästen und in den Böen der Medina von Daniya gelegen waren, das grenzte an die Weg zur Leugnerfarm in Xàbia. Etwa 500 Meter von hier entfernt befindet sich der andalusische Vorort Fortí mit erhaltenen und sichtbaren Überresten eines Viertels, das außerhalb der Mauern der Medina in Richtung der Werften und anschließend städtebaulich organisiert und ummauert war.

Wir kennen das Ausmaß der Bewässerung im andalusischen Daniya, mit Wasserrädern (bis vor nicht allzu langer Zeit waren sie reichlich vorhanden: in Dénia bewässerten sie mit Wasserrädern) und wahrscheinlich mit Bewässerungsgraben, die das Wasser aus Quellen und Schluchten umleiteten. Die muslimische Agrarwelt wird durch die Verbreitung von Bewässerungstechniken aus dem Nahen Osten und Ägypten gekennzeichnet sein und durch das Einbringen von bewässerten Pflanzenarten aus fernen Ländern wie Afrika, Indien oder China nach Al-Andalus.

Draußen begrenzen niedrige Myrtehecken den Garten. In den vier Ecken stehen ein Obstbaum, drei Granatapfelbäume (Punica granatum) und in der nordwestlichen Ecke eine jener Zitrusfrüchte, die von den Muslimen aus China eingeführt wurden: eine Bitterorange (Citrus auratium), deren süße eine Kreuzung aus dem 18. Jahrhundert ist. Eines Tages werden wir eine Zitronatzitrone (Citrus medica) pflanzen, die heute wenig bekannt ist, aber in der Vergangenheit in País Valencià angebaut wurde. Aus den Früchten, die wir ernten können, werden in wenigen Jahren Marmeladen und Konfitüren hergestellt, und der Duft der Orangenblüten wird den Charakter des andalusischen Gartens als Garten der Sinne unterstreichen.

Wir haben auch Zuckerrohr (Saccharum officinarum) angepflanzt, das aus Indien stammt und von den Muslimen nach Europa eingeführt wurde. Im 15. Jahrhundert wird es die Basis einer valencianischen Zuckerindustrie mit Sitz in La Safor und Marina Alta (mit den Mühlen Verger und Pedreguer). Zuckerrohr muss jedes Jahr geschnitten werden und kann als Süßigkeit oder als Saft verwendet und konsumiert werden mit der nicht allzu fernen Erinnerung an den Kauf und Verzehr von Zuckerrohr in den Dörfern der Region.

Dazwischen haben wir pflanzliche Heil- und Küchengewürze wie Kreuzkümmel, Safran, Majoran, Petersilie oder Koriander gelegt.

The Andalusian garden

After the abandonment and disappearance of the Roman and Visigoth Dianium, it became the second foundation of Dénia around 953, when the Umayyad Caliph from Cordoba Abd al-Rahman III decided to build a shipyard and a naval base for his military fleet. corsair and military. The new medina will be named Daniya. In this space we see a fragment of the Sorts del Mar in Al-Andalus: an Andalusian garden orchard, like those that would be right here in the palaces and sheds of the Daniya medina that lined the road to the Dianense farmhouse of Xàbia. About 500 meters from here we have the Andalusian suburb of Fortí with preserved and visible remains of a neighborhood that grew outside the walls of the medina in the direction of the shipyards and was later organized urbanistically and walled. We know of the extension of irrigation to the Andalusian Daniya, with waterwheels (until recently abundant: in Dénia, they irrigate by waterwheel) and surely with irrigation ditches that derived water from fountains and ravines. The Muslim agricultural world will be characterized by extending the irrigation techniques of the Middle East and Egypt, and by bringing to Al-Andalus species of irrigated plants from distant places, such as Africa, India or China. Outside, low myrtle hedges delimit the orchard. In the four corners, there is a fruit tree, three pomegranates (Punica granatum) and on the northwest side one of those citrus trees introduced by the Muslims from China: a bitter orange tree (Citrus auratium), the sweet one is a hybrid from the 18th century. Someday we will plant a poncil (Citrus medica) now little known, but formerly cultivated in the Valencian Country. In a few years, with the fruit that we can harvest we can make jams and jams, and the smell of the orange blossoms will highlight the character of the Andalusian garden as a garden of the senses. We have also planted cane (Saccharum officinarum) which, coming from India, is one of the crops introduced to Europe by Muslims. In the 15th century it will be the base of a Valencian sugar industry based in Safor and Marina Alta (with the Verger and Pedreguer sugar mills). The cane must be cut every year and can be used and consumed as sweet or as juice, linking with the not-so-distant memory of buying and eating cane in the region’s porradas. In the middle we have placed medicinal and culinary herbaceous species such as cumin, saffron, marjoram, parsley or coriander.

ESPECIES-BOTANIQUES-JARDI-ANDALUSI