ESPÈCIES BOTÀNIQUES BOSC MEDITERRANI
El Bosc Mediterrani
A finals del Paleolític Superior i durant l’Epipaleolític i el Mesolític a la Marina Alta trobem el darrer paisatge natural no transformat pels humans, ja que encara eren caçadors i recol·lectors: el paisatge natural mediterrani.
En este paisatge natural, allà on no hi ha cap condició adversa, amb el temps es conformarà el Bosc Mediterrani, que hem volgut reconstruir ací i que ha desaparegut del terme de Dénia, encara que hi ha intents de renaturalitzar-lo al Parc Natural del Montgó.
La vegetació hi formava boscs espessos i atapits dominats per la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), un gran arbre perennifoli, de fusta dura, que proveïa de bellotes per a menjar a les hordes i tribus que hi vivien i, clar, a les seues preses. Arbusts i herbes del seu sotabosc els proveïen de fusta i llenya, fruita, verdures i, fins i tot, medecines naturals. Els hem representat marfulls (Viburnus tinus), lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), arítjol (Smilax aspera)…
La fauna que hi hauria també seria típica: orsos bruns (Ursus arctos), llops (Canis lupus) i gats cervals (Lynx pardinus), són els depredadors més grans, acompanyats de raboses (Vulpes vulpes), teixons (Meles meles), genetes (Genetta genetta)… Els herbívors més grans serien els avantpassats dels bous actuals, els urs (Bos primigenius), els cérvols (Cervus elaphus), els cabirols (Capreolus capreolus), les cabres munteses (Capra pyrenaica), el porc javalí (Sus scrofa)… Els humans també n’aprofitaven la carn com a aliment i la pell, els ossos i les banyes com a matèries primeres per a les seues ferramentes.
Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar
Els convidem a encetar un viatge per la història botànica de la partida on ens trobem, les Sorts de la Mar, pels paisatges naturals i humanitzats que s’hi han succeït. Hem creat a banda i banda de la porta sud-oest del pati un conjunt d’espais expositius vius: tres per als paisatges naturals de la Mediterrània i quatre més per a recrear els paisatges agrícoles històrics.
Només entrar a mà esquerra trobem l’espai del Bosc Mediterrani:
Als paisatges naturals mediterranis, caracteritzats per la sequera estival, amb el temps es forma el Bosc Mediterrani, ara desaparegut de Dénia i que es vol renaturalitzar al Parc Natural del Montgó.
Eren boscs espessos i atapits dominats per la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), un gran arbre perennifoli, de fusta dura i creixement lent, que feia bellotes, sovint dolces i mengívoles. El sotabosc el formen arbusts i matolls com els arborcers o arboços (Arbutus unedo, que fan uns fruits dolços i ben bons, els arboços o cireres d’arboç), els marfulls (Viburnus tinus, arbust mel·lífer i amb propietats medicinals) o el llorer (Laurus nobilis, arbre consagrat a Apol·lo i les muses, d’ús culinari i medicinal). Al bosc mediterrani creixen també lianes i emparraladores: com el xuclamel o lligabosc mediterrani (Lonicera implexa, de flors molt estimades per l’aroma) o l’arítjol (Smilax aspera, de reconegudes virtuts remeiers)…
Vora la tanca hem deixat dos xops i dos àlbers que estan ben arrelats i aportaran frescor i ombra fins que cresquen les carrasques.
El bosque mediterráneo
A finales del Paleolítico Superior y durante el Epipaleolítico y el Mesolítico en la Marina Alta encontramos el último paisaje natural no transformado por los humanos, ya que todavía eran cazadores y recolectores: el paisaje natural mediterráneo.
En este paisaje natural, allí donde no existe ninguna condición adversa, con el tiempo se conformará el Bosque Mediterráneo, que hemos querido reconstruir aquí y que ha desaparecido del término de Dénia, aunque hay intentos de renaturalizarlo en el Parque Natural del Montgó.
La vegetación formaba bosques espesos y apretados dominados por la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), un gran árbol perennifolio, de madera dura, que proveía de bellotas para comer en las hordas y tribus que vivían y, claro, en sus presas. Arbustos y hierbas de su sotobosque los abastecían de madera y leña, fruta, verduras y finos medicinas naturales. Hemos representado laurentinos (Viburnus tinus), madreselva mediterránea (Lonicera implexa), zarzaparrilla (Smilax aspera)…
La fauna que habría también sería típica: osos pardos (Ursus arctos), lobos (Canis lupus) y linces ibéricos (Lynx pardinus) son los depredadores más grandes, acompañados de zorros (Vulpes vulpes), tejones (Meles meles), jinetas (Genetta genetta)… Los herbívoros más grandes serían los antepasados de los bueyes actuales, los uros euroasiáticos (Bos primigenius), los ciervos (Cervus elaphus), los corzos (Capreolus capreolus), las cabras montesas (Capra pyrenaica), el jabalí (Sus scrofa)… Los humanos también aprovechaban su carne como alimento y la piel, los huesos y los cuernos como materias primas para sus herramientas.
La forêt méditerranéenne
À la fin du Paléolithique supérieur et pendant l’Épipaléolithique et le Mésolithique dans la Marina Alta, nous trouvons le dernier paysage naturel non transformé par l’homme, puisqu’ils étaient encore chasseurs et cueilleurs : le paysage naturel méditerranéen.
Dans ce paysage naturel, où il n’y a pas de conditions défavorables, au fil du temps, va se former laForêt méditerranéenne, que nous voulions reconstruire ici et qui a disparu de la région de Dénia, bien qu’il y ait des tentatives de renaturalisation dans le parc naturel du Montgó.
La végétation y formait des forêts épaisses et denses dominées par le chêne (Quercus ilex rotundifolia), un grand arbre à feuillage persistant, au bois dur, qui fournissait des glands à manger hordes et tribus qui y vivaient et, bien sûr, dans leurs proies. Arbustes et graminées de ses sous-bois qui fournissaient du bois et du bois de chauffage, des fruits, des légumes et même des médicaments naturels. Nous les avons représentés par le laurier-tin (Viburnus tinus), chèvrefeuille méditerranéenne (Lonicera implexa), salsepareille ou liseron épineux (Smilax aspera)…
La faune qui s’y trouverait serait aussi typique : ours bruns (Ursus arctos), loups (Canis lupus) et le lynx pardelle (Lynx pardinus), sont les plus grands prédateurs, accompagnés des renards (Vulpes vulpes), blaireaux (Meles meles), genettes (Genetta genetta)… Les plus gros herbivores seraient les ancêtres des bœufs actuels, des ours (Bos primigenius), des cerfs (Cervus elaphus), le chevreuil (Capreolus capreolus), la chèvre de montagne (Capra pyrenaica), le sanglier (Susscrofa)… Les humains utilisaient aussi sa viande comme nourriture et sa peau, ses os et ses cornes comme matière première pour leurs outils.
Der mediterrane Wald
Am Ende des Jungpaläolithikums und während des Epipaläolithikums und des Mesolithikums in der Marina Alta finden wir die letzte Naturlandschaft, die nicht von Menschen verändert wurde, da sie noch Jäger und Sammler waren: die Mediterrane Naturlandschaft.
In dieser natürlichen Landschaft, in der es keine widrigen Bedingungen gibt, werden im Laufe der Zeit die Mediterranen Wälder, die wir hier wieder aufbauen wollten und die aus der Gegend von Dénia verschwunden sind, obwohl es Versuche gibt, sie im Naturpark von Montgó zu renaturieren.
Die Vegetation dort bildete dichte Wälder, die von der Eiche (Quercus ilex rotundifolia), einem großen immergrünen Baum mit Hartholz, dominiert wurden, der Eicheln als Nahrung für die dort lebenden Horden und Stämme und natürlich für ihre Beute lieferte. Sträucher und Kräuter aus seinem Unterholz versorgten sie mit Holz und Brennholz, Obst, Gemüse und sogar Naturheilmitteln. Wir haben sie vertreten: Lorbeerblättrige Schneeball (Viburnum tinus), Windende Geißblatt (Lonicera implexa), Raue Stechwinde (Smilax aspera)…
Auch die Fauna war typisch: Braunbären (Ursus arctos), Wölfe (Canis lupus) und Pardelluchs (Lynx pardinus) sind die größten Raubtiere, begleitet von Rotfuchs (Vulpes Vulpes), Dachse (Meles meles), Ginsterkatzen (Genetta genetta)… Die größten Pflanzenfresser waren die Vorfahren der heutigen Stiere, Auerochsen (Bos primigenius), Rothirsche (Cervus elaphus), Rehe (Capreolus capreolus), Pyrenäen-Steinböcke (Capra pyrenaica), das Wildschwein (Sus scrofa)… Auch die Menschen nutzten ihr Fleisch als Nahrung und ihre Haut, Knochen und Hörner als Rohstoffe für ihre Werkzeuge.
The Mediterranean forest
At the end of the Upper Paleolithic and during the Epipaleolithic and Mesolithic in the Marina Alta we find the last natural landscape not transformed by humans, since they were still hunters and gatherers: the Mediterranean natural landscape.
In this natural landscape, where there is no adverse condition, over time the Mediterranean Forest will be formed, which we have wanted to rebuild here and which has disappeared from the municipality of Dénia, although there are attempts to renaturalize it in the Montgó Natural Park.
The vegetation formed thick, tight forests dominated by the holm oak (Quercus ilex rotundifolia), a large evergreen tree, with hard wood, which provided acorns to eat for the hordes and tribes that lived there and, of course, for their prey. Shrubs and herbs from their undergrowth supplied them with wood and firewood, fruit, vegetables and fine natural medicines. We have represented laurentines (Viburnus tinus), Mediterranean honeysuckle (Lonicera implexa), sarsaparilla (Smilax aspera)…
The fauna there would also be typical: brown bears (Ursus arctos), wolves (Canis lupus) and Iberian lynxes (Lynx pardinus) are the largest predators, accompanied by foxes (Vulpes vulpes), badgers (Meles meles), genets (Genetta genetta)… The largest herbivores would be the ancestors of today’s oxen, the Eurasian aurochs (Bos primigenius), the deer (Cervus elaphus), the roe deer (Capreolus capreolus), the ibexes (Capra pyrenaica), the wild boar (Sus scrofa)… Humans also used its meat as food and the skin, bones and horns as raw materials for their tools.
ESPECIES-BOTANIQUES-BOSC-MEDITERRANI