JORGE, LUJAN MORA

Per a la recomanació d’abril, mes del llibre, des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria propose la novel·la de ciència-ficció “Fahrenheit 451”, escrita per Ray Bradbury i publicada l’any 1953. Abril, i la celebració del Dia Internacional del Llibre del 23 d’abril, és una oportunitat per reflexionar sobre la importància de la cultura escrita, la preservació del coneixement i la llibertat d’expressió. A través de la lectura, podem entendre millor el món que ens envolta i formar-nos com a individus crítics i reflexius.

Esta connexió entre el mes d’abril i el llibre és especialment significativa en el context de Fahrenheit 451. En un món on els llibres són perseguits i destruïts, el mes del llibre es presenta com un recordatori del valor d’estos objectes que contenen idees, emocions i saber. Com a societat, és fonamental protegir la llibertat literària i garantir que les obres que ens permeten comprendre el món no siguen oblidades ni destruïdes. Els llibres com a font i transmissió de coneixement, han estat considerats perillosos malauradament en molts moments històrics, per motius religiosos o polítics. Amb la mutilació, censura o crema s’ha intentat esborrar i fer desaparèixer el passat i el futur que pogueren contrariar el desig d’homogeneïtzar pensaments i dogmes. En este sentit, Fahrenheit 451 ens convida a reflexionar sobre què passaria si perdérem el nostre accés lliure als llibres i al coneixement.

Fahrenheit 451 és una de les obres més emblemàtiques de la literatura contemporània. Este llibre es situa en un futur distòpic on els llibres estan prohibits i la societat viu en una espècie de “cultura de la ignorància“, on es fomenta l’entreteniment superficial i el control de la informació. En este món, els “bombers” no apaguen incendis, sinó que cremen llibres, perquè els llibres són vists com una amenaça per a l’ordre establert.

El protagonista, Guy Montag, és un bomber que després de conèixer una jove anomenada Clarisse, comença a qüestionar el seu món i el seu treball. L’obra aborda temes com la censura, la llibertat de pensament i la importància de la cultura i la literatura. El títol fa referència a la temperatura en la qual el paper es crema, 451 graus Fahrenheit, i és una al·legoria de la destrucció del coneixement i de la llibertat individual.

Begoña Segarra
Biblioteca IES Riu Túria

Per al mes de març, en què celebrem el Dia Internacional de la Dona, vull recomanar des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria una obra emblemàtica per a la història del feminisme: “Una habitació pròpia” de Virginia Woolf.

Es tracta d’un assaig breu però enèrgic que mostra les circumstàncies que dificulten a les dones desenvolupar el seu talent artístic. La escriptora es pregunta: «Què necessiten les dones per a escriure ficció?».

Per a Virginia Woolf, les dones necessiten una habitació pròpia amb pany i clau i dispondre dels seus propis diners, si volen dedicar-se a escriure ficció. Les dones no podien disposar ni dels seus propis diners, ni tan sols d’una habitació seua on poder crear i fer que s’escoltara la seua veu. Però este text, a més, parla d’assolir la independència econòmica de les dones respecte dels hòmens, la càrrega d’ocupar-se de la família elles a soles, de la figura de la dona únicament com a musa inspiradora dels hòmens creadors, però sense aparéixer mai elles mateixes com a creadores o autores. Temes que fins i tot avui, generen molts debats i encara ocorren actualment.

Este assaig no només parla de la situació de la dona en la societat, sinó també de la necessitat de la llibertat personal per a crear art i dels grans genis literaris, hòmens i dones. Planteja la necessitat de refer la història de la literatura, perquè falten moltes dones clau a qui se’ls ha impedit expressar la seua manera de veure el món a través de l’art. Reconeix també la valentia i la valuosa feina que van fer les pioneres. Com Jane Austen, que va tractar, tal com fa Virginia Woolf, la importància de l’economia en la vida de la dona; George Eliot, que va tindre que utilitzar un pseudònim masculí per a ser considerada pels crítics literaris, o les germanes Brontë: Emily, Charlotte i Anne, grans escriptores de la literatura anglesa ignorades o menyspreades pels escriptors masculins. Però Virginia Woolf escriu este assaig amb humor i amb intel·ligència, i és per això que resulta divertit, àgil, convincent i lúcid.

Per tot açò, “Una habitació pròpia” és una lectura clau i un assaig de referència per al feminisme, a més d’una obra extraordinàriament escrita i una lliçó supèrbia de literatura.

Una obra mestra.

M.ª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.

Enguany celebrem el 250 aniversari del naixement de la gran escriptora Jane Austen, que va nàixer al Regne Unit en 1775. Des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria volem, entre altres actes, dedicar la nostra recomanació de febrer a Jane Austen amb el llibre «Orgull i Prejudici» com homenatge.

He triat esta novel·la per al mes de febrer, un mes entre altres coses suposadament dedicat a l’amor, perquè «Orgull i Prejudici» és la història romàntica per excel·lència. En esta novel·la es mostra a la protagonista femenina, Elizabeth Bennet, com una dona alegre, intel·ligent, vital, segura de sí mateixa i forta, que sap com defensar-se o atacar amb humor i ironia. Sap protegir-se perquè és una dona amb capacitat de pensar. Elizabeth respecta encara que sempre critica les normes socials estrictes de la seua època. Jane Austen crea uns personatges femenins i masculins des de la mirada d’una dona que contempla el seu món amb enginy, agudesa i talent.

Jane Austen escriu sobre heroïnes reals a les que altres dones voldríem semblar-nos. No són dones febles o ximples, són personatges complexos que apareixen corrent, ballant, bromejant, rient, plorant, cridant, discutint, amb enfrontaments o negant-se a complir ordres. Tot això fa que siguen unes dones càlides i tendres perquè no són “absolutament perfectes”.

Lizzy (Elizabeth) Bennet viu amb els seus pares i les seues quatre germanes en un entorn rural en l’Anglaterra del segle XVIII. La mare només pensa en buscar marit per a les seues filles i quant més ric millor. La història, en un to de comèdia, transcorre amb un ritme àgil i atractiu. Les filles i, sobre tot, Lizzy, descobriran les relacions socials i l’amor en unes escenes de confrontacions molt suggestives sobre tot amb el senyor Darcy, que mantindran al lector/a en suspens fins a un final apoteòsic.

M.ª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.