
Com tots els anys, el passat dimarts 28 de gener acompanyàrem al nostre alumnat a conèixer de primera mà les instal·lacions de la Universitat Politècnica de València. El principal objectiu d’esta eixida és que el nostre estudiantat de 2n de batxillerat puga tindre la millor informació a l’hora de triar grau universitari el proper curs. Per al professorat acompanyant és la rutina de tots els anys, per a l’alumnat és un esdeveniment molt especial, van a estar per primera vegada en la que pot ser la seua facultat en el curs 2025/26.
Cada any ens trobem amb alumnes del centre de cursos anteriors, moltes vegades a la “Casa de l’Alumnat” o a les cafeteries. Esta vegada el retrobament ha sigut molt especial. L’antic alumne, Joan Fons, ara professor a l’ETS d’enginyeria informàtica, es va apropar a nosaltres al finalitzar la xerrada per saludar-nos i dir-nos el gran record que tenia del seu pas per l’IES Rei En Jaume. Tant ell com la seua germana Regina (encara recorde els seus estornuts al·lèrgics, sempre havien de ser 3) ens demanaren que donàrem una forta abraçada a tot el claustre. Ells dos i molts altres formaven part del grup de jóvens que venien de Benifairó i altres pobles de la Valldigna. Alumnat molt conscienciat amb la nostra llengua, de fet, foren dels primers grups de línia en valencià. En estos dies tan difícils per als qui estimem aprendre amb la nostra llengua, trobades com esta són un raig d’esperança. Este curs, que tal volta pot ser l’últim de les nostres velles instal.lacions educatives (també per alguns de nosaltres com a docents) és un curs rutinari, però al mateix temps especial per al nostre alumnat, professorat i la nostra manera d’entendre l’educació.
Cada any ens trobem amb alumnes del centre de cursos anteriors, moltes vegades a la “Casa de l’Alumnat” o a les cafeteries. Esta vegada el retrobament ha sigut molt especial. L’antic alumne, Joan Fons, ara professor a l’ETS d’enginyeria informàtica, es va apropar a nosaltres al finalitzar la xerrada per saludar-nos i dir-nos el gran record que tenia del seu pas per l’IES Rei En Jaume. Tant ell com la seua germana Regina (encara recorde els seus estornuts al·lèrgics, sempre havien de ser 3) ens demanaren que donàrem una forta abraçada a tot el claustre. Ells dos i molts altres formaven part del grup de jóvens que venien de Benifairó i altres pobles de la Valldigna. Alumnat molt conscienciat amb la nostra llengua, de fet, foren dels primers grups de línia en valencià. En estos dies tan difícils per als qui estimem aprendre amb la nostra llengua, trobades com esta són un raig d’esperança. Este curs, que tal volta pot ser l’últim de les nostres velles instal.lacions educatives (també per alguns de nosaltres com a docents) és un curs rutinari, però al mateix temps especial per al nostre alumnat, professorat i la nostra manera d’entendre l’educació.