HISTÒRIA DEL CENTRE
El que hui coneixem com l'IES POLITÈCNIC, va començar a fer camí la 1928 a l'empara del Reial decret de 21 de Desembre en què s'aprova l'Estatut de Formació Professional, encara que, cal suposar que d'anteriorment ja es cursarien a la nostra ciutat ensenyaments professionals per a donar resposta a les necessitats socials. Només recordar que, en l'inici, el centre va ser concebut per a impartir ensenyaments d'Arts i Oficis Artístics, als quals, més tard, s'añadirian ensenyaments de tipus industrial.
En aquesta primera època, el centre va estar situat en la canviada de nom, llavors, Plaza de la Victòria, en l'edifici de l'Institut Francesc Ribalta, concretament en l'ala nord i, allí va romandre fins al 1966 en què per raons de capacitat, va ser traslladat en unes noves instal·lacions construïdes per a tal fi. El centre es va conéixer, en primer lloc, com l'Escola d'Artesans posteriorment, com l'Escola d'Arts i Oficis, Escola Elemental del Treball, Escola de Treball i, ja més tard, Escola de Maestria.
S'impartien ensenyaments artístics com a Pintura, Escultura, Ceràmica artística, Enquadernació, Forja i professions industrials corresponents a les branques d'Electricitat, Motors i Màquines, Metall-Mecànica, Fusteria-Ebenisteria i Delineació tant industrial com de construcció.
Va ser un període llarg i, no obstant això, amable, els records del qual difuminen de tal manera els esdeveniments que la realitat ens ha quedat embolicada amb una atmosfera càlida i plena de vivències inoblidables, inesborrables.
Les línies que segueixen volen ser un record i un homenatge a totes aquelles persones que amb la seua abnegada dedicació van fer i fins i tot ara fan possible una realitat. Vaja dirigit a elles el nostre respecte i agraïment.
Aquesta és la porta de l'entrada del centre de l'Institut Ribalta, obra de l'arquitecte Francesc Tomàs Traver. La fotografia ha de ser de principis dels anys seixanta. Damunt don la façana es llegia “Escola de Maestria Industrial”
En Francesc Blasco i Blasco va ser Director del centre des de 1934 fins al 1975. Va demostrar, en tot moment, una total dedicació en el centre, per la qual cosa el ministeri d'Educació li va concedir el “Encàrrec de l'orde d'Alfons X el Savi en reconeixement als seus desvetllaments... i lliurament en el transcurs de tants anys com Director de l'escola de Maestria de Castelló.
Les fotografies que apareixena continuació corresponen a estes instalacions i , encara que estan presses recentment, reflexen fidelment el seu orige.
Foto1: vista de la porta d'accés des del pati. Un curiós efecte òptic fa que les portes de l'esquerra, en estar al costat de la portalada, molt més gran, semblen més xicotetes del que són en realitat.
Foto 2: aquesta zona es podria considerar com l'hall del centre. A la dreta, estava situada la consergeria , les oficines de la Secretaria, el despatx del Secretari i l'entrada a les dependències del Patronat de Formació Professional, despatx del Director i Sala de Juntes.
Foto 3: en aquest passadís hi havia cinc aules de classe teòrica, el despatx del metge i el gimnàs.
Foto 4: Vista del centre des del pati d'esports de l'Institut Francesc Ribalta. En la planta baixa se situaven els tallers corresponents a les branques industrials. En la planta superior les aules d'ensenyaments artístics i una aula de Pràctiques de Delineació.
D'aquests tallers saliero treballs que van ser exposats en exposicions nacionals per a motivar a alumnes que optaven per aquests estudis. Va ser el cas del sagrari realitzat en el taller d'Ebenisteria i que va obtindre medalla i esment d'honor en la III Exposició Nacional celebrada a València l'any 1955.
És just recordar que per aquests tallers van passar, com a alumnes, personatges tan il·lustres com el pintor Joan Ripollés, el pintor Llorens Poy, i tallistas de la categoria de Miguel Collado. I professors com el magnífic pintor Ramon Catalan. En fi, una enormitat de coses per a recordar.
Però el temps passa de manera irremeiable i amb ell es produeixen una sèrie d'esdeveniments que canviaran la trajectòria del centre.
En efecte. Circumstàncies diverses fan que la població augmente a Castelló pel que els xiquets en edat escolar augmenten també i això provoca que es pense en la construcció d'un centre exclusivament per a la Formació Professional en el qual s'hauria d'impartit, a més de les branques ja existents, l'especialitat de Ceràmica Industrial que per raons polítiques mai es va impartir. Després de les gestions pertinents, la nova Escola de Mestratge va ser una realitat. Comença a construir-se el 1964 segons plans de l'estudi d'arquitectura de Feduchi encara que el disseny i la tècnica de construcció fan pensar en la intervenció directa i quasi exclusiva d'un geni de l'arquitectura, Miquel Fisac Serna.
El centre es construeix en l'actual carrer Parc de l'Oest i el trasllat es realitza al setembre de l'any 1966 encara que la inauguració oficial no va tindre lloc fins al juny de 1967 amb la presència Del Cap de l'Estat, el general Franco.
Aquestes fotografies són d'aquest centre.
En Joaquim Fabregat Segarra, Luis Herrero Avellana, En Carles Zapater Jordano i En Pere Mallo Rodriguez són, successivament, els directors del centre durant aquesta etapa. A punt de derrocar-se l'edifici, passa a ocupar el càrrec En Floreal Garcia Alcaine, actual Director.
També en aquest cas, els esdeveniments fan que tot passe molt ràpid. D'una banda en aquestes tres dècades se succeeixen diferents lleis generals d'educació que promouen la implantació de nous estudis i noves especialitats concordes amb les demandes de la recent industrialització de la ciutat i zones d'influència; d'altra banda, comencen a sorgir anomalies al subsol en l'estructura de l'edifici, que determinen el seu enderrocament. I la construcció d'un altre nou, la qual cosa no tindria major importància llevat que amb aquest enderrocament s'ha deixat a la comunitat valenciana sense cap exemple d'arquitectura escolar pública de Miquel Fisac.
El centre deixa de ser escola de Mestratge i passa a denominar-se Institut Politècnic Nacional i, més tard, Institut Politècnic de F.P. fins a arribar a l'actual denominació d'Institut d'Ensenyament Secundari Politècnic.
L'any 2001 es va derrocar el centre i mentre duren les obres, les classes s'imparteixen en les instal·lacions de Penyeta Roja que cedeix la Diputació de Castelló i uns locals llogats al carrer Sagunt de la nostra ciutat. En tots dos llocs es roman fins al setembre de 2003, data en la qual es realitza el trasllat al nou i flamant institut.
És així.
