Jubilats, familiars, companys, amics tots:

L´editorial “Siruela” te un llibre preciòs que us aconselle i que es diu Elogio de la transmisión. Allí, una jove professora francesa de literatura en un liceu dels suburbis de Paris té una conversa amb George Steiner, erudit, humanista, escriptor, un dels poc savis que encara queden, i li pregunta:

• ¿En qué lugar situaría usted al profesor en la escuela actual habida cuenta de que es radicalmente diferente de la que había en la década de los setenta con problemas como el de la masificación y la extensión educativa para todos?¿Cuál sería en nuestros dias la función del profesor?
• Una especie de martir,responde Steiner – sin duda alguna, puesto que hay dificultades, malos ratos, depresiones. En Inglaterra hay muchos suicidios entre los profesores. No es broma (...)Siempre digo a mis alumnos: “Uno no transige con sus pasiones. Las cosas que voy a tratsr de presentarles son las que más me gustan. No veo necesidad de justificarlas”. Si un estudiante percibe que uno está unpoco loco, poseido de alguna manera por aquello que enseña es un primer paso. Quizá no esté de acuerdo, quizá se burle, pero escuchará: se trata del milagroso instante en que comienza a establecerse el diálogo con una pasión”

Avui, encara amb el cor ferit per la desaparició de la nostra estimada Isabel Aldeanueva, acompanyem en el seu moment jubilar a unes persones que han estat poseïdes d’alguna manera per alló que ensenyaven i que han gaudit del “milagroso instante en que comienza a establecerse el diálogo con una pasión”.

Anna i Maria Dolores han estat menys temps entre nosaltres, pero ha segut el suficient per a saber de la seua professionalitat i entrega, del seu saber i dedicació. La lluita de Loles en els que més atenció reclamen en eixa nova i per alguns ignota  aula de “PT”és digna d´un cant épic semblant a aquells que va versar el mestre Homer. I Anna tant sols ha estat un any entre nosaltres, però jo sé que malgrat ser un any difícil i complicat en el terreny personal, en tot moment ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies.

Dels altres, que us he de dir?. Cristobal, Odiló, Pilar, Mari Luz, Tere, Javier són entranya, humus, essència, caràcter i esperit del “Penyagolosa”. Crec que aquestos anys, l´any passsat, aquest, l´any vinent, a més a més de companys molt ben volguts i estimats, es jubile alguna cosa més. Crec que es jubile una classe social, un estatus docent, quasi una época i un temps, un “ethos”. Es jubile “el professor de batxillerat”. I pense que aquest país, la nostra societat, tant empalagosament disposta en reconeixer mèrits a qui no els té, deu un gran homenatge al “profesor de batxillerat”: seriós, preocupat, dominat la seua materia, entregat a la seua tasca, amant del seu treball, “poseit d’alguna manera per allò que ensenya”.

Es sol dir que els nous temps l’han sobrepassat, però està per demostrar que aquells que el substituiran van a ser millors. La seua tasca queda ahí. Han segut mestres de moltes generacions i els acompanyen en el dia d’avui, a més a més de nosaltres, molts alumnes que també, en esperit , estan ací presents i els mostren la seua estima i consideració.

El que us parla, que ja és un especimen mixte, un poc híbrid i amb influències logsianes, no es que reconeix la vostra valia, sino que canta i lloa les vostres excel·lències. Heu segut mestres no tant sols per als alumnes també per nosaltres, també per a mí. I per això des de molt endins com a deixeble, com a company, com a director, us dic: gràcies. Sempre us estimarem i sempre estareu amb nosaltres.

                                                                              José P. Martí Garcia.

Director IES Penyagolosa”