
El Hòbbit
En un forat a terra vivia un hòbbit. No era un forat brut, humit i desagradable, ple de restes de cucs i amb una olor fètida, ni tampoc un forat sec, buit i sorrenc en què no hi havia res per seure ni menjar: era un forat de hòbbit, i això vol dir comoditat.
JRR Tolkien, El Hòbbit
Així comença una de les obres més influents de la literatura del segle XX, una obra que va donar origen a un nou gènere, el de la novel·la de fantasia medieval, i que ha servit d’inspiració a una quantitat immensa de històries que han vingut després.
Cal definir el Hòbbit com una espècie de pròleg a la gran obra de Tolkien, El Senyor dels anells, ja que narra uns fets ocorreguts unes poques dècades abans que hi seran determinants, i ens presenta alguns dels seus personatges més importants (com ara Bilbo, Gandalf o el desassossegant Gollum) i, per supost, l’omnipresent anell únic, el símbol més poderós del mal a tota la Terra Mitjana…
Tolkien declarà que va escriure el Hòbbit com un conte infantil per llegir als seus fills petits abans d’anar-se’n a dormir. En l’actualitat, però, potser no és l’obra més recomanable per a llegir als més menuts (han passat molts anys des de la seua escriptura); en canvi sí és una lectura fonamental si estàs interessat o interessada en la fantasia medieval i vols conéixer l’origen d’aquest gènere i el lloc on arranquen els conceptes fonamentals que posteriorment marcaran el camí de l’obra més destacada, no soles de l’autor, sinó també de tot el gènere.