El següent és un resum de la mobilitat realitzada durant una setmana del mes de novembre a Grècia:
Part formativa
El proveïdor del curs era l’organització IDEC SA, una empresa especialitzada en formació sobre la qual havíem rebut molt bones referències, situada prop d’Atenes, concretament al Pireu (96 Iron Polytechniou Ave. 18536 Piraeus Greece). El curs realitzat va ser: “Inclusive education for migrants and refugees” i la nostra experiència al curs va ser molt satisfactòria ja, a banda de què se’ns va atendre molt bé, considerem que ha sigut fructífera perquè vam aprendre un conjunt de tècniques i estratègies sobre el tema esmentat que es podrà aplicar en el futur.
El curs reflexiona sobre conceptes tan primordials com la inclusió, la diversitat, l’exclusió, els estereotips… i concretament què vol dir ser migrant i què ser refugiat (i les seves diferències). Intenta trencar alguns mites i estereotips i explica la importància de pertànyer o sentir-se pertanyent a un grup. S’endinsa en diversos aspectes del procés comunicatiu com ara les barreres del llenguatge, però també les culturals a través de moltes activitats de rols on cada cultura mostrava un comportament diferent cosa que, de vegades, dificultava l’entesa «normal». També veiérem diferents tipus de feedback; nous mètodes d’ensenyament; mètodes d’autoavaluació, etc. Finalment, abordem el problema del “Xoc cultural” i també de l’assetjament escolar.
Part cultural
Val a dir que amb un curs de 9.00 h a 14.00 h (del qual vam fer totes i cadascuna de les hores); dinar i amb l’horari cultural d’hivern que tanca tot a les 17.00 h, poques coses es poden fer. Així que sobretot ens centrarem en Atenes. Salvats alguns problemes inicials (plànols deficients; semàfors inexistents; passos de vianants despintats i trànsit endimoniat, així com dues estacions de tren juntes, però amb diferents destinacions; en obres i amb poques o cap indicació); al cap de tres dies havíem aprés a moure’ns, sobretot pel centre d’Atenes i el famós barri de Plaka.
Situat a la falda de l’Acròpoli (que ho domina tot) amb la qual connecta amb cases impossibles, passadissos i escaletes, és aquest un barri encantador; potser una mica turístic; farcit de botigues i restaurants. Si al principi del barri es pot trobar el mercat i l’àgora romana, així com la biblioteca d’Adrià, creuat el barri s’arriba a l’arc d’Adrià i al temple de Zeus. Començat aquest en època grega, però acabar en romana, sorprén la seua monumentalitat fins i tot estant en plena restauració amb les seues columnes de 15 m i 360 tones. En el seu moment mesurava 100 m x 20 m. Entretant, tot el camí està ple de minúscules i precioses esglésies ortodoxes, algunes antigues mesquites, l’interior de les quals és un clar exemple de l’estil habitual: daurats, platejats, pintures… Desconeguem si això anterior ha condicionat l’interior barraquista d’alguns famosos locals del centre d’Atenes com el Little Hook (encara en la festa del Halloween) o el King Theater Wine Bar (ja en Nadal). Recomanable vorejar el Jardí Nacional fins al Parlament, just al costat de la plaça Sintagma, ple centre d’Atenes on es pot assistir a l’espectacular i famós canvi de guàrdia.
Imprescindible pujar a l’Acropoli i aconsellable amb guia, ja que de cada paraula pot explicar origen i significat; contar mites i història passada i celebracions actuals. Segur que destacarà els filòsofs com a assessor dels dirigents de l’època. Si aquesta, des de tots els llocs de la ciutat on hem estat es pot veure imponent, és de dalt estant, hem descobert places i carrers per on abans havíem passat, cosa no massa senzilla en esta ciutat. Cal també visitar el Museu de l’Acròpoli i consolidar allò que s’escolta. Estàtues, bustos, objectes de tot tipus (en perfecte estat o no tant) i també les famoses i espectaculars cariàtides. A l’última planta han instal·lat allò que queda del Partenó, completat amb rèpliques de la part espoliada o desapareguda: els dos frontons; les mètopes o la inacabable i fantàstica processó del fris interior. I tot sobre una base que és en realitat un prisma amb les mateixes dimensions que el Partenó.
El cap Sunion, a més d’una hora de camí, hi ha un espectacular temple a Posidó i unes no menys impressionants vistes, sobretot la posta de sol.
Cal no oblidar la magnífica gastronomia grega. És relativament senzill sopar al jardí d’un preciós restaurant del barri de Monasterikos, per exemple, on gaudir de música en directe. La música grega, preciosa, lenta i molt agradable.
A tall de conclusió, hem aprés…
Hem après nous conceptes; tècniques i metodologies relacionades amb el procés d’ensenyament a persones amb dificultats, com és el cas de persones migrants o refugiades. Hem realitzat moltes activitats pràctiques que es poden fer servir per a la inclusió i perquè els nostres alumnes siguen més integradors. Hem aprofundit en la problemàtica i conseqüentment entés millor la dura situació de la població migrant. Hem conegut millor la cultura grega. Hem practicat anglés i en el cas del professor que presentava un nivell menor, a més d’augmentar el nivell també ho ha fet la confiança a l’hora de parlar-lo.
Mobilitat_Grecia_presentacio_postviatge_v6