Una setmana d’octubre, la meua professora de Valencià em va dir que aniríem al Rosquilletres, un programa d’À Punt. Em vaig posar nerviosa pensant que ja no quedava res i havia de practicar una mica més. Estava il·lusionada perquè arribara el dia i poder veure com és estar en un programa de televisió. El dia d’abans, vaig practicar amb el meu germà i quan va aplegar el 23 d’octubre, tenia moltes ganes d’anar per a donar-ho tot.
El dia assenyalat, vaig anar a l’institut i un taxi de nou places ens va arreplegar als meus companys, Alberto i Paula, i a mi. Quan vam arribar a l’estudi de gravació i només baixar del taxi, ja ens estaven gravant! Ací vaig passar un poc de vergonya, però de seguida vam entrar en una sala on ens van explicar les normes i ens van donar alguns consells, el més important no posar-se nerviosos! Després, ens van guiar al plató on ens van dir on aniríem cadascú, en pocs minuts arribà la presentadora i començàrem a gravar! A partir d’aquell moment, tot passà molt ràpid, massa! Al principi estàvem nerviosos i a mesura que passava el programa ens anàvem relaxant més i en res ja s’havia acabat el programa. Vaig disfrutar molt i vaig veure com és la televisió per dins, per cert me la imaginava diferent. Ara ja sols queda veure el programa, reconec que em dona un poc de vergonya. En definitiva, m’ha agradat aquesta experiència, tant per la gravació com pel procés anterior en què practiques il·lusionada i amb ganes que aplegue el dia.