Timbre del 6 al 9 de junio

L’ESPECTRE DE MARIA ANTONIETA

MANEL

Manel es un grupo catalán que ya escuchamos en otra ocasión.

En la publicación anterior ya os pusimos los integrantes del grupo, su trayectoria y también su web. Así que ya no os hablaremos más del grupo, pero os dejamos aquí el enlace a la anterior noticia por si queréis saber de ellos.

El tema L’espectre de Maria Antonieta es de 2016 y pertenece al disco «Jo Competeixo».

Creo que es un tema de un género poco conocido y con letra que cuesta entender, supongo que por ser catalán y no valenciano. Por eso os dejamos la letra de la canción, pues es muy bonita.

L’espectre de Maria AntonietaEl espectro de María Antonieta
Clar que arriben dies
on tothom li sembla imbècil
I opta per callar
Clar que si es concentra
pot sentir perfums exòtics
recorrent-li el braç
Clar que es fa pesada
amb els seus contes de carrosses
que travessen prats
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos
momentàniament tan vius I sans!
Que al tombant de vespre
Quan el sol se’n va
Maria Antonieta
Surt a investigar
I travessa el trànsit
I es cola allà on vol
Per fer por a nenes
I a homes sense son
I amb altres espectres
Es riu dels mortals
Asseguda en punxes
De la catedral
I sobrevolant París desert es diu
Maria, ets aquí, tan llesta com et penses
I no veus com els records t’estan mentint
T’estan mentint!
I es diu
Maria, només tu saps com vas arribar
a avorrir la vida a l’interior
d’aquells jardins, d’aquells jardins!
Claro que llegan días
donde todo el mundo le parece imbécil
Y opta para callar
Claro que si se concentra
puede sentir perfumes exóticos
recorriéndole el brazo
Claro que se hace pesada
con sus cuentos de carrozas
que atraviesan prados
No osáis juzgarla desde vuestros cuerpos
momentáneamente tan vivos Y sanos!
Que al tumbando de anochecer
Cuando el sol se va
María Antonieta
Sale a investigar
Y atraviesa el tráfico
Y se cuela allá donde quiere
Para dar miedo a niñas
Y a hombres sin sueño
Y con otros espectros
Se ríe de los mortales
Sentada pinchas
De la catedral
Y sobrevolando París desierto se llama
María, estás aquí, tan lista como te piensas
Y no ves como los recuerdos te están mintiendo
Te están mintiendo!
Y se llama
María, solo tú sabes cómo llegaste
a aburrir la vida en el interior
de aquellos jardines, de aquellos jardines!