EL PERIÒDIC INFOTURIA ES FA RESSÒ DEL NOSTRE PROJECTE ELLA
L’IES Camp de Turia continua consolidant la seua aposta per la innovació pedagògica i la projecció internacional amb una nova fita dins de la seua participació en projectes europeus.
Continúa llegint en el següent artícle del periòdic Infotúria:
L’IES CAMP DE TÚRIA, PRESENT AL II ENCONTRE PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ EDUCATIVA “ÁGORA”
Recentment, l’IES Camp de Túria ha estat present al II Encontre per a la Internacionalització Educativa “Ágora”, una cita imprescindible per als centres educatius que aposten per obrir-se a Europa i impulsar la dimensió internacional de l’educació a la Comunitat Valenciana. En representació del nostre institut, hi ha assistit la professora Eirene Fernández.
Un encontre per a connectar, compartir i avançar
Aquest esdeveniment s’ha convertit en un autèntic punt de trobada per a la innovació i la cooperació educativa, reunint equips directius, coordinadors Erasmus+ i docents implicats en projectes europeus. Al llarg de la jornada, s’han compartit experiències, s’han intercanviat bones pràctiques i s’han establit contactes amb altres centres, amb l’objectiu de continuar creant xarxes que beneficien directament el nostre alumnat.
L’acte va començar amb una recepció i registre, seguit d’una obertura musical a càrrec de l’alumnat del Conservatori Professional de Música de València, que va aportar un inici elegant i emotiu a una jornada centrada en la col·laboració internacional.
Ponències d’alt nivell i mirada europea
El programa va comptar amb intervencions de gran interés. Ana Río Quintana, de la Comissió Europea, va reflexionar sobre els 40 anys d’Espanya a Europa i va analitzar el futur del programa Erasmus+. També es va presentar l’espai “Connexió Europa”, amb la participació d’Europe Direct, destacant recursos clau per a impulsar la mobilitat i la internacionalització dels centres.
D’altra banda, Ricardo Bravo (SEPIE) va exposar les línies estratègiques del programa Erasmus+, amb especial atenció a la sostenibilitat, la inclusió i la participació activa, mentre que Damian Guyard, de l’Ambaixada de França, va abordar la cooperació educativa franco-espanyola.
També es va dedicar un espai a eTwinning, una eina fonamental per a treballar la ciutadania europea a través de projectes col·laboratius. Representants de l’INTEF van aprofundir en la seua importància com a plataforma de connexió entre centres europeus i com a motor de metodologies innovadores.
L’encontre va comptar, a més, amb presència institucional, amb representants de la Conselleria i altres organismes educatius, així com amb una enriquidora participació internacional de centres de Bèlgica, Itàlia, Grècia i Turquia en la taula redona “enRED”.
Una clausura creativa: l’Àgora Europea en directe
Com a tancament de la jornada, l’alumnat de l’IES Salvador Gadea va oferir una performance en directe representant una Àgora Europea, una proposta artística i simbòlica que va posar en valor la participació juvenil i la idea d’Europa com un espai compartit de diàleg, cultura i futur.
Compromís amb el futur europeu del nostre centre
La participació de l’IES Camp de Túria en este encontre reafirma la nostra aposta per una educació oberta al món. El nostre objectiu és continuar promovent oportunitats perquè professorat i alumnat participen en mobilitats Erasmus+ i en projectes eTwinning, enriquint així el seu perfil acadèmic, lingüístic i personal.
Europa és una porta oberta a l’aprenentatge i a les experiències transformadores, i des del nostre institut continuarem treballant perquè aquesta oportunitat arribe cada vegada a més membres de la nostra comunitat educativa.
CANCEL·LACIÓ D’ACTIVITATS I ACTE DE LA SETMANA D’EUROPA
Com a motiu de la vaga de docents que comença el proper dia 11 de maig, queden cancel·lades fins a nou avís, les activitats i acte de la setmana d’Europa.
“EPISTULAE, ANIMI FENESTRAE”: NARRACIONS EN DIRECTE EN LLATÍ I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
El projecte eTwinning “Epistulae, animi fenestrae” (Les cartes, finestres de l’ànima) ha culminat amb una experiència innovadora que combina llengua clàssica, comunicació internacional i tecnologia: la creació d’un documental audiovisual basat en narracions en directe en llatí, realitzades per l’alumnat a través de videoconferències amb estudiants d’altres països europeus.
Aquest documental és el resultat d’un treball col·laboratiu entre professorat i alumnat, amb l’objectiu de demostrar que el llatí pot continuar sent una llengua viva, expressiva i perfectament adaptable als reptes educatius del segle XXI.
Narracions en llatí: Ciceró i Plini, dos testimonis immortals
El fil conductor del documental són les lectures i interpretacions orals en directe de dos textos fonamentals de la literatura epistolar romana, adaptats didàcticament pel professorat del projecte:
- Ciceró (Ad Familiares, XIV, 21): una carta que ens apropa a la dimensió més íntima de l’orador, mostrant sentiments i preocupacions personals.
- Plini el Jove (Epistulae, VI, 16): el relat impressionant de l’erupció del Vesubi, una de les cròniques més famoses del món antic.
A través d’aquestes cartes, l’alumnat ha pogut comprendre que el llatíno és sols una llengua per traduir, sinó també una eina per comunicar emocions, descriure fets i compartir experiències.
Intel·ligència Artificial per a crear una experiència immersiva
Un dels aspectes més destacats del documental és l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) per a generar tant les imatges ambientals com la música, construint així una atmosfera immersiva i suggeridora.
La combinació entre la veu en llatí i els recursos creats amb IA ha permés donar vida visual als textos clàssics i convertir-los en una experiència atractiva per a l’alumnat i per al públic actual.
D’aquesta manera, el projecte ha aconseguit unir la paraula antiga amb les eines digitals contemporànies, demostrant que la tradició i la innovació poden caminar juntes.
Fases del projecte: del debat a l’escriptura
El treball s’ha organitzat en diverses fases, totes elles orientades a l’aprenentatge actiu i a l’ús del llatí com a llengua vehicular:
1. Trobades virtuals internacionals
L’alumnat va participar en sessions de videoconferència on es van analitzar i comentar les cartes adaptades de Ciceró i Plini.
2. Guia d’escriptura epistolar
L’equip italià va elaborar una explicació tècnica sobre l’estructura formal de la carta romana, facilitant així la comprensió del gènere epistolar.
3. Creació del documental
Com a resultat del treball conjunt, es va produir la peça audiovisual amb les narracions en directe.
4. Intercanvi epistolar final
Com a colofó del projecte, l’alumnat participa en una xarxa de correspondència internacional: escriuen les seues pròpies cartes en llatí a companys europeus, expressant vivències, sentiments i reflexions actuals.
El llatí com a llengua viva i europea
“Epistulae, animi fenestrae” ha sigut molt més que un projecte escolar: ha sigut una oportunitat per a comprovar que el llatí, lluny de ser una llengua del passat, continua sent una finestra privilegiada a l’ànima humana, un pont cultural i un llenguatge comú que pot connectar la joventut europea.