El projecte eTwinning “Epistulae, animi fenestrae” (Les cartes, finestres de l’ànima) ha culminat amb una experiència innovadora que combina llengua clàssica, comunicació internacional i tecnologia: la creació d’un documental audiovisual basat en narracions en directe en llatí, realitzades per l’alumnat a través de videoconferències amb estudiants d’altres països europeus.
Aquest documental és el resultat d’un treball col·laboratiu entre professorat i alumnat, amb l’objectiu de demostrar que el llatí pot continuar sent una llengua viva, expressiva i perfectament adaptable als reptes educatius del segle XXI.
Narracions en llatí: Ciceró i Plini, dos testimonis immortals
El fil conductor del documental són les lectures i interpretacions orals en directe de dos textos fonamentals de la literatura epistolar romana, adaptats didàcticament pel professorat del projecte:
- Ciceró (Ad Familiares, XIV, 21): una carta que ens apropa a la dimensió més íntima de l’orador, mostrant sentiments i preocupacions personals.
- Plini el Jove (Epistulae, VI, 16): el relat impressionant de l’erupció del Vesubi, una de les cròniques més famoses del món antic.
A través d’aquestes cartes, l’alumnat ha pogut comprendre que el llatíno és sols una llengua per traduir, sinó també una eina per comunicar emocions, descriure fets i compartir experiències.
Intel·ligència Artificial per a crear una experiència immersiva
Un dels aspectes més destacats del documental és l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA) per a generar tant les imatges ambientals com la música, construint així una atmosfera immersiva i suggeridora.
La combinació entre la veu en llatí i els recursos creats amb IA ha permés donar vida visual als textos clàssics i convertir-los en una experiència atractiva per a l’alumnat i per al públic actual.
D’aquesta manera, el projecte ha aconseguit unir la paraula antiga amb les eines digitals contemporànies, demostrant que la tradició i la innovació poden caminar juntes.
Fases del projecte: del debat a l’escriptura
El treball s’ha organitzat en diverses fases, totes elles orientades a l’aprenentatge actiu i a l’ús del llatí com a llengua vehicular:
1. Trobades virtuals internacionals
L’alumnat va participar en sessions de videoconferència on es van analitzar i comentar les cartes adaptades de Ciceró i Plini.
2. Guia d’escriptura epistolar
L’equip italià va elaborar una explicació tècnica sobre l’estructura formal de la carta romana, facilitant així la comprensió del gènere epistolar.
3. Creació del documental
Com a resultat del treball conjunt, es va produir la peça audiovisual amb les narracions en directe.
4. Intercanvi epistolar final
Com a colofó del projecte, l’alumnat participa en una xarxa de correspondència internacional: escriuen les seues pròpies cartes en llatí a companys europeus, expressant vivències, sentiments i reflexions actuals.
El llatí com a llengua viva i europea
“Epistulae, animi fenestrae” ha sigut molt més que un projecte escolar: ha sigut una oportunitat per a comprovar que el llatí, lluny de ser una llengua del passat, continua sent una finestra privilegiada a l’ànima humana, un pont cultural i un llenguatge comú que pot connectar la joventut europea.