HISTÒRIA. LA PRIMERA ESCOLA DE XIXONA
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El primer edifici de l’escola que es va construir per a ser l’escola municipal està disposat en un extrem de l’Avinguda de la Constitució, La Plaça, però sense que centre la perspectiva de la mateixa ni entre en relació visual amb ella.
Aquesta està al costat de l’ex-convent franciscà de la Mare de Déu de l’Oreto i de l’antiga Casa Quarter de la Guàrdia Civil (Actual Casa de Cultura). Es troba al centre de el nucli urbà de Xixona.
Anteriorment les classes s’impartien a l’antic convent de Santa Anna, que estava situat a la plaça de les Monges.
Va ser adaptat per a l’ensenyament en 1865.
DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA
Consta de dos edificis diferents, construïts en la mateixa època disposats formant una L.
Els dos immobles tenen planta baixa i primer pis i, en ambdós casos, la planta és un rectangle amb cossos que sobreixen els extrems, formant una C, solució similar a la de moltes escoles de la dècada de 1920 (Alcalalí, Escola d ‘ art o antic col·legi Cervantes d’Alcoi, col·legi públic Dr Calataiud d’Aspe, col·legi públic Gómez Navarro de Novelda i la llar de pensionista o antic col·legi públic de Villena).
Seguint el model, les cobertes són molt inclinades, els alers i cornises pronunciades i les façanes i els volums tenen una acurada composició acadèmica a força de pilastres, arcs de mig punt, paraments de maó, etc. Destaquen els paraments cecs amb bandes de maó.
Entrant a el centre escolar a mà esquerra estava l’edifici de les xiques amb porta d’entrada a l’Est. Al davant hi havia el de els xiques amb porta orientada al Sud. A l’esquerra d’aquest edifici es trobava l’habitatge de l’conserge. Un edifici de planta rectangular d’una altura.
HISTÒRIA DE LA SEVA CONSTRUCCIÓ
L’arribada del mestre Eloi Coloma Sirvent durant la Dictadura de Primo de Rivera va donar un gran impuls a la millora de les instal·lacions educatives.
El 23 de novembre de 1926 el consistori municipal va aprovar un ampli pla d’obres públiques, amb la finalitat de disminuir l’atur i oferir treball als xixonencs. El principal problema d’aquest projecte va ser el finançament, ja que hi va haver de demanar a el Banc de Crèdit Local un préstec de 600.000 pessetes a tornar en 40 anys, abonant un 6% anual.
El programa educatiu consistia en “construcció de dos grups escolars, un per a l’escola graduada de nens, amb sis seccions i un altre per a l’escola de nenes i de pàrvuls, que constava de sis seccions; tots dos grups es construirien, en els terrenys que posseeix l’Ajuntament, a la fi de l’eixample del carrer d’Alfons XIII “.
A més, amb la intenció d’alfabetitzar la població rural es va acordar crear dues escoles rurals en les partides de Montnegre i la Sarga.
La construcció del primer edifici destinat com a escola a la localitat de Xixona va ser poc a poc prenent forma. El 12 d’abril de 1927 el arquitecte provincial Vicente Valls Gadea va presentar els plànols de el projecte. Però el projecte presenta un petit retard a l’haver d’adquirir l’Ajuntament nous terrenys per albergar l’edifici. Aquestes gestions van finalitzar al febrer de 1928.
El 19 de febrer de 1928, davant la presència de Governador Civil de la província, les autoritats civils i religioses van col·locar la primera pedra de el futur centre educatiu.
Estes obres es van perllongar al llarg de 4 anys i l’11 de setembre de 1932, quan s’inaugura l’estàtua al Doctor Ayela, sembla que havien conclòs.
A la fi de 1932 la paciència del consistori es va esgotar i es va començar a fer classe en aquests nous locals.
Aquest projecte de construcció de primer col·legi de Xixona tenia un greu error, ja que l’edifici va ser construït sobre una zona lleugerament muntanyosa i inicialment no es va estudiar l’adequació dels patis escolars perquè els escolars van gaudir de l’esbarjo i de les activitats esportives.
Durant la Guerra Civil l’edifici va acollir al Socors Roig Internacional, que va instal·lar en ell una clínica psiquiàtrica militar, dirigida pel metge Josep Solé i Segarra. Durant aquest temps les classes de primeres lletres van ser impartides en els locals de la Societat de Socors Mutus El Treball.
També es va intentar construir un refugi per a atendre a la població i especialment als militars i malalts de l’Hospital psiquiàtric militar. La seva construcció es va iniciar a cel obert a la tardor de 1938, segurament no va ser acabat i després de la Guerra Civil va ser colmatat.
Extret de l’article “El primer colegio de Xixona” del 7 de juny de 2020 per Bernardo Garrigós, https://bgarrigos07.wordpress.com/