Els xiquets de primer tiren guano als alls i planten cebollí acompanyats dels xiquets i xiquetes de la classe de 5è i Fernando. Hem aprés moltes coses , esperem que el cebollí es faci molt gran.
Tornem amb els escacs!
El blog del mestre Carlos: Tornem amb els escacs!
Els xiquets i xiquetes de primer ja fa unes setmanes que estem aprenent a jugar als escacs.
És un joc que ens agrada molt perquè al mateix temps que ens ho passem bé, el mestre cada dia ens explica coses noves per jugar un poquet millor i disfrutar encara més d’este ratet amb els nostres companys.
En esta foto estem practicant el moviment dels peons, i ja veieu com xalem!
PREMI SAMBORI A PRIMER CICLE
Avui els mestres ja ens han dit els treballs que han triat per representar-nos al Premi Sambori d’enguany. Quasi tots els xiquets n’haviem fet un, però sols podiem enviar un per curs.
Recordem que el Sambori és un concurs de literatura en valencià. Enguany ja fa 13 anys que es fa.
De primer curs s’ha triat a Ángela Omedes García amb el seu conte «Els caragolets enamorats», mentre que Noelia Ferrer Falcó, de segon, participarà amb el conte anomenat «El pallasso», tots dos molt bonics.
Els mestres han passat els treballs a l’ordinador. Després de fer un dibuix molt bonic en cada un, els xiquets que els han fet els han llegit a tota la resta de companys. En acabar els hem fet un fort aplaudiment.
Finalment els hem dessitjat molta sort i els mestres se’ls han emportat ja per enviar-los tots junts, amb els dels altres cursos, cap a Castelló, on triaran els millors contes entre tots els rebuts.
Molta sort a tots els participants!!!
Els xiquets i les xiquetes de primer i de segon de primària.
Panellets de Tots Sants
Com tots els anys per Tots Sants, els alumnes del primer cicle vam elaborar els “panellets”. Ens van eixir xulissims i molt bons.
Ací vos deixem unes imatges d’aquest dia. També us adjuntem la recepta dels “Panellets de Tots Sants”, per si algú s’anima a preparar-los a casa.
…i de pas aprén esta dita:
Per Tots Sants castanyes,
per Nadal torrons,
per Pasqua les mones i
per tot l’any bombons.
Per vore o descarregar la recepta fes clic a:
Excursió de Primer Cicle a les Coves del Forcall
El passat 6 d’octubre com cada any tota l’escola va fer l’eixida de la Tardor. Els alumnes de primer cicle vam anar a les Coves del Forcall.
Tots anavem molt preparats amb la motxila, l’aigua, les llenternes, la brena i la gorra i la primera parada que vam fer va ser a l’estatua en homenatge als treballadors tèxtils que hi ha a l’Avinguda del Llosar. La mestra ens va explicar el que simbolitza i el respecte que hem de tindre als monuments.
També vam vore la font de “la nevera”, al costat del carrer La Bassa. Ens van explicar que fa temps allí mateix hi havia una nevera, un lloc on es replegava i emmagatzemava la neu, ja que en aquells temps no hi havia electricitat ni neveres com les d’ara.
Una altra parada dins del poble la vam fer al costat de la Torre del Conjurar, en una de les antigues entrades a Vilafranca quan encara tenia muralles.
Vam esmorzar a l’era del Maset, per la part més antiga del poble. Ja ens feia falta recuperar forces.
Vam continuar camí fins al “merendero”, que es troba prop de la depuradora del poble, que també vam poder vore de lluny. Allí vam fer un descansonet i ens vam tirar unes fotos amb el poble al fons. Tots estàvem molt contents.
Quan ja quasi arribavem a les Coves del Forcall vam fer una última parada per posar-nos baix d’un “abric” natural. Es una mena de teuladet que fa la muntanya i que sempre ha servit a les persones per resguardar-se del vent, de la neu i de la plutja.
La sorpresa va vindre quan estavem arribant a les coves, ja que vam poder vore dos cabres salvatges que es van assustar un poc en escoltar-nos apropar.
Quan vam arribar a les coves el primer que vam fer va ser deixar la nostra motxila a terra i entrar a tres coves. A una ens vam fer unes fotos molt divertides amb les llenternes a la cara, a l’altra vam vore un rat penat i a l’ultima ens va tocar escalar un poc per arribar fins a dalt de tot, sempre ajudats pels mestres.
La dinada va ser ja al camí de tornada, al “merendero”. Allí vam menjar tranquils i després vam jugar un poquet. També ens va donar temps de menjar unes mores que hi havia al costat del camí.
Després, vam tornar al poble pel riu i el Camí Real, on vam vore una caseta plena “d’orelles de moro”, eixes pedretes que fa motissims anys van ser una mena de petxines quan tot era mar.
Al passar per la plaça vam fer l’últim descanset i vam omplir les botelles buides.
A l’arribar a l’escola ja va ser hora d’anar cap a casa.
Va fer un dia fantàstic i tots ens ho vam passar d’allò més bé!!!