Àngels i Aina, mestres de l’any passat de l’escola, a fi de curs van replegar diners per tal d’ajudar a xiquets que viuen al Nèpal, en la pobresa. Aquesta setmana ens han fet arribar aquest text i fotos per tal que ho publiquem al nostre blog.
Gracies per la vostra col·laboració amb aquest projecte
Les mestres que hem estat aquest estiu a Nepal, volíem compartir amb vosaltres les coses que varem poder aportar durant la nostra estància per aquells paradisos.
Després de conèixer alguns projectes molt interessants vam decidir que aquesta escola de Backtapur (prop de Katmandú, Nepal ) era la que més necessitat tenia i en la que podíem participar.
Aquesta escola és per a alumnes amb una molt baixa economia, per eixe motiu no paguen l´escolaritat a més a més les mestres que hi ha son voluntàries, és a dir, no cobren a final de mes.
Tenen moltes necessitats i amb l’ajuda de l’escola Blasco de Alagón, hem pogut cobrir algunes prioritaries.
Vam comprar pissarres per a les classes i vam pagar el lloguer de l’escola per a 6 mesos.(Al ser una escola amb pocs recursos i mestres voluntàries, cal pagar el lloc on estan impartint les classes)
També vam estar a un orfenat, que tenien les necessitats bàsiques cobertes, però la situació segueix sent un poc precària. Aleshores compràrem pijames per a tots els xiquets, en eren 30 en aquell orfenat. També compràrem sabates per a poder acudir a
l’escola.
Amb l’ajuda de tota la comunitat educativa de l’Escola Blasco de Alagon, hem posat un granet de sorra dins d’un món molt complicat i difícil d’equilibrar.
Moltes gràcies a tots per el vostre recolçament. Els xiquets de Nepal s’enrecordaran de vosaltres per sempre.
“…..Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable….”
Eduardo Galeano
