Aneu a la barra d'eines

Introducció

Coneixes l’equipament TIC del teu centre?

Per a poder exercir millor el nostre càrrec, hem de familiaritzar-nos amb les infraestructures i equipament del centre, i amb alguns conceptes tècnics que ens resultaran molt útils.

Tots els centres docents compten amb :
• Telefonia IP
• Accés a Internet
• Una xarxa interna de centre
• Dotació informàtica amb equips amb programari lliure o programari privatiu.

Coneixem com és l’electrònica de xarxa?

Els equips informàtics són importants, però no menys important és la resta de l’equipament i s’ha de conéixer.

Són vàries la instruccions de servei on es parla d’un responsable de l’electrònica de xarxa:

“La manipulació de l’electrònica de xarxa que proporciona accés a Internet en secretaria i les aules dels centres haurà d’estar controlada per un responsable per a evitar qualsevol manipulació aliena, qui portarà un registre amb l’històric d’actuacions que es realitzen sobre l’electrònica i qui les realitza (visites de tècnics, canvi de cables de xarxa…)

Es recomana que l’electrònica de xarxa se situe en un espai dedicat, tal com un armari de comunicacions, al qual arribe xarxa elèctrica per a alimentació dels equips. Aquest espai es recomana que dispose d’accés controlat pel responsable, i que romanga tancat.”

INSTRUCCIÓ DE SERVEI Núm. 3/2010
INSTRUCCIÓ DE SERVEI NUM 5/2012

 

1.

La telefonia IP en els centres educatius

En els últims anys s’ha treballat en la millora telefònica dels centres, aconseguint integrar als centres en la xarxa Ibercom de la GVA, facilitant un millor servei telefònic i un estalvi econòmic a l’administració pública.

Una de les principals diferències és que la telefonia IP deixarà de funcionar si se’n va la llum en el centre o quan la línia de connexió a internet s’avaria. En el cas d’una RTB ( línia de coure convencional que actualment es pot trobar encara en alarmes i ascensors) l’alimentació elèctrica la porta la pròpia línia.

Recomanem als centres que programen un “número de supervivència” sobre la línia d’internet; aquest és un número al qual es desvia automàticament el número de telèfon principal del centre en cas d’avaria sobre la línia. L’alta del número de supervivència es pot demanar en OVICE marcant l’opció de>” telefonia IP>peticions”.

 

Avantatges de la Telefonia IP

  • Integració dels centres en la xarxa Ibercom de la GVA, funcionant les crides entre centres com anomenades internes.
  • Millora del servei: menor congestió i major funcionalitat.
  • Facilitat de configuració, manteniment i ampliació.
  • Possibilitat de configurar restriccions per extensió (mòbils, trucades externes, etc).
  • Eliminació de centraletes en lloguer.
  • Eliminació de gran part de les línies RTB, reduint la facturació.
  • Eliminació del les línies de fax convencional en integrar el servei mitjançant un servidor de fax que funciona a través de correu electrònic, estalviant el cost econòmic de la línia i del paper de fax, amb els beneficis ambientals que comporta.

El projecte de la telefonia IP es ve implantant en els centres de la comunitat des del curs 2012/2013 (instrucció de servei 6/2012)

Comparació entre la línia analògica convencional i la línia digital o IP

  • Línia analògica convencional:

 

  • Línia digital o IP

 

1.1.

Dispositius (VoIP)

A continuació enumerem els dispositius que se solen utilitzar en els centres amb telefonia IP, depenent de les característiques del centre, pot haver-hi més quantitat d’uns o d’uns altres.

  • Telèfon IP. Es tracta del dispositiu que utilitza l’usuari final. És molt similar a un telèfon d’oficina convencional però es connecta a una línia de dades en lloc d’una línia de veu, a més, el mateix telèfon IP disposa d’una roseta de dades per a connectar un PC. Els models més habituals de telèfons IP enviats als centres són l’ALCATEL iptouch 4018 i el 4028 (link amb manual PDF). Quasi tots els centres solen tindre, almenys, un telèfon IP.

  • Audiocode. Ens serveix per a aprofitar els telèfons convencionals (veu analògica) i connectar 2 telèfons normals (o sense fils) perquè funcionen sota la telefonia IP. No tots els centres tenen aquest dispositiu.

  • MediaGateway. Similar a l’Audiocode però amb moltes més eixides de telèfon analògic. Aquest dispositiu sol estar instal·lat en l’armari rack on arriben els cables de veu i així aprofitar una instal·lació de veu existent (incloent els telèfons convencionals). No tots els centres tenen aquest dispositiu.

  • Telèfons convencionals. Si s’ha instal·lat un Audiocode o un Mediagateway, es poden usar els telèfons convencionals amb funcionalitats d’un telèfon IP. En aqueix cas, també existeix una guia ràpida per a saber com usar-lo.
  • Es disposa a més d’una guia de resolució per a les incidències més freqüents relacionades amb la telefonia IP.

 

1.2.

Servidor de fax

Amb aquest sistema els centres ja no disposen d’un aparell de FAX com els d’abans sinó que el servei es gestiona a través d’un compte de correu electrònic.

S’associa el compte de correu electrònic al número de fax del centre i s’integren tots dos serveis. Els faxos s’envien i reben com un correu electrònic a través d’un gestor de correu electrònic. El compte associat al número de fax té el format següent:

codidecentre.fax@gva.es

En aquest compte, es rebrà un missatge de correu electrònic cada vegada que algú envie un FAX al número del centre publicat en la guia de centres de la Generalitat. L’estalvi energètic, en paper, en consumibles i en equips és considerable amb aquest nou model de fax. L’accés al compte de correu electrònic associada al número de fax del centre és a través d’https://webmail.gva.es. Per a qualsevol problema amb l’accés s’ha de posar un tiquet d’incidència en el SAI.

 

1.3.

Gestió d’incidències o consultes de Telefonia IP

Per a reportar qualsevol incidència o consulta relativa a la telefonia IP en el seu centre, ha d’accedir a l’aplicació Gestió d’incidències. En l’aplicació s’han habilitat les següents “cues” amb les seues “subcolas” corresponents:

  • Avaria: cua per a remetre incidències relacionades amb un funcionament anòmal de la telefonia IP (caiguda del servei, corts en les converses…).
  • FAX: cua per a remetre incidències o consultes relacionades amb el funcionament del FAX.
  • Consulta: cua per a remetre consultes sobre ToIP no relacionades directament amb el FAX.

PMF TELEFONIA EN ELS CENTRES EDUCATIUS

Puc reposar un telèfon si se m’ha desbaratat?

Depén de la mena de terminal. Si és un telèfon analògic, el centre pot reposar-lo i funcionarà. En cas de ser un telèfon IP, el centre ha de posar una incidència al SAI indicant l’extensió associada al terminal que no funciona i se li reposarà des del proveïdor. Un telèfon IP adquirit lliurement pel centre no funcionarà.

Com puc saber els telèfons que té el meu centre (extensions) i tipologia?

Obrint un tiquet en el SAI en la cua Telefonia fixa → “Consultes: Inventari de telefonia del centre docent”. La resposta li indicarà totes les extensions, tipologia i categoria (tipus de crides que pot realitzar) donades d’alta en el centre.

Em poden canviar un telèfon analògic a IP?

Pot sol·licitar-ho en OVICE → Telefonia IP → Sol·licituds. Ha de tindre en compte que, perquè siga tècnicament viable, haurà de tindre cablejat des de la xarxa de secretaria a la presa on vaja a posar el telèfon IP. Hi ha dues opcions: pot tindre una presa lliure i connectar-la en l’armari de comunicacions a la xarxa de secretaria o utilitzar una sola presa per a telèfon i PC. En aquest últim cas la presa també haurà d’estar connectada a la xarxa de secretaria i el PC pertànyer a la xarxa de secretaria.

Què necessite tindre tècnicament per a posar un telèfon IP en un despatx/departament/sala?

Per a tindre un telèfon IP ha de tindre cablejat de dades (ethernet) que permeta connectar la presa a la xarxa de secretaria.

Puc fer permuta entre telèfons?

Si els dos són telèfons IP, bastarà amb canviar-los físicament (es mantindrà el número, el nom visualitzat,… ja que la configuració va en el terminal). Si es vol permutar un telèfon analògic amb un IP, o bé dos telèfons analògics entre si, es pot sol·licitar una permuta entre extensions en OVICE → Telefonia IP –> Peticions

Fem canvis de despatxos/sales, puc canviar el telèfon d’ubicació i continuarà funcionant?

Tant els telèfons IP com analògics es poden canviar d’ubicació, fent l’ajust pertinent en el patch panell (panell de connexions de xarxa) de l’armari de comunicacions i sempre que existisca cablejat en les noves ubicacions. Si necessita ajuda sobre ampliació i/o reestructuració de telefonia pot obrir un tiquet al SAI en la cua Telefonia fixa → “Consultes: Assessorament per a l’ampliació i reestructuració “. Després el centre haurà de demanar el canvi de nom visualitzat en cas que hi haja hagut algun canvi.

Com puc canviar el nom visualitzat en la pantalla d’una extensió?

Pots sol·licitar-ho en OVICE → Telefonia IP → peticions. S’ha de tindre en compte que l’esquema de nom que s’assigna a cada centre, i a cada extensió d’aquest, ve designat de manera oficial mitjançant el patró “nomene de centre” seguit de diverses lletres que identifiquen el càrrec (dir,jef,sec…) o la ubicació (ori, salprf…). Per tant, solament s’admetran canvis en la part de càrrec/ubicació.

Com podem demanar que un telèfon puga fer trucades nacionals i mòbils?

La categoria d’una extensió indica el tipus de crides que es poden realitzar des del terminal (només dites corporatives GVA, fixos nacionals i mòbils nacionals o anomenades a l’estranger). El canvi de categoria es pot sol·licitar a través d’OVICE → telefonia IP → Sol·licituds

Què és el núm. de supervivència d’un centre?

El número de supervivència és el número al qual es desvien totes les crides d’un centre quan l’encaminador està apagat o hi ha una fallada generalitzada en l’accés a Internet des de la xarxa de secretaria (el que provoca que no funcione la telefonia corporativa). Aquest número és proporcionat pel centre. Per a demanar alta/baixa/modificació es fa obrint un tiquet al SAI en la cua telefonia fixa → Peticions: Alta / Baixa o modificació del núm. de supervivència. Habitualment els centres posen com a número de supervivència el número de telèfon personal del Director/a.

Necessite més telèfons. Puc demanar més?

El centre pot demanar alta de terminal i extensió en OVICE → Telefonia IP → Sol·licituds. És convenient demanar l’inventari del centre en telefonia (tiquet en el SAI → Cua “Consulta sobre l’inventari de telefonia del centre docent”) per a saber les extensions que s’estan usant abans de demanar una nova.

Necessite una línia de telèfon per a l’ascensor o l’alarma pot contractar una altra línia?

No, atés que el servei d’alarma/ascensor és proporcionat per una empresa externa, l’empresa hauria de ser responsable de donar un servei global incloent la connectivitat necessària.
Per tant, el contracte de manteniment amb l’empresa ha d’incloure la instal·lació i manteniment d’una línia telefònica mòbil (mòdul GSM amb bateria). Aquesta és l’única solució tècnica viable pel fet que:

• No es permet la instal·lació de línies propietat d’empreses externes en centres que són titularitat GVA
• El centre no pot contractar pel seu compte línies telefòniques
• Una empresa externa no pot utilitzar línies amb titularitat GVA per a les seues solucions

Quines coses puc demanar respecte a telefonia i on?

Petició

On es demana

Qui la pot demanar?

Assessorament per a l’ampliació i ree structuración

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Consulta sobre l’inventari de telefonia del centre docent

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director/secretari/coord.TIC/ vicedir/cap_estudis

Alta / Baixa desviament immediat de crida (per exemple, davant un trasllat, necessite que es desvie el telèfon de capçalera a un mòbil que s’ha proporcionat al centre)

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director/secretari

Alta / Baixa terminal i extensió IP

OVICE → Telefonia IP → Sol·licituds

Director

Alta / Baixa del desviament si ocupat o absent (salt) (per exemple, es desitja que quan el telèfon del a conserge riga estiga ocupat o absent, ix-te l’anomenada a secretaria)

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director/secretari

Alta / Baixa o modificació de locucions (per exemple, es donarà de baixa un telèfon i es desitja que isca una locució avisant del nou número o una EOI desitja posar locució amb l’horari del centre)

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director/secretari

Alta / Baixa o modificació del núm. de supervivència

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director/secretari

Canvi de categoria d’extensions

OVICE → Telefonia IP → Sol·licituds

Director

Canvi de terminal analògic a IP

OVICE → Telefonia IP → Sol·licituds

Director

Registre de crides

Aplicació OTRS (SAI) https://otrs.edu.gva.es/otrs/customer.pl

Director *

Telefonia mòbil. Canvi config. Extensions

OVICE

Director

Telefonia mòbil. Petició telèfon mòbil

OVICE

Director

* A valorar per la DGTIC

Tràmits relatius a telefonia en els centres educatius.

A continuació es detalla el procediment que s’ha de seguir en el cas que el seu centre:

  • necessite donar d’alta una línia telefònica per a serveis d’emergència i alarma; o una extensió de telefonia IP.
  • necessite donar de baixa una línia telefònica o una extensió de telefonia IP.
  • necessite traslladar una línia telefònica o una extensió de telefonia IP.
  • necessite canviar de titular una línia telefònica existent en el centre i que actualment no és titularitat de la GVA.
  • necessite realitzar canvis en la configuració d’una extensió de telefonia IP: canvi de nom, de perfil, ocultar la identitat…
  • necessita canviar el número de supervivència del seu centre.

En tots els casos anteriors, les peticions es dirigiran als departaments corresponents a través de l’Oficina Virtual.

Tràmits disponibles per a línies telefòniques convencionals:

Les línies telefòniques convencionals són aquells que no formen part de la solució de telefonia IP corporativa de la GVA. Aquestes línies s’utilitzen per a serveis d’emergència (ascensor) i alarma, i en aquells centres en què la solució de telefonia IP corporativa encara no és viable per qüestions tècniques.

Els tràmits corresponents a aquesta mena de línies es troben en l’Oficina Virtual:

  • Sol·licitud d’alta de línia telefònica.
  • Sol·licitud de baixa de línia telefònica.
  • Sol·licitud de trasllat de línia telefònica.
  • Sol·licitud de canvi de titular de línia telefònica.

Tràmits disponibles telefonia IP:

La solució de telefonia IP corporativa de la GVA, està instal·lada pràcticament la totalitat dels centres educatius. Els tràmits disponibles en l’Oficina Virtual relatius a aquesta mena de solució de telefonia es troben recollits en dos tràmits:

  • Telefonia IP – Peticions
    1. Canvi de nom assignat a una extensió
    2. Canvi de número assignat a una extensió
    3. Canvi o permuta entre extensions
    4. Canvi en extensions mòbils (ocultació de número i canvi de perfil)
    5. Canvi de número de supervivència
  • Telefonia IP – Sol·licituds
    1. Alta d’una extensió
    2. Baixa d’una extensió
    3. Canvi de categoria de crides sortints d’una extensió
    4. Canvi de titularitat d’extensions

1.4.

2.

Accés a Internet

La Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions s’encarrega, entre altres coses, de donar accés a Internet a tots els centres dependents de la Generalitat, concretament la secció “Comunicacions”.

Aquest accés, ha anat variant amb el temps i, en general, hem anat passant de tindre connexions ADSL amb velocitats que hui dia serien insuficients a connexions de fibra òptica amb velocitats que es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

Dues xarxes separades: Xarxa de Secretaria – Xarxa d’Aula

Els centres educatius disposen de dues xarxes separades amb connexió a Internet: la xarxa de secretaria i la xarxa d’aula. La xarxa de secretaria té una connexió que s’utilitza per a tasques administratives. A aquesta xarxa únicament es connecten els equips d’administració i de l’equip directiu. La connexió de la xarxa d’aula s’utilitza per a tasques docents. A aquesta xarxa es connecten la resta d’equips, és a dir, els situats en la sala de profesorat, aules d’informàtica, departaments, aulari, etc.

Xarxes Protegides

Amb la finalitat de garantir una navegació segura, s’ha implantat un sistema de filtrat i seguretat de continguts de manera que s’impedeix l’accés a continguts no aptes per a l’alumnat, s’analitza la presència de virus, programari maliciós… i es protegeix d’atacs externs.

2.1.

Opcions de connexió a Internet

Actualment existixen dues opcions de connexió a Internet: MacroLAN i VPN-IP. L’opció VPN-IP inclou 2 ADSL, una per a la connexió de Secretaria i una altra per a la connexió d’Aula. L’opció MacroLAN concentra en una única línia (ADSL o Fibra Òptica) les dues connexions.

MacroLAN

En l’opció de MacroLAN s’instal·la generalment l’encaminador Teldat 360 que pren Internet des d’un ADSL o des de Fibra òptica. En la seua part posterior es realitza les connexions, dedicant els 8 primers ports per a la connexió de Secretaria, del 9 al 12 per a la connexió d’Aula i del 13 al 16 per a ampliacions de la Telefonia IP.

En l’opció de VPN-IP s’instal·len generalment dos tipus d’encaminadors el Cisco 1800 i el Teldat C8+ o C9+ . Si en el centre s’ha implantat la Telefonia IP, el Cisco 1800 proveirà d’accés a la connexió d’Aula i el Teldat C8+ o C9+ a la connexió de Secretaria, i viceversa.

2.2.

Adreçament

La configuració IP de la connexió de Secretaria és estàtica. Això vol dir que cal configurar-la manualment. Cada equip ha de tindre una única IP des de la 10.20.30.2 fins a la 10.20.30.254

• Rang d’IP 10.20.30.2 – 10.20.30.254
• Màscara 255.255.255.0
• Porta d’Enllaç 10.20.30.1
• DNS 172.27.194.124 i 172.31.194.132

Guia per a configurar la xarxa en un equip amb LliureX en Secretaria.

Adreçament- Aula

La configuració IP de la connexió d’Aula és en general dinàmica. Això vol dir que simplement cal connectar un equip en aquesta xarxa, la configuració es realitza automàticament. Cada centre docent té una xarxa IP assignada diferent.

• Rang d’IP 172.x.i.2 – 172.x.i.254
• Màscara 255.255.255.0
• Porta d’Enllaç 172.x.i.1
• DNS 172.27.111.5 i 172.27.111.6

No obstant això s’han deixat certes adreces IP per a configurar de manera estàtica impressores, altres commutadors, servidors… Així doncs, qualsevol centre que el precise pot prendre adreces d’Electrònica de xarxa (per a commutadors, punts d’accés…) i de Serveis de Xarxa (servidors d’aula, impressores…).
El procediment de configuració de xarxa és el mateix que en Secretaria.

• Porta d’Enllaç 172.x.i.2 – 172.x.i.9
• IP Dinàmiques 172.x.i.10 – 172.x.i.239
• Electrònica de Xarxa 172.x.i.2 – 172.x.i.9
• Serveis de Xarxa 172.x.i.240 – 172.x.i.254

Més Informació

Un dels objectius en els quals treballa la DGTIC és posar adreçament dinàmic en la xarxa de secretaria també, i a normalitzar la LAN dels centres educatius (projecte COURSE, que en alguns centres ja està implantat). Volem que us sone aquesta línia de treball perquè en un futur la idea és que es puguen resoldre incidències en remot i una altra sèrie d’avantatges.

La normativa relativa a l’ús i gestió de les comunicacions dels centres educatius és la següent:

Instruccions de Servei IS 5/2012: Per al correcte ús i gestió de les línies de dades dels centres educatius.

3.

Xarxa interna del centre

La xarxa de telecomunicacions és una instal·lació important que forma part de la infraestructura del centre com podria ser la xarxa elèctrica o la de fontaneria.

Avui dia no hi ha cap centre que no necessite que els seus ordinadors estiguen connectats en una xarxa de centre per diversos motius; ja siguen per a accedir a serveis interns de la xarxa de centre, com l’accés a serveis d’autentificació, carpetes i impressores compartides, catàleg de la biblioteca de centre, etc.; com a serveis generals d’Internet, com el correu electrònic, la navegació per llocs web, etc.; com a serveis de la xarxa corporativa, com el filtratge de continguts, algunes plataformes corporatives, etc.

Tenint en compte l’antiguitat d’alguns edificis on es troben els centres educatius, la xarxa cablejada no és una infraestructura que haja estat tinguda en compte en la construcció dels tots els centres públics des dels seus inicis. És per això que hi ha una diversitat molt gran quan a tipologies de xarxes i quant a l’estat de manteniment en el qual es troben. És només des de 2011 que existeix una instrucció tècnica que regula com ha de ser el cablejat dels centres nous, la Instrucció Tècnica – No 1/2011.

L’augment de dispositius i la seua diversitat, fan cada vegada més necessari disposar d’una xarxa interna estructural en condicions òptimes de funcionament i, sembla que es fa cada vegada més necessària també la disponibilitat d’una xarxa sense fil. Vegem aspectes de cadascuna d’aquestes dues tipologies de xarxa.

3.1.

Xarxa cablejada

Vegem alguns aspectes sobre la xarxa cablejada:
• És la millor solució. Sol requerir una inversió important.
• Es recomana utilitzar cables Ethernet UTP categoria 5e o categoria 6 (millor).
• S’ha d’intentar realitzar un cablejat estructurat.
• És recomanable demanar sempre diversos pressupostos, ja que pot haver-hi grans diferències de preu.

Centres nous

• Des de 2011 existeix una instrucció tècnica que regula com ha de ser el cablejat dels centres nous, la Instrucció Tècnica – No 1/2011.
• Els centres nous ja vénen cablejats.
• La connexió entre armaris de connexions sol realitzar-se amb Fibra Òptica.
• La Fibra Òptica és difícil de manipular. És recomanable buscar personal especialitzat.
• S’ha de demanar al constructor un mapa de la xarxa del centre perquè, en cas d’avaria, sapiem per on van els cables.

Armaris de telecomunicacions (racks)

L’armari de telecomunicacions o armari rack, és el bastidor destinat a allotjar l’equipament de telecomunicacions. En ell es concentra el cablejat estructurat del centre educatiu, degudament etiquetat en tots dos extrems (armari rack i punt d’usuari) i organitzat a través de panells d’interconnexió (patch panels). Des d’aquest punt central, es dóna servei de connexió a la xarxa del centre i a Internet, a les diferents dependències del centre educatiu a través de l’electrònica de xarxa pertinent (encaminadors, switches, servidors…).

Recomanacions sobre els armaris

Com a norma general, en els centres educatius han de projectar-se els següents armaris rack de telecomunicacions:

  • Un armari principal de telecomunicacions, en el qual s’instal·larà l’equip o equips d’accés a Internet de secretaria i aula, l’electrònica de xarxa i els panells d’interconnexió necessaris per a distribuir l’accés a Internet pel centre, incloent la planta en la qual se situa (planta baixa). Aquest armari serà el punt on es concentre tot el cablejat estructurat del centre educatiu.
  • Un armari secundari de telecomunicacions en cada planta del centre docent, que concentrarà el cablejat estructurat de la planta on estiga allotjat l’armari, i allotjarà l’electrònica de xarxa per a donar servei als usuaris d’aqueixa planta, juntament amb els panells d’interconnexió necessaris.
  • Armaris específics de comunicació per a l’aula o aules d’informàtica i altres espais del centre que continguen 10 o més equips informàtics, que concentrarà el cablejat estructurat i allotjarà l’electrònica de xarxa per a donar servei als usuaris d’aqueix espai, juntament amb els panells d’interconnexió necessaris.

Recomanacions sobre el cablejat estructurat.

El cablejat estructurat i totes les instal·lacions de telecomunicacions hauran de ser dissenyats d’acord amb les normes TIA/EIA 568B i TIA/EIA 569A, ateses les particularitats pròpies dels centres educatius. Les instal·lacions hauran d’adequar-se a l’actualització de les normes citades, si això fóra preceptiu.

El cablejat estructurat de telecomunicacions i el cablejat elèctric hauran de discórrer en el seu traçat de forma totalment independent, això és, físicament separats, d’acord amb les especificacions de la normativa vigent (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió).

Amb caràcter general, es distingiran dos tipus de cablejat tal com es defineix a continuació:

  • Cablejat horitzontal. Aquest és el que es distribuirà des de l’armari de telecomunicacions de planta fins a tots els espais d’aqueixa mateixa planta on es necessite connectar un dispositiu a la xarxa del centre. El cablejat horitzontal tindrà un extrem en els panells de pegats de l’armari de telecomunicacions de planta, i l’altre extrem en les diferents preses de xarxa d’usuaris distribuïdes per la planta. Haurà d’anar degudament identificat a través d’un etiquetatge clar i permanent en tots dos extrems.
  • Cablejat vertical. Aquest proporcionarà connectivitat entre les diferents plantes de l’edifici, unint cada planta del centre amb la planta principal (planta baixa) a través dels armaris de telecomunicacions. El cablejat vertical tindrà un extrem en els panells d’interconnexió de cada armari de planta i l’altre extrem en els panells d’interconnexió de l’armari principal del centre seguint una topologia en estrela. Haurà d’anar degudament identificat a través d’un etiquetatge clar i permanent en tots dos extrems.

A continuació es mostra un gràfic sobre el traçat del cablejat horitzontal i vertical:

Consideracions sobre el tipus de cable recomanat.

Cablejat horitzontal
El cablejat horitzontal es realitzarà amb parell trenat de coure sense apantallar (UTP) o cable apantallat (STP), almenys de categoria 6 i recomanada 6A.
Tots els connectors, han de ser del tipus RJ45. D’acord amb la normes 802.3ab (1000BaseT) i 802.3an (10GBase T), la longitud màxima del cablejat horitzontal és:

  • 90 metres de tirada des de l’armari rack o patch panell fins a la roseta del lloc de treball de l’usuari.
  • 10 metres de cable (des de la roseta fins al dispositiu de l’usuari).

El cablejat haurà de complir l’estàndard mínim Gigabit Ethernet i recomanat 10Gigabit Ethernet.
En l’extrem de l’usuari, les preses de xarxa, rosetes o connectors femella RJ45, hauran de concentrar-se en caixes terminals que allotgen tants connectors com es requerisquen.
Les canalitzacions utilitzades per a distribuir el cablejat a través de la planta, hauran de tindre una folgança del 20% de la seua capacitat per a posteriors ampliacions de cablejat i incloure cable guia per a facilitar l’estesa de nou cablejada.

Cablejat vertical
El cablejat vertical es realitzarà, en el cas de centres nous i per a distàncies inferiors a 300m, amb fibra òptica.

El cablejat vertical, sempre que es complisca les normes establides (<90m), podrà realitzar-se amb parell trenat de coure categoria 6A si es tracta d’una adequació de cablejat de centre i respon a circumstàncies d’aprofitament d’electrònica de xarxa, cablejat ja tendit o pressupostat. En aquest cas, tots els connectors han de ser del tipus RJ45.

El cablejat vertical haurà d’estar redundat (cablejat de còpia de seguretat) des de cada planta fins a l’armari de telecomunicacions principal amb idèntica tecnologia que la principal (fibra o coure segons siga procedent). També es requerirà, sempre que es complisca la normativa de distàncies màximes, la instal·lació d’una mànega de 8-16 parells de coure de la mateixa categoria que el cablejat horitzontal, per a disposar de baixants de coure
que puguen utilitzar-se per a veu IP, per a créixer en estrela o davant possibles fallades del cablejat de còpia de seguretat.

No es recomana l’ús de convertidors externs de mitjans de fibra òptica a coure com a elements intermedis de connexió. En cas d’utilitzar-los per reaprofitament dels existents en el centre, la conversió sempre haurà de respectar l’estàndard Gigabit Ethernet o 10Gigabit Ethernet en qualsevol dels medis físics. Per a noves instal·lacions s’haurà d’utilitzar connectors de fibra de tipus SFP (Small Form-Factor Pluggable)

Electrònica de xarxa

S’entén per electrònica de xarxa el conjunt d’elements necessaris que han de contindre els armaris de telecomunicacions (armaris racks), per a establir connexió i donar servei al conjunt d’equips informàtics del centre escolar.

El conjunt d’elements que conformen l’electrònica de xarxa són els següents:

  • Switch. El commutador o switch és un dispositiu digital de lògica d’interconnexió de xarxes d’equips informàtics que opera en la capa 2 (nivell d’enllaç de dades) del model OSI. La seua funció és interconnectar dues o més segments de xarxa passant dades d’un segment a un altre d’acord amb l’adreça MAC de destinació dels trames en la xarxa.
  • Panells. Són estructures metàl·liques amb plaques de circuits que permeten la interconnexió entre equips. Un Patch-Panell posseeix una determinada quantitat de ports (RJ-45 End-Plug), on cada port s’associa a una placa de circuit, la qual al seu torn és propaga en xicotets connectors de truges.
  • Encaminador. És un dispositiu que permet connectar diverses xarxes d’àrea local (LAN).
  • Regletes elèctriques. Equipades amb una determinada quantitat de preses de corrent.
  • S.A.I. (UPS). Sistema d’Alimentació Ininterrompuda que proporciona seguretat davant eventuals talls del subministrament elèctric.

3.2.

WIFI

Respecte a la xarxa Wifi dels centres, l’informem que el plec del projecte “Escuelas conectadas” ha sigut publicat i, possiblement, al gener de 2021 comence la seua implantació. No obstant això, encara no hi ha disponible un calendari de planificació d’actuacions.

Aquest projecte forma part d’un conveni entre el Ministeri d’Educació, l’entitat Red.es i la Comunitat Valenciana l’objectiu de la qual és la instal·lació de xarxes Wifi en els centres de Primària, CRAs i CEE.

Al mateix temps, la DGTIC està treballant en un altre projecte «WIFIES» per a estendre la implantació de xarxes Wifi en la resta de centres educatius públics (Secundària, CEED, FPA, SPES, Cefires, EOI’s, EI’s, CEFIREs, CIPFP,…), independentment del nivell d’ensenyaments impartit.

Aquests projectes continuen avançant en paral·lel i les previsions apunten al fet que «Escuelas conectadas» començarà a principis de 2021 i «WIFIES» 4 mesos més tard . En cas que, mentrestant, el centre decidisca instal·lar una xarxa Wifi amb els seus propis recursos, cal tindre en compte els següents aspectes:

 

  • Quan s’instal·le la xarxa Wifi de «Escoles connectades»/«WIFIES», es retirarà qualsevol altra xarxa sense fil existent i la DGTIC s’encarregarà de la gestió a partir de llavors. Per tant, el centre ha de valorar la conveniència de fer aquesta inversió o esperar al desplegament del projecte.
  • Es recomana limitar la instal·lació a ubicacions concretes: sala del professorat, biblioteca, sala multiusos, etc.
  • El centre haurà de demanar autorització al consell escolar per a poder realitzar la instal·lació.
  • La xarxa Wifi haurà d’estar connectada a la xarxa d’Aules, mai a la xarxa Corporativa (Secretaria) perquè es provocaria una bretxa de seguretat i l’incompliment de la normativa vigent.
  • Si la solució Wifi requereix una nova instal·lació de cablejat estructurat, el centre ha de demanar autorització la Direcció Territorial d’Educació a la seua província.

 

Llegir més…

4.

Equipament

En el tema 2 hem parlat d’equipament, DelegaTIC i de l’eina d’inventari. Ja sabeu que per a que el SAI done un bon servei és molt important que aquest inventari es porte al dia. En aquest tema tractarem els procediments més importants respecte al maquinari del centre, com rebre el material, donar d’alta, de baixa i com aconseguir les ISO dels equips que s’envien al centre per si necessiteu restaurar algun equip al seu estat inicial.

 

4.1.

Procediments sobre equipament

Associats a la gestió de l’equipament existeixen diversos procediments que, encara que no es realitzen a través de l’aplicació, hem de conéixer com a coordinadors/as TIC del nostre centre per a saber quina atenció se’ns prestarà en cada cas.

Seguidament coneixerem què fer davant l’arribada de nou equipament en el nostre centre, com gestionar la baixa de material que ja està obsolet o que no funciona, com cedir equips que ja no necessitem en el nostre centre però que encara estan operatius i com sol·licitar equipament per al nostre centre (nou o usat).

Recepció

L’enviament de material informàtic és un procediment costós tant pel que suposa la gestió administrativa de la seua distribució com el seu transport fins al centre.

Per a fer un ús eficient de les distribucions que es realitzen, és convenient tindre en compte els següents aspectes:

  • En rebre equipament en el centre, cal comprovar que coincidisca amb l’indicat en l’albarà de lliurament. En ell ha d’aparéixer el material enviat, la seua destinació i el motiu pel qual es distribueix. Si hi haguera qualsevol discrepància o alguna caixa tinguera qualsevol desperfecte, s’haurà de fer constar en l’albarà i s’obrirà una incidència al SAI per a comunicar-lo. Al signar l’albarà cal fer constar nom complet, a banda de la signatura, per poder identificar la persona que va fer la recepció.
  • Una vegada que s’haja obert una caixa i s’haja tret el seu contingut, no pot anul·lar-se la distribució realitzada perquè siga retornat l’equipament al magatzem i siga destinat a un altre centre. Això és pel fet que l’empresa de transport és responsable del que trasllada i al no poder garantir que el material retirat és el que hi havia originalment en la caixa, no accepta la seua devolució. Per això, per a evitar que un equipament quede emmagatzemat en un centre sense ús i no poder retornar-lo, és molt important que abans d’obrir qualsevol caixa rebuda, des de la direcció del centre es verifique que l’enviament és correcte i es tinga clar que l’equip és necessari i s’usarà.
  • Si després de rebre un equipament informàtic, la direcció del centre considera que no l’usarà o sospita que s’ha pogut enviar per error, al més prompte possible haurà d’obrir-se una incidència informant d’això perquè, si és el cas, s’ordene l’anul·lació de l’enviament i la seua retirada. El centre ha d’emmagatzemar les caixes sense obrir-les fins que l’empresa de transport passe a retirar-les.
  • El material rebut estarà assignat en el centre per un temps mínim igual al de la garantia del mateix i haurà de mantindre’s en ús fins que, transcorregut aqueix temps, puga cedir-se a un altre centre. Per exemple, en el cas dels ordinadors, la seua garantia sol ser de cinc anys, per la qual cosa fins al sisé any des de la seua recepció hauria de mantindre’s en ús en el centre i no es podria sol·licitar la seua cessió.
  • Quan un centre rep un nou equipament, està obligat a preparar-lo per a posar-lo en funcionament abans que transcórreguen com a màxim quatre mesos des de la data de recepció. La preparació consisteix a extraure els equips de les seues caixes i deixar els dispositius connectats en el lloc destinat per al seu ús.
  • Si després de preparar l’equip, per a la seua posada en funcionament fora necessari configurar-lo, pot sol·licitar-se l’assistència d’un tècnic del SAI obrint una incidència.
  • És important tindre en compte que els tècnics del SAI formen part d’un grup encarregat de resoldre aquelles peticions o incidències que tinguen assignades. Un centre no té un tècnic determinat assignat, per la qual cosa poden anar diferents tècnics a resoldre incidències en un mateix centre. A més, cadascun té la seua jornada planificada per endavant i van als centres únicament per a resoldre aquells tiquets que se li hagen assignat, per la qual cosa no s’han de fer noves peticions quan arribe. Qualsevol dubte, consulta o sol·licitud addicional que sorgisca, haurà de ser comunicada pel centre a través d’una nova incidència.
  • Per a agilitzar la resolució de les incidències és important facilitar des del centre l’atenció al tècnic del SAI. No és necessari que únicament estiga disponible o s’ocupe d’atendre-ho el coordinador TIC. Aquest pot delegar l’atenció d’una incidència en qualsevol persona que estiga informada.

Baixa

El centre no pot desfer-se unilateralment del material distribuït per Conselleria. Per a fer-ho s’ha de seguir un tràmit legal i deixar constància de la baixa dels equips en diferents registres.
Quan des d’un centre es desitge retirar material informàtic obsolet, o estiga avariat, tant enviat per la Conselleria com del propi centre, la direcció del mateix ha de sol·licitar-lo mitjançant una incidència al SAI en la categoria Maquinari – Retirada Equipament TIC.
En sol·licitar-ho, s’haurà d’adjuntar un llistat en el qual s’incloga informació sobre els equips dels quals vulga desprendre’s. Entre les dades a facilitar estarien: tipus (monitor, PC, impressora…), codi d’article (OR65, IL71…) en el cas que haja sigut enviat des de la Conselleria i identificador de l’equip en l’aplicació Inventari TIC. La retirada d’equipament no és un procés prioritari i pot passar un temps des de la petició fins que es realitze aquesta.

Cessió (aquest procediment encara no està actiu)

En primer lloc, cal tindre present que l’equipament dels centres educatius és propietat de la Generalitat, i que en el cas de l’equipament TIC dels centres educatius públics la responsable de la seua gestió és la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Per tant, qualsevol trasllat o cessió d’equipament ha de ser posada en coneixement de la DGTIC, i més en concret del Servei d’Informàtica per als Centres Educatius (SICE).

Tenint això present, i en cas que el material informàtic del qual el centre desitge desprendre’s estiga encara operatiu i poguera ser útil en un altre centre, existeix la possibilitat de fer la seua cessió quan, a més, ja no estiga en garantia i tinga una antiguitat menor de 9 anys. Per a sol·licitar la cessió, la direcció del centre haurà d’emplenar un formulari que s’habilitarà a aquest efecte en OVICE.

Des del SICE es crearà una web en la qual es publicarà l’equipament la cessió del qual s’haja sol·licitat per part dels centres i en ella es donaran les instruccions pertinents perquè el que està interessat a recollir algun material, puga fer-lo.

L’equipament a cedir estarà publicat durant almenys 6 mesos i si durant aqueix període el centre ha sol·licitat la cessió haurà de guardar el material per si un altre volguera retirar-lo. Si transcorregut aqueix temps l’equipament no fora retirat per un altre centre, el  que ha sol·licitat la seua cessió podrà demanar al SAI la seua baixa.

 

Sol·licitud material nou o usat

En l’Oficina Virtual (OVICE) hi ha un formulari per a sol·licitar equipament informàtic sota certes condicions. Com hem comentat abans el material de dotació s’envia d’ofici pel que no és necessària la seua sol·licitud per part del centre. Només en els casos de creació de noves unitats que porten associada la creació de noves instal·lacions modulades (per exemple una segona aula d’informàtica) o de nous llocs de treball  inclosos en la modulació (un nou administratiu/a, un nou membre de l’equip directiu…)

Estes condicions específiques són:

Aula d’infantil no dotada o de nova creació.
Lloc directiu o administratiu no dotat o de nova creació.

Actualment no existeix la possibilitat de sol·licitar material usat.

 

4.2.

Web ISOs – Funcionament

A) Introducció

Es disposa d’imatges de restauració per als equips adquirits des de la Conselleria d’Educació. Les imatges estan en format ISO i permeten restaurar el contingut del disc dur amb els sistemes operatius amb els quals venien inicialment. Entre les diferents opcions de restauració, es permet restaurar el disc complet o particions individuals.

B) Repositori d’imatges ISO

B.1. Accés

Es pot accedir al repositori d’imatges ISO a través de qualsevol dels següents enllaços:

Només pot accedir-se als repositoris des de dins de la xarxa d’aules dels centres (MacroLAN). A més, per evitar possibles problemes de llicències a causa que algunes imatges porten sistemes operatius Windows, l’accés està protegit per nom d’usuari i contrasenya.

Per obtenir el nom d’usuari i contrasenya, és necessari posar-se en contacte amb el SAI.

B.2. Informació de la pàgina d’inici

A la pàgina d’inici podem trobar la següent informació:

1. Selecció d’idioma: valencià (per defecte) i castellà. Cal fer clic sobre la imatge de la bandera de l’idioma desitjat.

2. Breu tutorial sobre com generar un USB d’arrencada per restaurar un equip. És necessari fer clic sobre el text perquè es desplegue el seu contingut.

3. Descripció general sobre la nomenclatura seguida per nomenar als equips. És necessari fer clic sobre el text perquè es desplegue el seu contingut.

4. Explicació sobre què són les funcions resumeixen i com utilitzar-les per verificar la integritat dels fitxers descarregats.

5. Llistat dels equips pels quals existeix una imatge de restauració i/o certa informació (imatges de recuperació, característiques, etc.)

B.3. Nomenclatura seguida per nomenar equips

Els equips proporcionats per la Conselleria d’educació porten un codi alfanumèric de 4 dígits de l’estil ORF4 o CLE2. Com a regla general, l’elecció del codi obeeix als següents criteris.

  • Primers dos dígits:
    • CL: client lleuger
    • OR: ordinador de sobretaula
    • PO: portàtil
    • PR: portàtil
    • ES: servidor
  • Tercer dígit:
    • Any de compra de l’equip.
    • A partir de l’any 2009 passem del dígit 9 a la lletra A. Així, 2010 està representat per la lletra A, 2011 per la B, 2016 per la G, etc.
  • Quart dígit:
    • Model de l’equip dins del mateix any de compra.

Per exemple, el codi ORF4 s’interpretaria de la següent manera:

  • Ordinador de sobretaula.
  • Comprat l’any 2015
  • A causa que es van fer diverses compres d’ordinadors durant el 2015, aquest fa referència al model 4.

 

B.4. Funcions resumen MD5 y SHA1

En totes aquelles carpetes que existisquen imatges de restauració ISO, hi ha dos fitxers anomenats sum_md5.txt i sum_sha1.txt. Aquests fitxers contenen els valors de les funcions resumen MD5 i SHA1 de tots els fitxers ISO presents a la carpeta. Aquests valors s’utilitzen per comprovar la integritat dels arxius, és a dir, ens permeten comprovar si el fitxer descarregat és idèntic al que es troba en el servidor.

Per fer la comprovació, cal calcular el valor de la funció resumen MD5 o SHA1 sobre el fitxer descarregat i verificar que el seu valor coincideix amb el qual es troba en fitxer sum_*md5.txt o sum_*sha1.txt respectivament.

Nota: Actualment es considera que SHA1 (160 bits) és una funció resumeixen millor que MD5 (128 bits) encara que el seu temps de càlcul és alguna cosa major.

 

Càlcul del MD5 i SHA1 en LliureX/Linux

Per calcular el MD5 i el SHA1 del fitxer ORF1-Dual-*LliureX15.iso, primer obrim una consola, ens anem al directori que conté el fitxer .iso i executem els següents comandos:

$ md5sum ORF1-Dual-LliureX15.iso

$ sha1sum ORF1-Dual-LliureX15.iso

Càlcul del MD5 i SHA1 en Windows 7/8/10

Per calcular el MD5 i el SHA1 del fitxer ORF1-Dual-*LliureX15.iso, primer obrim una consola, ens anem al directori que conté el fitxer .iso i executem els següents comandos:

CertUtil -hashfile ORF1-Dual-LliureX15.iso MD5

CertUtil -hashfile ORF1-Dual-LliureX15.iso SHA1

Nota: Es obligatori que MD5 i SHA1 vajen en majúscules, ja que són paràmetres del comando CertUtil.

B.5. Informació associada a un equip

Per visualitzar tota la informació associada a un equip, prou fer clic sobre el codi d’aquest equip (per exemple, ORF1). La possible informació que es pot oferir és la següent:

1. Codi de l’equip.

2. Descripció breu de l’equip (Marca i model).

3. Característiques tècniques (Processador, memòria, disc dur, RAM, etc.). Cal fer clic sobre el text perquè es desplegui el seu contingut.

4. Observacions. S’ha de fer clic damunt del text perquè es desplegue el seu contingut.

5. Fotos. Cal fer clic sobre el text perquè es desplegue el seu contingut. Si es fa clic sobre una imatge, es mostra una galeria amb la foto seleccionada en gran.

6. Llistat d’imatges de restauració disponibles. Per norma general, només es pujaran imatges d’equips Duals (LliureX i Windows) o només Windows. Encara que és possibles trobar algunes imatges amb només LliureX, no és l’habitual, ja que sempre es recomana la instal·lació de la seua versió més recent, ja que no requereix llicència.

IMPORTANT: No tots els equips tenen tota la informació anteriorment esmentada. Si bé en la majoria dels casos es disposa de la imatge de restauració, no en tots podrem trobar les seues Característiques Tècniques, Observacions i/o Fotos.

B.6. Navegació entre la informació de diferents equips

La navegació és bastant senzilla. Com ja s’ha comentat, n’hi ha prou amb fer clic sobre el codi d’un equip per veure les imatges de restauració disponibles i la seva informació associada. Si volem tornar a la pantalla inicial per consultar la informació d’un altre equip, tenim dues possibles opcions:

  • Punxar sobre Carpeta superior

Nota 1: Si estemo a la pàgina inicial, fer clic sobre Carpeta superior no té cap efecto.
Nota 2: Podria ocórrer que la informació relacionada amb un equip estigués organitzada en carpetes niades. Si aquest fora el cas, fer clic sobre Carpeta superior puja un nivell en la jerarquia de carpetes. La ubicació en la qual ens trobem està sempre disponible a través d’una ruta mostrada sobre el text Restauració d’equips:

  • Punxar sobre Restauració d’equipos

 

C. Restauració d’un Equip

Cal seguir quatre passos per a restaurar un equip:

  1. Descarregar la imatge ISO de l’equip a restaurar.
  2. Generar un USB d’arrencada.
  3. Arrencar l’equip des de l’USB generat.
  4. Restaurar l’equip següent les instruccions de l’assistent.

Cadascun dels passos anteriors d’ells es comenta amb més detall a continuació.

C.1. Descarregar la imatge ISO a restaurar

Des de la xarxa d’Aules del centre educatiu, accedir a qualsevol de les dues URLs següents:

Se’ns demanarà les nostres credencials, per la qual cosa caldrà introduir l’usuari i contrasenya subministrat pel SAI.

Busquem en el llistat el codi de l’equip del qual desitgem descarregar-nos la imatge a restaurar. En prémer sobre ella, es mostraran les imatges de restauració associades amb l’equip. Per a alguns equips, també estaran disponibles les seues característiques tècniques i/o fotos del maquinari associat. La imatge de restauració serà un fitxer amb extensió .iso

Premem sobre el fitxer .iso i guardem la imatge a restaurar. Si en fer clic sobre l’arxiu la descàrrega no s’inicia, podem forçar la descàrrega fent botó dret sobre l’arxiu .iso > Guardar enllaç com…

 

C.2. Generació d’un USB d’arrencada

El següent pas és utilitzar una aplicació de creació d’USBs d’arrencada a partir d’una imatge ISO. Podemos usar, per exemple, Tuxboot (http://tuxboot.org) que serveix tant per Windows com para LliureX o Rufus (https://rufus.akeo.ie) només disponible per Windows. En LliureX, Tuxboot pot instal·lar-se des de l’opció d’Afegir i llevar programes. També pot descarregar-se l’última versió des de:

Mitjançant l’aplicació i a partir del fitxer .iso descarregat, s’ha de generar l’USB d’arrencada. Segons la grandària del fitxer de la imatge, pot deduir-se la grandària mínima de la memòria USB a emprar.

Per al cas Tuxboot, el procés és molt senzill, ja que només és necessari marcar l’opció Pre Downloaded ISO (1), seleccionar l’arxiu .iso descarregat punxant sobre el botó … (2) i després donant-li al botó OK (3). Si només hi ha un pendrive connectat, Tuxboot ho selecciona automàticament. En cas d’haver-hi varis, és necessari especificar quin és, fent clic sobre el menú desplegable Drive (4).

IMPORTANT: Si s’utilitza Tuxboot, és necessari assegurar-se que el pendrive està formatat en FAT32. En cas contrari, l’equip no arrencarà des del pendrive.

C.3. Modificar l’arranque

Una vegada creat l’USB d’arrencada, ha de reiniciar-se l’equip i especificar en la BIOS que s’arrenqui des de l’USB. Com especificar això depén de la BIOS de cada placa. Es recomana consultar el manual de cada placa base en cas de dubte.

C.4. Passos de l’assistent

Ja només ens queda seguir les instruccions de l’aplicació de restauració que apareixeran en pantalla. Si no s’han eliminat les particions inicials de l’equip, poden restaurar-se les particions individualment (es perdran les dades de la partició destí) o el disc complet (es perdran les dades del disc dur al complet)

4.3.

Obtenció del número de sèrie d’un equip dotat per Conselleria

El número de sèrie d’un dispositiu (en ocasions, també s’hi fa referència com a S/N, NS, Serial Number o Serial No.) és una dada important a l’hora de reportar una incidència sobre l’equip i, de vegades, difícil de localitzar. Hi ha quatre formes de conéixer el número de sèrie d’un equip dotat per Conselleria:

  • Mirant la pròpia etiqueta del fabricant
  • Consultant el codi QR de la serigrafia
  • Executant una ordre en la consola o terminal.
  • A través de la BIOS

IMPORTANT
En el cas de tractar-se de monitors, projectors, commutadors (switchs) o impressores, solament seran aplicables els dos primers procediments.

A continuació indiquem quatre procediments, des del més senzill al més complex, per a obtindre el número de sèrie d’un ordinador dotat per Conselleria:

A) En la pròpia etiqueta del fabricant, que apareix en l’equip.

Alguns clients lleugers tenen una pestanya oculta en un lateral

B) En el codi QR Serigrafiat.

Si l’equip és del 2014 o posterior, han de portar el codi QR serigrafiat i a partir d’ell podeu veure el número de sèrie. Llegint el codi QR, per exemple amb la càmera de fotos d’un mòbil, se’ns mostra un enllaç (url) semblants als següents:

  • Cas 1: http://inventaritic.edu.gva.es/equips?ca=orj2&ns=1720403775

On ca fa referència al “codi de l’article” i ns al “número de sèrie” de l’equip. L’ordre de ca i ns pot variar, però el seu significat és el mateix sempre. El número de sèrie de l’equip pot extraure’s directament de l’URL i, en aquest cas, seria el 1720403775.

  • Cas 2: http://inventaritic.edu.gva.es/equips?refint=17225402290&ca=CLH1

On refint remet a una referència interna i ca fa referència al codi de l’article. L’ordre de refint i ca pot variar, però el seu significat és el mateix sempre. Si accedim a l’URL, ens remet a la web http://inventaritic.edu.gva.es i en ella se’ns mostraran les dades referides a l’equip.

NS: Número de sèrie

En aquesta web no apareixen tots els models dels equips enviats per Conselleria, ja siga perquè siguen molt antics (comprats abans de 2014) o perquè s’hagen comprat en el darrer curs i encara no s’ha pogut actualitzar el contingut

C) Obrint un terminal o una consola (Cal que l’ordinador funciona).

Si l’ordinador funciona, es pot executar la següent ordre en un terminal:

  • Lliurex“sudo dmidecode -t chassis”
  • Microsoft Windows es pot executar una ordre: “wmic bios get serialnumber” , cal obrir prèviament una consola amb l’ordre “cmd”

D) A través de la BIOS de l’ordinador (Cal que l’ordinador es puga arrancar).

Els ordinadors dotats per la Conselleria tenen emmagatzemat en la seua BIOS el número de sèrie de l’equip. A la BIOS s’accedeix prement una tecla concreta en funció del fabricant, durant l’arrancada del sistema. Són habituals les tecles Supr, Esc o Tecles de Funció (F1, F2, …, F12).

Com hem comentat, en el cas de monitors, projectors, commutadors (switchs) o impressores, solament seran aplicables els dos primers procediments. Adjuntem la imatge d’un monitor i un commutador.