Al nostre centre hem portat a terme diversos projectes d'innovació acollint-nos a la proposta de la Conselleria d'Educació, Universitats i Educació. Acollint-nos a l'oferta d'aquests projectes d'innovació hem desenvolupat al nostre centre la proposta ESCOLARTS, dins de la qual trobem hem portat a terme dos projectes: Escola Dansa i Escola Ràdio.
Objectius
Objectius
Implementació dels Projectes
Juntant l'esforç de professionals i xiquets i xiquetes hem produït un vídeo on ballem junts i tres audios per tal de donar l'avís de que cal eixir a agafar la ruta de l'autobús. Així són els xiquets, mitançant un audio automatitzat els que donen l'avís per eixir cap a l'autobús que a cadascú li correspon.
La Conselleria d’Educació ha convocat les eleccions a Consell Escolar. El Consell Escolar suposa una oportunitat de participació, per mig de la representació de tots els integrants de la comunitat educativa.
Per al pròxim 23 de novembre de 2023 s’han convocat les eleccions a consells escolars en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics, mitjançant la Resolució de 22 setembre de 2023, de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa, sobre la convocatòria d’eleccions a consells escolars de centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana, sostinguts amb fons públics, en l’any 2023 (DOGV núm. 2023/9766).
A les vacances d'estiu aprofitem per fer altres coses, per canviar de ritme i per descansar. També és una oportunitat revisar fonaments, lectures, idees de manera calmada, per tal de comprometre'ns en millorar una miqueta cada vegada.
Amb l'arribada del mes de juny ens iniciem la desacceleració, el camí cap a l'estiu. Al dels anys la dinàmica escolar l'ha anat modificant per tal d'anar adaptant-nos al canvi a poc a poc. Així durant els mesos de juny i de setembre anem rebaixant el nivell d'activitats (juny) o augmentant-les (setembre).
L'objectiu d'aquest canvi és anar adaptant-nos al nou ritme de vida què ve marcat per el clima i les diferents activitats socials que es realitzen en cada part de l'any.
El 2 d’abril celebrem el dia mundial de conscienciació sobre l’autisme. Es tracta d’un moment on parem atenció a reflexionar, a acotar què vol dir el Transtorn de l’Espectre Autista (TEA).
Concepte
El transtrorn de l’espectre de l’autisme (TEA) és una condició d’origen neurobiològic que afecta a la configuració del sistema nerviós i al funcionament cerebral.
L’autisme acompanya a la persona al llarg de tota la seua vida i afecta, fundamentalment, a dues àrees del funcionament personal:
Comunicació i interacció social.
Flexibilitat del pensament i del comportament.
CAUSA I ORIGEN. No està determinada la causa que explique l’aparició del transtorn, peró sí una forta implicació genètica en el seu origen.
ESPECIFICITAT. El TEA té carapcterístiques nuclears pròpies i definitòries que es manifesten de form aheterogènia al llarg del seu cicle vital.
VARIABILITAT. No hi ha dues persones amb autisme iguals. Es pot presentar discapacitat associada o no així com el seu nivell del desenvolupament del llenguatge.
DISCAPACITAT INVISIBLE. El TEA no porta cap tret físic diferenciador, sols es manifesta a nivell de les competències cognitives de la persona i del comportament.
CICLE DE VIDA. Les necessitats d’una persona amb TEA canvien en funció de les distintes etapes del desenvolupament i de les experiències adquirides.
RECOLZAMENT. És necessari un abordatge integral orientat a facilitar els recolzaments individualitzats, especialitzats i basats en l’evidència més adient per a millorar la capacitat de la vida de cada persona.
FAMÍLIES. Impacta no sols en qui ho presenta sinó també a la seua família, recolzament fonamental per a la persona autista.
Característiques
Comunicació e Intracció Social
Comunicació Verbal
Algunes persones tenen habilitats lingüístiques adients
Altres persones utilitzen Sistemes Augmentatius de Comunicació (SAAC), què recolzen o substitueixen el llenguatge oral
Comunicació No Verbal
Dificultat en utilitzar o extraure el significa de gesto o expressions facials d’altres persones
Habilitats per la Interacció Social
Dificultat en relacionar-se amb els demés:
Apropaments socials inusuals o inadecuats
Problemes per adaptar el comportament a diferents contextos o situacions socials
Dificultats per comprendre les regles socials no escrites
Dificultat per entendre o expressar les emocions de form ajustada al context o a la situació
Flexibilitat de Comportament i de Pensament
Forma de Pensar i Comportar-se
Poden tenir dificultats per a respondre de manera flexible a les demandes dels diferets contets i ajustar la seua forma de pensar i de comportar-se
Adaptar-se al canvis pot suposar un esforç
Repertori limitat d’interessos i patrons
Estímuls Sensorials
Poden presentar alteracions nen el processament dels estímuls sensorials els quals poden provocar malestar intens davant determinats sons, olors llums, sabors o textures
Interés inusual en aspectes sensorials de l’entorn
Concurs organitzat pel Departament d’infància de l’Ajuntament i la Junta local Fallera
Us mostrem una gravació de la nostra alumna, Andrea Piquer, confeccionant la crítica en Braille, tant l’escriptura com la lectura. Estem molt orgullosos de tu, Andrea!
Fet amb una garrafa d’aigua, rames, i material reciclat d’una floristeria.
El 18 de febrer Dia Internacional de la síndrome d’Asperger, aprofitem per compartir la guia de recursos.
Què és la síndrome d’Asperger?
La síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament neurològic que afecta les habilitats socials, de comunicació i de comportament. Es considera un trastorn del espectre autista, però diferent del trastorn autista clàssic en què les habilitats lingüístiques i cognitives són preservades.
Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir dificultats per comprendre les normes socials i les cues no verbals, com la postura corporal o la expressió facial. Poden tenir interessos intensos i específics en temes concrets, i poden mostrar comportaments repetitius o ritualitzats. Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir un llenguatge complex i ben desenvolupat, però pot ser difícil per a ells iniciar o mantenir converses, especialment en situacions socials noves o desconegudes.
Encara que les causes exactes del síndrome d’Asperger no estan totalment clares, se sap que té una base genètica i que es produeix a causa de diferents factors que afecten el desenvolupament del cervell. Els tractaments per al síndrome d’Asperger es centren en l’educació, la teràpia conductual i la medicació per als símptomes associats, com la ansietat o la depressió.
Segons el DSM 5 el transtorn de l’espectre autista suposa
Deficiències persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos. Es manifesta per:
Deficiències en la reciprocitat emocional.
Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la relació social.
Deficiències en el desenvolupament, mantenimiment i comprensió de les relacions.
Patrons reactius i repetitius de comportament, interesses o activitats, que es manifesten en dos o més dels següents punts:
Moviments, utilitzadió objectes o habla estereotipats.
Insistència monòtona, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal.
Interessos molt restringits i fixes que són anormals en quan a la seua intensitat o focus d’interés.
Hiperactivitat o estímuls sensorials de l’entorn.
Nivells
Grau 3. Necessita ajuda molt notable. Deficiències greus de comunicació social verbal i no verbal.
Grau 2. Necessita ajuda notable. Deficiències notables d’aptituds de comunicació social verbal i no verbal.
Grau 1. Necessita ajuda. Sense ajuda in situ. Dificultat per iniciar interaccions socials i exemples clars de respostes atípiques o insatisfactòries en l’apertura social d’altres persones.
Al cervell
Comparació de les àrees de comprensió oral (turquesa) i visual (lila) del cervell neurotípic (esquerra) i del cervell Asperger (dreta)
Font: https://www.wikiwand.com/ca/Asperger
Moviment per la neurodiversitat
Alguns investigadors com Simon Baron-Cohen i les persones amb síndrome d’Asperger, com Daniel Tammet, també han qüestionat si la síndrome pot ser considerada com una diferència en lloc d’una discapacitat que ha de ser tractada i curada. Associacions com DANDA (Developmental Adult Neuro-Diversity Association), creada el 2003 al Regne Unit, defensen el «dret a neurodiversitat».
Per treballar a l’aula
46000584
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
