Història
El CEIP SERRERIA de la ciutat de València és un centre molt actiu que aposta per una escola pública de qualitat, amb vocació de servei públic que vehicule les accions i els esforços de tots i totes cap a l’excel·lència educativa.
Aquesta és una escola d’una línia (10 agrupaments) que es troba situada en el carrer Serradora 71, entre els barris d’Algirós i Cabanyal, emmarcat dins del districte escolar número XII.
Dins de la zona que limita l’escola, la majoria dels habitatges són de nova construcció, amb famílies joves, que compten amb un nivell cultural mitjà i elemental. Al costat d’aquestes famílies, trobem d’altres immigrants amb una realitat diferent, tant en l’aspecte social, econòmic com cultural.
Per tant, es reconeix l’existència d’un alumnat divers en relació amb l’origen, la raça, l’economia, la cultura, la religió, la identitat, el gènere, les capacitats i la motivació. L’alumnat pertany majoritàriament a famílies de la classe mitjana i mitja baixa. Part d’elles utilitzen el castellà com a llengua vehicular. Igualment, un 13.6% d’alumnat no ha nascut a Espanya i un 6’7% pertany a altres ètnies. A més, el 12% de l’alumnat presenta algun tipus de desestructuració familiar.
En relació amb l’aspecte lingüístic, el col·legi es defineix plurilingüe, aposta per l’ensenyament del valencià, el castellà i l’anglès doncs segueix el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) desenvolupat en la llei 4/2018 de la Generalitat.
Pel que fa a la seua jornada escolar, s’aplica un pla específic de jornada continua.
Algirós és un districte de la ciutat de València construït sobre l’horta regada per la séquia del mateix nom. Està situat, aproximadament, entre l’avinguda d’Aragó, el carrer Serradora i el carrer Sants Just i Pastor.
L’horta d’Algirós a penes va estar poblada fins al segle XX; tan sols vivien en ella els habitants de les disperses cases de camp que n’hi havia, majoritàriament llauradors. Però la ràpida ocupació de l’horta va començar quan es va establir definitivament el traçat del passeig de València al Mar, l’actual avinguda Blasco Ibáñez. A partir dels anys setanta del S.XX, la febre urbanitzadora va construir en l’horta, del qual encara quedaven petits vestigis al voltant dels anys 90.
Parlar del Cabanyal és fer-ho d’un barri d’essència marinera ubicat entre el Grau i la Malva-rosa. En el passat va arribar a ser un municipi independent però des de finals del segle XIX forma part de la distribució de la ciutat de València.
Les seues cases el converteixen en un barri únic. La majoria dels habitatges eren antigues barraques de pescadors i són una de les millors mostres del modernisme valencià. Els carrers ixen en paral·lel al mar i donen bona mostra del seu origen amb una gamma de colors d’allò més variat en un mateix carrer. L’ús de taulells en les façanes és una de les ensenyes d’aquestes antigues cases dels mariners del barri del Cabanyal declarades Bé d’Interés Cultural l’any 1993.
L’aparició de les vies de València a Tarragona va suposar la construcció de l’estació del Cabanyal, l’any 1862. L’actual estació fou el resultat del soterrament de les línies de tren entre els barris del Grau de València i la Malva-rosa, (paral·leles amb l’actual carrer de la Serradora) que donà lloc al tancament de l’antiga estació i la seua reconstrucció davall terra. Hom pot observar encara l’antiga estació situada una mica més al sud de l’actual estació
Cal destacar també el Mercat del Cabanyal, punt de trobada de cuiners, restauradors i gourmets que es barregen amb els ciutadans que fan la compra diària. Una de les seues característiques és que a les afores d’aquest mercat, encara continuen sent els mateixos llauradors, que vénen de la mateixa zona, els qui ofereixen i venen les seves verdures i hortalisses als visitants que freqüenten aquest singular mercat, una pràctica que hores d’ara es manté amb la tira de comptar que té lloc tots els dijous i dissabtes.
Fins i tot en l’actualitat aquest mercat, continua tenint com el seu principal atractiu, els peixos oferts en els llocs de venda, aquests gaudeixen de gran frescor i qualitat, i les seves venedores li ho fan saber a tota la clientela, amb la seva molt particular alegre i humorística manera d’oferir-los, gràcies a que aquesta tradició en la venda de peixos, que encara conserva.
Altre entorn a destacar és La Ciutat de les Arts i les Ciències. Es tracta d’un complex d’oci científic i cultural que ocupa al voltant de dos quilòmetres de l’antic llit del riu Túria.
A l’Oceanogràfic, el major aquari d’Europa, es poden veure prop de 45.000 exemplars de 500 espècies diferents, com ara dofins, belugues, morses, lleons marins, foques, pingüins o taurons. L’Hemisfèric és un cine digital 3D, amb una enorme pantalla còncava de 900 metres que quasi embolica als espectadors. El Museu de les Ciències Príncep Felip ofereix diverses exposicions interactives sobre ciència i tecnologia. I el lloc per als melòmans és el Palau de les Arts amb una programació que inclou òperes, concerts, sarsuela, o ballet.
Missió, visió i valors del centre
Davant la nostra canviant realitat ens plantegem la nostra missió, visió i valors tenint com a objectiu prioritari el nostre alumnat i el seu futur. Aquest projecte educatiu és sobretot per l’alumnat però entenem que el paper de la comunitat educativa en aquest centre és crucial i no la podem deixar de banda.
No volem que l’educació dels nostres fills i filles depenga de la voluntat i l’interés d’un mestre o mestra. Posem en valor el nostre projecte educatiu perquè el nostre alumnat reba una educació de qualitat durant tota l’etapa infantil i primària.
Volem ser un centre de referència per la qualitat en els processos d’ensenyament-aprenentatge i pel compromís amb l’alumnat, les famílies i les institucions de l’entorn.
Pretenem incentivar el desenvolupament d’experiències educatives que, pel seu caràcter exemplar, promouen la cohesió social de tot l’alumnat atenent la seua diversitat, pal·liant i prevenint situacions de desavantatge, marginació i exclusió social.
