Davant de qualsevol situació que implique canvis significatius, hi ha dues respostes emocionals naturals: la por (per la incertesa i la inseguretat que comporta allò desconegut) i la tristesa (per allò que es perd). Aquestes dues emocions, com moltes d’altres associades amb elles, són especialment difícils de tolerar, i suposen en alguns casos experiències traumàtiques que deriven en seriosos problemes emocionals i conductuals. No obstant això, es poden gestionar eficaçment, integrant-les perquè no només puguin ser supera, sinó servir com a aprenentatge significatiu, com a eines d’afrontament en futures situacions adverses. La capacitat resiliència significa tenir habilitats per convertir els problemes en oportunitats i possibilitats d’acció. I aquestes habilitats han estat àmpliament definides i estudiades, de manera que es poden ensenyar i aprendre. Existeix evidència que quan aprenem tenim més recursos, la qual cosa incrementa la seguretat i efectivitat en les nostres intervencions i en les dels nostre alumnat. Ara, més que mai, ens enfrontem a nous reptes i tenir les eines psicoeducatives adequades ens facilitarà enormement la tasca.
Paraules clau: inclusió, emocions, conductes.