EL NOSTRE COL·LEGI
“CRA CASTELL DE CARBONERA”
ON ÉS?
Al vessant septentrional sobre un turó que domina la vall, als límits dels termes de Beniatjar i Otos, s’intuïxen les restes d’una fortalesa que alguns autors ho identifiquen amb el “Castell de Carbonera”, abans anomenat “Penna Cadiella”, d’origen islàmic, documentat com a tal des del segle XI.
EL SEU ORIGE
Hi ha algunes fonts d’informació, entre aquestes Mariano Jornet Perales, que al·ludeixen a la presència de Ruiz Díaz de Vivar, el Cid, pel Benicadell.
Segons aquests investigadors, el Cid va construir, al voltant de 1091, el castell de Pinnacatel sobre les runes d’un altre castell arrasat (Penna Cadiella?) d’origen islàmic, amb la finalitat de fortificar la línia defensiva d’aquesta zona; finalitat que es manté als segles XII i XIII durant l’època de la reconquesta.
A finals del segle XIII, als documents que es conserven, no es parla ja del castell de Pinnacatel, però sí del de Carbonera i a més com a cap de baronia cedida pel rei Alfons III d’Aragó a Bernat Bellvís.
Possiblement prenga el nom de Carbonera per la influència o proximitat del llogaret de Carbonera. Segons els estudiosos, el topònim mossàrab podria fer referència a l’explotació de recursos forestals per a l’elaboració del carbó.
ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL CASTELL
La població dispersa es dedicava al conreu de la terra i vivia en cases anomenades alqueries (en àrab al-quarya=”la casa”) que constituïen els assentaments de comunitats lliures camperoles distribuïdes al voltant i sota la protecció d’un castell (hisn), en aquest cas, el Castell de Carbonera. Al seu terme pertanyien les alqueries de Carbonera; Beniayar (Beniatjar); Otos, Ràfol de Salem, Salem; Beniprí, Muntis, Suagres, Benicaprà, Benisulema en terme de Bèlgida.
EL CASTELL: QUÈ CONSERVEM?
En 1912 Mariano Jornet Perales, basant-se en les restes que quedaven va poder traçar el seu recinte.
La planta és irregular de tendència poligonal, tot adaptant-se al relleu, amb una extensió de 4.000 metres quadrats.
Conserva algunes parets i algun tros de torre; els murs estan construïts segons les característiques del segle XII (època almohade), amb encofrats de morter i tapiera. Les muralles millor conservades són a la cara nord. No s’hi observen espais destinats a vivenda, encara que a l’interior es pot veure un aljub.