Trastorn de l’espectre autista (TEA)
L’última versió de la classificació internacional de trastorns mentals més importants, el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders-5 (DSM-5), inclou l’autisme dins dels trastorns del neurodesenvolupament, allunyant-se de l’antiga conceptualització de Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD). Els trastorns del neurodesenvolupament són un grup de trastorns que tenen el seu origen en el període de gestació. Es caracteritzen per deficiències en el desenvolupament que produeixen limitacions en àrees específiques o limitacions globals a nivell personal, social, acadèmic, laboral, etc.
L’autisme passa a denominar-se Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), ja que reconeix la simptomatologia autista comuna a tots els individus en un ampli ventall de fenotips. En aquesta classificació, es considera que les característiques fonamentals de l’autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació, clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d’activitats i interessos.
A continuació es presenten els criteris diagnòstics del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) segons el DSM-5 (APA, 2013).
A- Deficiències persistents en la comunicació i en la interacció social en diversos contextos, manifestats pel següent, actualment o pels antecedents
A.1 Deficiències en la reciprocitat socioemocional; per exemple:
– Acostament social anormal,
– Fracàs en la conversa normal en tots dos sentits,
– Disminució en interessos, emocions o afectes compartits,
– Fracàs a iniciar o respondre a interaccions socials
A.2 Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social; per exemple:
– Comunicació verbal i no verbal poc integrada,
– Anormalitat en el contacte visual i del llenguatge corporal,
– Deficiències en la comprensió i l’ús de gestos,
– Falta total d’expressió facial i de comunicació no verbal
A.3 Dèficits en el desenvolupament, manteniment i comprensió de relacions; per exemple:
– Dificultat per a ajustar el comportament a diversos contextos socials,
– Dificultats per a compartir el joc imaginatiu o per a fer amics,
– Absència d’interès per les altres persones
B- Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats que es manifesten en dues o més dels següents punts, actualment o pels antecedents (els exemples són il·lustratius però no exhaustius)
B.1 Moviments, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva; per exemple:
– Estereotipias motrius simples,
– Alineació de joguines,
– Canvi de lloc dels objectes,
– Ecolàlia,
– Frases idiosincráticas
B.2 Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat a rutines, o patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal; per exemple:
– Elevada angoixa davant petits canvis,
– Dificultats amb les transicions,
– Patrons de pensament rígids,
– Rituals de salutació,
– Necessitat de seguir sempre la mateixa ruta o de menjar els mateixos aliments cada dia
B.3 Interessos molt restrictius i fixos que són anormals quant a la seva intensitat i focus d’interès es refereix; per exemple:
– Fort vincle o elevada preocupació cap a objectes inusuals,
– Interessos excessivament circumscrits i perseverants
B.4 Híper o hiporreactividad als estímuls sensorials o interès inusual pels aspectes sensorials de l’entorn; per exemple:
– Aparent indiferència al dolor/temperatura,
– Resposta adversa a sons i textures específiques,
– Fer olor o tocar excessivament objectes,
– Fascinació visual amb llums o moviments
C- Els símptomes han de manifestar-se en el període de desenvolupament primerenc. No obstant això, poden no revelar-se totalment fins que les demandes socials sobrepassin les seves limitades capacitats. Aquests símptomes poden trobar-se emmascarats per estratègies apreses en fases posteriors de la vida.
D- Els símptomes causen deterioració clínica significativa en l’àrea social, laboral o en altres importants per al funcionament habitual.
E- Les alteracions no s’expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o per un retard global del desenvolupament.
La Discapacitat Intel·lectual (DI) i el TEA es troben sovint unides. Per a poder realitzar un diagnòstic del TEA i del DI amb comoditat, la comunicació social ha de situar-se per sota de l’esperat a nivell general del desenvolupament.
Les persones anteriorment diagnosticades, segons el DSM-IV, de trastorn autista, Asperger o trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat, actualment se’ls aplicarà el diagnòstic del TEA.
També ha d’especificar-se el nivell de severitat:
Nivell 1: necessita ajuda
Nivell 2: necessita ajuda notable
Nivell 3: necessita ajuda molt notable
INTERVENCIÓ
Cada alumne amb TEA és únic, per això, cadascun d’ells necessita un pla d’intervenció individual fet a la mida de les seves necessitats educatives. Una part d’aquest pla individual, ha de contemplar el desenvolupament de les habilitats en les que l’alumne presenta dificultats específiques per assolir les competències bàsiques.
Les intervencions educatives per a l’alumnat amb TEA, en ocasions, no seran centrades en la l’alumne, sinó en el seu entorn, per ajudar al nen o jove a comunicar-se, a relacionar-se amb els altres, a adaptar-se i flexibilitzar-se davant d’un món canviant.
Estratègies prèvies d’intervenció
Les estratègies prèvies tenen com objectiu preparar l’espai de l’aula i d’altres espais del centre, estructurant l’entorn tan a nivell físic com social, per facilitar l’adaptació de l’alumne amb TEA i ajudar-lo en el desenvolupament de les seves activitats quotidianes.
Aquest conjunt d’estratègies inclouen:
- L’organització de l’espai físic.
- La previsió de rutines i canvis.
- L’estructuració del temps.
- Oferir opcions.
- Canviar la forma de proporcionar l’explicació de l’activitat.
Els ajuts visuals
Els infants i joves amb TEA poden aprendre de diferents formes, però l’aprenentatge visual és el que sembla tenir més força.
Els ajuts visuals milloren la capacitat de l’alumne d’entendre, d’anticipar i de participar en els esdeveniments i activitats. Són una manera de fer “visual” la informació auditiva.
Bàsicament estan constituïts per senyals que poden ser una imatge, una paraula escrita, un gest, un objecte o senyals en l’entorn que limitin espais o marquin itineraris. Són molt habituals en la vida quotidiana.
Per als alumnes amb TEA la presencia d’ajuts visuals té els efectes següents:
- Augmentar la seva independència.
- Aprendre més ràpidament.
- Reduir els nivells d’ansietat, frustració i conducta explosiva.
- Adaptar-se amb més facilitat als canvis de l’entorn.
Per a més informació consulta el document Ajuts visuals
Molts nens i joves amb TEA es comuniquen normalment parlant, d’altres necessiten sistemes alternatius de comunicació. Per poder intervenir educativament en la comunicació d’un alumne amb TEA és important diferenciar entre parla, llenguatge i comunicació.
Cal tenir present les següents consideracions:
- Ens podem comunicar sense llenguatge oral, mitjançant expressions facials, gests o altres comportaments.
- Podem utilitzar la parla i el llenguatge sense comunicar-nos, per exemple quan parlem amb nosaltres mateixos.
- Podem utilitzar el llenguatge sense parla, per exemple quan escrivim.
L’habilitat de parlar és diferent a l’habilitat de comunicar. Per als nens i joves amb autisme, amb parla o sense parla, la dificultat es centra en aprendre a comunicar-se amb altres.
Per ajudar als alumnes amb TEA en l’aprenentatge de la comunicació podem utilitzar dos tipus d’intervencions específiques:
- La intervenció naturalista.
Són un conjunt d’estratègies que creen condicions en l’entorn natural per facilitar i fer possible l’aprenentatge de la comunicació, el llenguatge i la parla.
La intervenció naturalista utilitza les rutines de la vida diària i les activitats escolars per ensenyar comunicació, tant pre-lingüística com lingüística.
En el llibre Ús del llenguatge a l’escola, trobarem múltiples exemples per programar i dur a terme la intervenció en comunicació i llenguatge aprofitant les activitats quotidianes de l’aula.
- La comunicació augmentativa.
La comunicació augmentativa és una xarxa integrada de símbols, tècniques, ajudes, estratègies i habilitats utilitzades amb persones per qui la comunicació oral és difícil o no està disponible.
Encara que la seva històriano és molt llarga, la comunicació augmentativa s’utilitza amb èxit tant per proporcionar una alternativa a la parla com per estimular l’aprenentatge de la comunicació i el llenguatge. Ha resultat especialment eficaç per ensenyar actes comunicatius que d’altra manera haurien resultat inassolibles.
La Comunicació Augmentativa ha desenvolupat un gran nombre de sistemes, tècniques, ajudes i estratègies, però en el cas de l’autisme són dues les que han tingut una especial incidència:
-“Programa de Comunicació Total”.
-Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges (PECS).
Per a més informació consulta el document: Comunicació augmentativa
DIFICULTATS D’APRENENTATGE:
- Dificultats amb el temps i l’espera.
- Resistents als canvis, conductes rutinàries, ritualistes.
- Dificultats amb els conceptes abstractes.
- Dificultats per generalitzar els aprenentatges.
- Impulsivitat.
- Seleccionen un o mes estímuls i no comprenen la totalitat.
- Dificultat per entendre i donar sentit a la pròpia activitat, per representar i organitzar el pensament, la conducta per entendre als altres.
ESTRATÈGIES D’INTERACCIÓ:
- Ser pacients.
- Respectar el seu ritme, NO adequar-lo al nostre.
- Anticipar-nos i donar significat als seus actes, encara que no siguin comunicatius, així entendran que la seva conducta te significat.
- Assegurar el contacte ocular (que ens mirin).
- Imitar-los (perquè aprenguin a imitar-nos i així buscar la comunicació).
- Reforçar les interaccions comunicatives, inicialment amb reforç material i aconseguir reforç natural (somriure, abraçada…).
- Forçar situacions comunicatives perquè ells no inicien converses generalment
INCLUSIÓ I TEA
- Entrevista Aitor Larraceleta, autor del bloc “Gafas para ver azul”, on ens parla d’algunes claus en l’atenció educativa a l’alumnat amb TEA en aules ordinàries, amb un caràcter inclusiu, ací
- Propostes inclusives d’intervenció amb TEA (totes les etapes), educastur
- Portal d’ARASAAC amb pictos i materials per treballar a l’aula, ací
GUIES SOBRE TEA
- Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Una Guia per a la Comunitat Educativa, ací
- Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Una Guia per a les Famílies, ací
DOCUMENTALS
- Sense Ficció. “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)”, ací
- Experiència en primera persona d’un pare amb la seva filla autista en el documental “Maria i jo”, ací
Anterior 
