Personatges històrics
Walter Benjamin: el pensador de les ruïnes i de l’aura
Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940) és un dels intel·lectuals més singulars i influents del segle XX. Nascut a Berlín en una família jueva assimilada i acomodada, va créixer en un
Fritz Lang: el mestre de l’ombra i del destí
Fritz Lang (Viena, 1890 – Los Angeles, 1976) és un dels grans architects de l’imaginari del cinema del segle XX. Nascut a Viena en plena decadència de l’Imperi austrohongarès, fill d’un
Joseph Roth: l’escriptor que va veure el nazisme abans que ningú i va fugir el mateix dia que Hitler va pujar al poderJoseph Roth: el cronista d’un món que s’esfondrava devorat pels totalitarismes
Joseph Roth (Brody, 1894 – París, 1939) no va ser només un gran novel·lista de la caiguda de l’Imperi austrohongarès. Va ser un dels primers intel·lectuals europeus a entendre, amb una
L’Àngel de Budapest
En plena Segona Guerra Mundial, mentre l’horror de l’Holocaust s’estenia per Europa, un jove diplomàtic espanyol va escriure una de les pàgines més humanes del segle XX. El seu nom era
La vertadera descobridora de l’ADN
En la història de la ciència, poques injustícies han sigut tan flagrants com la que va patir Rosalind Franklin (1920-1958), la cristallògrafa britànica que va fer possible el descobriment de
La veu que va conquistar el vot femení
Clara Campoamor (Madrid, 1888 – Lausana, 1972) és una de les figures més decisives de la història política i social d’Espanya. Advocada, escriptora i diputada durant la Segona República, el
L’home que va salvar el món
Stanislav Ievgràfovitx Petrov (1939–2017) és una d’aquelles figures incòmodes de la història: algú que va canviar el curs del món precisament per no fer el que se suposava que havia de fer.
Els límits del que podem dir
Ludwig Wittgenstein (1889-1951) és un filòsof que no vol fundar una doctrina, sinó netejar el terreny. No pretén explicar el món millor que ningú, sinó mostrar-nos com el llenguatge ens
Viure dins del laberint
Franz Kafka (1883-1924) no escriu sobre mons imaginaris. Escriu sobre el nostre, només que sense maquillatge. El que fa estranyes les seues històries no és la fantasia, sinó la fidelitat amb què
La mirada que no sabia descansar
Vicent Van Gogh (1853-1890) és, probablement, l’artista més malentés de la modernitat. Convertit en icona pop del geni boig, del pintor incomprés i del fracàs romàntic, sovint oblidem el més
