La vertadera descobridora de l’ADN

En la història de la ciència, poques injustícies han sigut tan flagrants com la que va patir Rosalind Franklin (1920-1958), la cristallògrafa britànica que va fer possible el descobriment de l’estructura de l’ADN

Mentre que James Watson i Francis Crick s’emportaren el Nobel de 1962 juntament amb Maurice Wilkins, el nom de Franklin quedà relegat durant dècades. Fou ella qui, amb la famosa Fotografia 51, obtinguda mitjançant difracció de raigs X, va proporcionar la prova clau de la forma helicoidal doble de l’ADN. Sense aquella imatge i les seues meticuloses mesures, el model proposat per Watson i Crick no hauria pogut ser validat.

Franklin treballava al King’s College de Londres en condicions difícils: com a dona en un món científic dominat per homes, patia discriminació i falta de reconeixement. Les seues dades, compartides sense el seu consentiment explícit, van ser decisives. A més de l’ADN, va fer contribucions fonamentals a l’estudi dels virus (com el mosaic del tabac) i al carbó.

Va morir prematurament als 37 anys per un càncer d’ovari, probablement relacionat amb l’exposició a la radiació. Hui, gràcies a una revisió històrica més justa, Rosalind Franklin és reconeguda com una de les vertaderes descobridores de l’estructura de l’ADN.

La seua història recorda que darrere de molts “genis” solitaris hi ha dones invisibilitzades que van fer el treball essencial. La ciència, com la societat, avança quan reconeix tots els seus protagonistes.

Un homenatge necessari a qui va obrir la porta a la revolució genètica moderna.