Aquest curs, la nostra companya Emília deixa la nostra escola per a començar el merescut camí de la jubilació. Emília va arribar a l’escola velleta allà pel curs 2002-2003, quan èrem un aulari de l’estimat i ara dissolt CRA Baronia Baixa. Junt a les seues companyes i companys, van empendre un camí d’esforç en el que el seu treball i compromís feu que aquesta xicoteta escola, anara creixent i creixent, fins a avui, un centre complet de 170 alumnes.
Durant més de 22 anys, han passat per les mans d’Emília la majoria de xiquets i xiquetes de la població, ja que en un temps, ella era la mestra de l’aula multnivell de 1r cicle, per tant tots i totes les alumnes rebien els seus aprenentatges i es nodrien de la seua estima pel valencià, per la lectura i per la tranquil·litat.
Per als companys i companyes que ens quedem, Emília ha sigut una silenciosa, treballadora incansable i bonísima companya, que ha sabut adaptar-se a les diverses lleis educatives i als canvis que en els últims anys ha sofert la nostra escola, i açò sempre des de la discreció, el saber estar i la calma que la caracteritzen. Però ara cal descansar, guardar sempre en el record tots els moments viscuts a l’escola i el plaer i la convicció, de que sempre ha intentat fer bé les coses pels seus i les seues alumnes! Enhorabona Emília!
Així el passat dimecres 18 de juny, aprofitant que era l’últim dia d’escola, vam voler donar-li una sorpresa a primera hora. Mentre Loles li demanava ajuda per a anar a l’hort, tots els i els alumnes, docents, pares i mares dels alumnes, companyes jubiliades, i amb l’especial presència de la seua filla, sa mare i la seua germana, vam donar-li un fort aplaudiment pels corredors del centre al compàs d’una cançó que sabíem que li agradava. Va ser molt bonic i emocionant veure com tots i totes la felicitàvem per a aquesta merescuda jubilació i li reconeixíem tants anys de dedicació als xiquets i xiquetes i a l’escola de Petrés.
Ja desprès, de les paraules de rigor, vam voler fer-li el nostre especial homenatge descobrint una placa amb el seu nom al passadís de Primària, i es que ella es mereix que l’escola continue recordant-la per moltísims anys! Molta sort Emília i moltes gràcies per tot! Et trobarem a faltar!
