ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

La “realització d’activitats complementàries encaminades a potenciar l’obertura” del nostre centre “al seu entorn, procurar la formació integral de l’alumnat en aspectes referits a l’ampliació del seu horitzó cultural, i a la seua preparació per a la inserció en la societat o l’ús del temps lliure” és primordial (Pla Vies).

Aquest tipus d’iniciatives són beneficioses per als alumnes perquè afavoreixen la interacció social i la cooperació entre els companys. Els objectius principals són que tots els alumnes milloren els seus aprenentatges i que aprenguen a conviure amb els altres (Eduforics).

Les activitats complementàries, seguint Valero (2017) són un complement de l’activitat escolar i del currículum. Com explica Vallina (2008), les”activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com a accions complementàries que tenen com a finalitat primordial propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, a la fi del qual és imprescindible que transcendisquen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, per la qual cosa no han d’enfocar-se com a activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.”

OBJECTIUS

– Despertar l’interés per la cultura.

– Potenciar la solidaritat amb els col·lectius marginats.

– Promoure activitats relacionades no només amb continguts curriculars i transversals, sinó abastar problemes actuals.

– Estimular la creativitat.

– Vigoritzar la convivència i comunicació entre tots.

– Assolir conductes positives de respecte i tolerància en els alumnes a les diferents maneres de pensar.

– Atendre les necessitats i els interesos dels alumnes,

– Valorar la diversitat i facilitar la participació de tots els alumnes.

– Col·laborar amb tota la comunitat educativa.

Amb les activitats complementàries es produeixen els principals contactes amb els agents públics i privats de la societat. Tot això sota l’objectiu de generar en la societat propera la visibilitat del centre i afavorir la socialització dels alumnes. Insistim en la importància d’aquestes activitats per a estendre el temps d’aprenentatge connectant-les directament amb el currículum. Les activitats es treballen abans, durant i després de ser realitzades, per a la seua correcta integració en les programacions didàctiques. En aquest sentit, anem concretant els instruments necessaris per a l’avaluació dels resultats. Aquestes experiències ajuden a millorar la convivència i les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. A més s’afavoreix el treball en equip ja que després de cada eixida es realitza una avaluació conjunta de la mateixa tant des de la Secció com des de la residència d’acollida de menors.

BIBLIOGRAFIA

Eduforics. https://www.eduforics.com/es/seis-actividades-complementarias-para-facilitar-la-inclusion-educativa/, 2019.

Pla Vies. Pla valencià d’inclusió i cohesió social 2017-2022.

Valero Belle, Elena. “Las actividades complementarias en el sistema educativo”. En Artículos. Comunidad educativa, 2017.

Vallina Arboleya, Isaac. “Organización y Legislación de los departamentos de Actividades Complementarias y Extraescolares”, en ECO-nº 4, 5- 11-2008.

METODOLOGIES

Metodologia interdisciplinària i dialògica

Els alumnes mereixen un ensenyament que reconega el seu paper en la preparació de subjectes crítics que els prepare com a agents capaços de situar-se a ells mateixos en la història alhora que els permeta construir (Guiroux, 2015). Des de la Secció donem especial importància als principis de l’aprenentatge dialògic (Aubert et al., 2009), que són: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències. Els contextos socials i educatius són espais per a parlar, no per a callar (Gómez, 2012). Les pràctiques dialògiques i igualitàries són les que es troben dins de l’escola democràtica i creen igualtat. La importància de dur a terme un diàleg igualitari que elimine les imposicions fetes per la força i les substituïsca per la força dels arguments. La importància d’afavorir espais on la veritat no estiga per damunt del diàleg i el consens dels individus (Flecha et al., 2001).

Els continguts curriculars a través de la lectura dialògica s’amplien i enriqueixen amb el coneixement altres cultures, costums, valors, que ofereixen no sols les o altres cultures que participen, sinó amb la demanda de nous coneixements –moltes vegades no previstos– que la lectura crítica de la realitat social provoca en l’alumnat, i a la qual es dóna resposta de manera col·lectiva.

Aquest centre pretén la inclusió front la segregació; el diàleg i els valors compartits, en lloc de l’assimilació cultural; la flexibilitat en espais, coordinació, normes i agrupaments en lloc de l’organització escolar rígida; l’agrupament heterogeni en lloc de la metodologia tradicional; la formació dels professors centres en lloc altres models formatius. Som conscients de la realitat tan específica que té el centre, però malgrat això volem dotar-ho de la màxima normalitat possible i excel·lència educativa.

Metodologia del s.XXI: Aprenentatge dialògic i aprenentatge transformatiu crític

Seguint Aubert (2009), el caràcter dialògic i més complex de la societat fa necessari l’ús d’una metodologia que puga donar una resposta a aquesta realitat. La metodologia d’aprenentatge dialògic contribueix a superar les desigualtats socials i educatives i fomenta la inclusió i la transformació social. Consta de set principis:

1. Igualtat de diàleg. La informació és valorada pels seus arguments, no per les jerarquies de potència.

2. Intel·ligència cultural. Inclou les intel·ligència acadèmica, pràctica i comunicativa per arribar a acords. En la vida diària utilitzem les capacitats comunicatives per a resoldre problemes, no sols els acadèmics.

3. Transformació. L’aprenentatge dialògic insisteix en el canvi sociocultural del context, de manera que les diferents etapes d’aprenentatge també canvien. La teoria de Vygostky (2018) destaca el fet que per tal de canviar el desenvolupament cognitiu és necessari transformar-lo. I la interacció social és la clau d’aquesta transformació. A partir d’aquestes idees apareixen els Grups interactius (GI).

4. Dimensió instrumental. L’educació ha d’arribar a tots. Tots els estudiants tenen dret a adquirir coneixements que li assegurin que deixa enrere la seva exclusió social.

5. Sentit de creació. Els estudiants han de ser els guies del seu propi procés d’aprenentatge.

6. Solidaritat. La cerca de pràctiques educatives per superar el fracàs escolar i l’exclusió social.

7. Igualtat en les diferències. És a dir, valorar la diversitat en tots els àmbits i acceptar-la com un valor positiu.

Els diàlegs s’estan convertint en un component bàsic que defineix les nostres vides i que influeixen en la majoria dels àmbits socials. Això ha donat lloc a l’aprenentatge crític, transformador i d’inclusió social, basat en teories duals donant importància tant a les estructures com als parlants. Reconeix el coneixement dels temes per interpretar la seva pròpia informació.

Les tertúlies literàries dialògiques van nàixer a partir d’aquestos enfocaments.

Aprenentatge integrat de contingut i llenguatge (CLIL)

L’aprenentatge integrat de continguts i llengües és un enfocament educatiu de doble enfocament en el qual s’utilitza un llenguatge addicional per a l’aprenentatge i l’ensenyament de contingut i llenguatge. És a dir, en el procés d’ensenyament i aprenentatge, no sols se centra en el contingut, i no sols en el llenguatge.

El CLIL és un mètode per capacitar els estudiants de totes les edats i nivells de fluïdesa. En ensenyar classes de CLIL, els estudiants reben les eines per créixer, adquirir i activar les habilitats interdisciplinàries mitjançant l’ús d’un llenguatge diferent del seu.

També és un mètode per promoure actituds positives cap a l’aprenentatge d’idiomes des d’una etapa primerenca. Els estudiants no es corregiran en cada error que cometin.

El mètode CLIL ha estat adaptat per la Conselleria d’Educació a través del Projecte Escolar obligatori anomenat PEPLI, que ha començat a aplicar-se a les escoles secundàries en el curs acadèmic 2021-2022. Els Grups interactius són un escenari perfecte per a desenvolupar les àrees amb aquest enfocament metodològic, recollit en el PEPLI de la Secció.

Interdisciplinarietat

Finalment, una de les bases del treball cooperatiu entre els professors de la Secció a través dels àmbits, Grups interactius i Tertúlies dialògiques és la interdisciplinarietat. La interdisciplinarietat és un concepte que fa referència a la necessitat de relacionar diferents disciplines o matèries per tal de fer propostes d’actuació globals. Tal com proposa l’Escola Pia de Catalunya, és “una pràctica educativa que, enfront d’un currículum extens i reiteratiu prioritza els coneixements nuclears bàsics de cada àrea”. “La interdisciplinarietat es refereix a l’habilitat per a combinar diverses disciplines, per a interconnectar-les i potenciar així els avantatges de cadascuna evitant que es desenvolupen accions de forma aïllada, dispersa o fraccionada” (Costanza, 2016).

En funció de la interdisciplinarietat, els objectes d’estudi són abordats de manera integral promovent el desenvolupament de nous enfocaments metodològics per a la solució de problemes.

BIBLIOGRAFIA

  • Álvarez-Espinoza, A., Sebastián, C. (2018). El concepto dialéctico de internalización en Vygotski: aproximaciones a un debate. Psicología, Conocimiento y Sociedad, 8(1), 5-35.
  • Aubert, A. et al. El aprendizaje dialógico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009.
  • Costanza Sardegna, Paula. “Interdisciplinariedad” en Revista del Instituto de Estudios Interdisciplinarios en Derecho Socialy Relaciones del Trabajo (IDEIDES) de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (UNTREF). Revista I. 29 de juliol de 2016.
  • Escola Pia de Catalunya. Summem, aprèn i conviu. Projecte a la interdisciplinarietat a l’aula. https://terrassa.escolapia.cat/wp-content/uploads/2020/03/Projecte-SUMMEM.pdf, 2015.
  • Flecha, R.; Gómez, J.; Puigvert. L. Teoría sociológica contemporánea. Paidós: Barcelona, 2001.
  • Gómez Mundó, Anna. Sabers i sentits de l’educació social. Sostenir l’ofici. Editorial UOC, S.L.: Barcelona, 2012.
  • Guiroux, Henri.Teorías de la reproducción y la resistencia en la nueva sociología de la educación. Universidad Edipol, 2015.

ATENCIÓ A LES FAMÍLIES

DILLUNSDIMARTS DIMECRESDIJOUS DIVENDRES
MARINA (09.50 h. a 10.40 h.) BEA (09.50 h. a 10.40 h.) LAIA (09.00 h. a 09.50 h.)
NÚRIA, CARMEN, VIOLETA (10.50 h. A 11.30 h.) ROSA (09.50 h. a 10.40 h.)
 CRISTINA (12.50 h. A 13.40 h.)RUBÉN, AMPARO (12.00 h. a 12.50 h.)AMPARO, ÀSSUN (10.35 h. A 11.30 h.)

 

Carta de compromís educatiu a les famílies.

AVALUACIÓ. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

AVALUACIÓ

Criteris d’avaluació

Els prescriptius segons els decrets pertinents. Es pot consultar la seua concreció en les programacions didàctiques dels departaments. La integració de matèries en àmbits haurà de respectar els objectius, continguts i criteris d’avaluació de totes les matèries que s’hi integren, així com l’horari assignat al conjunt d’elles. Aquesta integració tindrà efectes en l’organització dels ensenyaments però no així en les decisions associades a la promoció. Per a la presa de decisions relatives a l’avaluació i promoció, es considerarà l’avaluació per separat de cadascuna de les matèries que integren els àmbits.

° Criteris de qualificació

Avaluació per competències: l’avaluació per competències ha de posar el focus en el procés adquisició d’habilitats, ja que aquesta avaluació proporciona informació més qualitativa que quantitativa. Alhora es converteix en un procés formatiu: la detecció de les potencialitats i les mancances individuals permet ajustar les propostes didàctiques i les accions a cada alumne.

Una avaluació competencial implica un aprenentatge cooperatiu, un dels trets bàsics del nostre centre.

En referència al sistema de qualificacions, el claustre, aprovat per COCOPE, ha acordat el següent model comú. La nota global es compon del 60% de la competència clau més representativa de l’assignatura; i del 40% de la resta de competències clau.

Procediments i instruments d’avaluació

L’avaluació serà contínua i integradora i mesurarà necessàriament l’adquisició i assimilació dels continguts, l’aplicació pràctica dels continguts adquirits i l’actitud.

L’avaluació de les competències ha de ser (El món a l’aula):

Contínua: en diferents moments del procés d’aprenentatge, no únicament al final o al principi.

Integradora: atenent a tots els àmbits i des de tots els àmbits.

Globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

Si un alumne treballa les competències bàsiques a través d’activitats significatives, si és capaç de fer-se bones preguntes que ha de respondre investigant; si aprèn a trobar estratègies per resoldre reptes o situacions problemàtiques, si crea i comparteix els coneixements, i si sap autoavaluar-se regulant el seu procés d’aprenentatge, aquest alumne estarà preparat per a adaptar-se a qualsevol situació que se li pugui presentar en un futur.

És bàsic que l’avaluació sigui compartida, que hi haja autoavaluació, i avaluació docent. No oblidem que les persones que aprenen són les que saben autoavaluar-se, aquelles que identifiquen l’objectiu de les tasques, que planifiquen, que identifiquen els criteris d’avaluació.

Pel que fa a la temporalització serà: inicial (ens permet adequar els nostres objectius i activitats als coneixements previs dels alumnes), processual (consisteix en un seguiment continu del procés d’ensenyament-aprenentatge) i final (una vegada conclòs allò programat).

Assenyalarem segons la seua funcionalitat: la sumativa (podem saber si el grau d’aprenentatges s’ha obtingut o no) i la formativa (s’anirà ajustant l’ajuda pedagògica segons la informació que anem obtenint). I pels seus agents distingirem entre: autoavaluació (el propi alumne), coavaluació (alumne/professor) i autoavaluació (el conjunt de la classe).

Es farà sempre respecte al progrés individual de l’alumne. Per a la valoració s’utilitzaran els següents instruments:

  1. Observació diària pel professor.

  2. Rúbriques d’expressió oral i escrita.

  3. Treballs a l’aula (quadern).

  4. Valoració del projecte de recerca que estiguen realitzant.

  5. Proves escrites i orals per a valorar l’aprenentatge de coneixements.

  6. Altres dades subministrades pels propis alumnes, el personal del centre d’acollida, les famílies i l’equip d’orientació.

Allò que dóna objectivitat i validesa a l’avaluació del professor són les claus de resposta. Aquests indicadors d’avaluació s’estableixen en relació amb els exercicis, tasques i activitats didàctiques. Per tant, utilitzarem rúbriques de correcció que servisquen per a concretar els aprenentatges. L’aprenentatge no es completa fins que no es cobreix la seua dimensió social: la comunicació.

Pel que fa al sistema de recuperació, constarà de dues parts:

1.- Repetició del treball.

2.- Realització d’una prova basada en objectius i continguts mínims.

BIBLIOGRAFIA

El món a l’aula. https://text-lagalera.cat/blog/avui01-projectes-2-2/

DEPARTAMENTS

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES

Cap de departament: AMPARO

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Cap de departament: ALBA

CASTELLÀ / VALENCIÀ

ALBA

ANGLÉS

ÀSSUN

DEPARTAMENT D’ART I TECNOLOGIA

Cap de departament: EVA

MÚSICA

VICENT

ED. FÍSICA

BRENDA

INFORMÀTICA

EVA

TECNOLOGIA

MERCEDES

DEPARTAMENT D’HUMANITATS

Cap de departament: CARME

EQUIP D’ORIENTACIÓ

TERESA

PT:

ALICIA

DADES DEL CENTRE

DADES DEL CENTRE

SECCIÓ DE L’IES CONSELLERIA

C/ SANT XAVIER, 2 46015 VALÈNCIA

TELÈFON: 96120 63 45

CODI DEL CENTRE: 46032721

EQUIP DIRECTIU

VICEDIRECTORA: ÀSSUN
CAP D’ESTUDIS: EVA
HORARI CENTRE

De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h.

CORREU ELECTRÒNIC 46032721@gva.es

TUTORS

G1: ALBA

G2: AMPARO

HORARI D’ATENCIÓ A PARES TUTORS

G1: dijous 9.40 h.

G2: dijous 11.30 h.

ORIENTADORA

TERESA

CONCERTEU CITA AMB EL CENTRE

De 10.00 a 14.00 de dilluns a divendres

LLIURAMENT DE BUTLLETINS DE NOTES

1a avaluació: 22/02/2022

2a avaluació: 01/04/2022

3a avaluació i final: 17/06/2022

Avaluació pendents: abril

CONTEXT DEL CENTRE

La Secció d’Educació Secundària de l’IES Conselleria te la consideració de Centre d’Acció Educativa Singular, CAES, als efectes previstos en l’Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual és regula l’atenció de l’alumnat amb necessitats de compensació educativa. Va ser creada per la Resolució de 27 d’agost de 2010, de la Conselleria d’Educació.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies