José Vicente Faet Ruganges, autor de Los Simpson y la historia, va fer una exposició als alumnes de la secció sobre el procés de creació i redacció del seu llibre . L’activitat va estar planificada per Carmen, coordinadora del Pla de reforç de la competència lectora i professora de valencià a la secció.
Aquest curs la secció començarà a participar en el Programa de reforç de la competència lectora oferit per la Conselleria d’educació amb els següents objectius:
a) Atendre l’alumnat de manera personalitzada per a millorar el seu nivell de competència lectora.
b) Reduir la bretxa de gènere en la competència lectora.
c) Formar als coordinadors de cada centre educatiu i als docents en les metodologies del procés de lectoescriptura i en estratègies per al desenvolupament competencial de la lectura en diferents suports.
d) Assessorar els centres per al desenvolupament dels plans de reforç de la competència lectora.
L’equip impulsor, coordinat per la professora de valencià Carmen, va assistir a la primera reunió celebrada al saló d’actes de la Conselleria.
JORNADA FORMATIVA DEL PROGRAMA A TORRENT
Una de les fòrmules d’inclusió i augment de l’autoestima dels alumnes de la secció es realitza a través del teatre. Des del curs 23-24, la professora multidisciplinar Rosa prepara amb els menors una obra durant tot el curs que es representa en el mes de juny i que mostra totes les capacitats interpretatives que els nostres alumnes tenen. És una activitat d’inclusió extraordinària que culmina amb un fi de curs on convidem les famílies i la resta de persones de la comunitat educativa.
Dins de l’àrea de projecte interdisciplinari, l’assignatura desenvolupa les següents matèries: plàstica, tecnologia, llengües, literatura, valors ètics, informàtica i E.F.
Programació d’aula i rúbriques d’avaluació.
Farsa y justicia del corregidor (2023-2024)
Mujercitas (2024-2025)
La secció va realitzar 3 activitats en diferents parts de València:
2. Quatre ambaixadors van fer un treball sobre la Comissió Europea i van col·laborar junt amb altres MEPAS i EPAS: el Col·legi Abad Sola de Gandia, l’IES Lluís Simarro de Xàtiva i l’IES Salvador Gadea en un programa de ràdio, on van explicar les diferents funcions de les institucions europees.
3. La secció va participar en el I encontre per a la internacionalització educativa, on es va celebrar el Dia d’Europa a través de diferents presentacions de programes europeus: EPAS, Erasmus+, eTwinning. El 9 de maig és també el dia d’eTwinning, i la secció va rebre el reconeixement de la Conselleria per haver sigut nomenada a Europa Escola Europea eTwinning. Enllaç amb tota la informació.
I Jornada Biblioinnova’t (Xàtiva, 3/4/25)
Aquesta jornada en què hem participat naix com part d’un projecte per generar centres vius i amb dinàmiques d’aprenentatge que fomenten processos culturals i creatius en el si d’una societat amb valors i esperit crític. Això passa per entendre les biblioteques escolars com a espai socioeducatiu prioritari, a partir de l’engegada de bones pràctiques.
Es pretén també amb aquesta convocatòria, i amb les que puguen venir després, aconseguir una plataforma d’intercanvi d’experiències, una mena de xarxa intercentres, una forma de «teixir xarxa» per establir col·laboracions i una predisposició positiva cap a la curiositat. Totes aquestes propostes s’aniran centralitzant en el portal Biblioinnova’t, un web de suport dels projectes, que a banda d’aquest, puguen anar fent-se en el futur. En el web hi ha un formulari per presentar propostes i millores.
De més a més, la intenció de la jornada és fer una sèrie de recomanacions, tot i que moltes d’elles són difícilment aplicables al nostre centre. Per exemple, se’ns recomana identificar la «personalitat» de cada biblioteca i usar-la habitualment –reunions, claustres, etc.– com un espai més «obert» de l’institut i que l’alumnat observe com la fem servir amb normalitat . Podem traure a col·lació el psicopedagog Francesco Tonucci quan afirma que les neurones espill són el mecanisme bàsic d’”aprenentatge per imitació”. Al capdavall, la biblioteca del centre educatiu ha d’assemblar-se a la biblioteca pública del poble («escola amb pares», o «pares en l’escola»).
També ens aconsellen no sobrecarregar la biblioteca, és a dir, evitar la sobreestimulació, perquè ha de ser estèticament seductora, fugir dels estereotips com les imatges de Disney o dels espais sociòfugs que dificulten l’establiment d’intercanvis comunicatius mitjançant una bona mobilitat i trànsit lliure entre espais. En aquesta línia, per a Louis Kahn l’escola hauria de ser realment una biblioteca, una biblioteca extensa que sap contextualitzar cadascun dels exemplars i per a la qual les «solucions concretes» no són «solucions bones». Es tracta doncs no només d’una transformació de l’espai, sinó d’un canvi de paradigma; cal «pensar amb el cos» o «llegir amb les mans» i, per tant, repensar els espais, ja que son éssers motors; cal establir zones de treball individual i de treball col·lectiu, on es puguen fer lectures en veu alta, amb els pares, «espais verds», etc.
Existeixen a les biblioteques del CEFIRE maletes d’animació lectora que es poden prestar, com també caixes de situacions d’aprenentatge. Els programes de Tastacontes no fan tant d’èmfasi en el llibre, sinó en el lector/a, en la comunitat lectora, però evidentment cal cuidar determinades lectures bàsiques, els referents literaris, i no oblidar mai que les biblioteques ha d’estar poblades de «bons llibres». Tastacontes són realment àlbums il·lustrats per al foment del pensament creatiu mitjançant la narració oral.
Més enllà de les aules UECO (Unitat d’Escolarització Compartida), també es poden fer Escape Room literaris, a partir del misteris i gèneres literaris.
Per últim, sens ha fet una ràpida repassada al programa de gestió bibliogràfica Biblioedu, que enguany hem implantat en la Secció de l’IES Conselleria i se’ns ha comminat a incloure la biblioteca escolar en el PEC del centre, així com fer moltes jornades de formació per al professorat o per a usuaris. També se’ns recomana redactar una memòria anual de les activitats de la biblioteca i portar-la a claustre.
Enllaços a premsa: Europa Press, Levante, 20 Minutos, Europa Press
Programes europeus com a ferramenta d’inclusió social. Els alumnes de la secció van parlar sobre les seues experiències en eTwinning, EPAS, Erasmus+ i Portfolio Europeu de les llengües. Enllaç a la presentació.
Experiències d’èxit. Aprenentatges i reptes. La importància dels equips directius en projectes que comporten aprenentatges i reptes per a tota la comunitat educativa.
Enllaç al programa.
Programes europeus eTwinning com a eina d’inclusió social. Sagunt.
Aprenentatge cooperatiu, base del treball amb la plataforma eTwinning. València.
Juliol 2025. Tema de l’any: “Media and Art in Civic Education”. Jachranka, Polònia. Programa.
Juny 2025. III Conferencia nacional de centros eTwinninig en Madrid. Programa.
Tema: “Construyendo ciudadanía”.
Octubre 2022. Event eTwinning, organitzat pel Ministeri d’Educació, a Madrid.
Tema: “Juntos hacia una escuela diversa, inclusiva y sostenible”.
Com a ambaixadors del Parlament europeu, els alumnes de la secció van participar en un vídeo junt amb altres MEPAS i EPAS de la Comunitat Valenciana, en el qual van utilitzar una paraula en diferents llengües europees. Aquest vídeo es va exposar en les jornades del 26 de setembre de la Conselleria d’educació per a celebrar el dia de les llengües europees. Hi va assistir Teresa Coutinho, responsable de relacions públiques i institucionals, educació i juventut de la oficina del Parlament Europeu a Espanya.
Aquest és el pla de sostenibilitat de la secció.
Recomanem una visita a la pàgina web de Teachers for Future Spain i que us inscriviu a les propostes oferides.
ACCIONS SOBRE SOSTENIBILITAT A LA SECCIÓ:
Els alumnes de la secció van participar en una nova activitat complementària titulada Un parc diferent, visita a l’Ecoparc de Vara de Quart. Aquesta experiència va permetre conèixer de primera mà la funció fonamental que exerceix un ecoparc en la correcta gestió dels residus.
Mitjançant dinàmiques participatives, l’alumnat va descobrir quins tipus de residus s’han de portar a aquestes instal·lacions, per què alguns materials són especialment problemàtics i com és el funcionament quotidià del centre. L’observació directa de les instal·lacions va facilitar una millor comprensió del procés de separació i tractament dels residus.
L’activitat es va completar amb el taller El viatge dels residus, un espai de reflexió on es van analitzar els diferents camins que pot seguir un residu segons la gestió que se’n faça. Es va introduir el concepte d’economia circular i es va abordar la problemàtica derivada del model de consum actual. A través del treball en grup, els alumnes van reflexionar sobre la relació entre consumisme, pèrdua de recursos, reciclatge i medi ambient, i va proposar accions concretes per reduir l’impacte ambiental en la vida quotidiana.
Taller de reflexió en l’entorn natural
Els alumnes de la secció van participar en una activitat complementària al riu Túria, gestionada per Emtreduca, basada en un taller d’acció-reflexió en l’entorn natural. A través de dinàmiques participatives, van prendre consciència de l’impacte de la basuralesa i van reflexionar sobre la importància de cuidar el patrimoni natural i cultural. Durant el recorregut també es va realitzar una recollida de residus, fet que va reforçar valors com la responsabilitat, el treball en equip i el respecte pel medi ambient. La participació va ser molt positiva i l’experiència, molt enriquidora.
Participació en concurs
Els alumnes de la secció van realitzar un vídeo de presentació.
eTWINNING: Contaminació digital
Projecte d’eTwinning elaborat pels alumnes de la secció sobre la influència de la intel·ligència artificial en el medi ambient.
ALIMENTS KILOMÈTRICS: UNA REFLEXIÓ SOBRE EL CONSUM ALIMENTARI GLOBAL
