I Jornada Biblioinnova’t (Xàtiva, 3/4/25)
Aquesta jornada en què hem participat naix com part d’un projecte per generar centres vius i amb dinàmiques d’aprenentatge que fomenten processos culturals i creatius en el si d’una societat amb valors i esperit crític. Això passa per entendre les biblioteques escolars com a espai socioeducatiu prioritari, a partir de l’engegada de bones pràctiques.
Es pretén també amb aquesta convocatòria, i amb les que puguen venir després, aconseguir una plataforma d’intercanvi d’experiències, una mena de xarxa intercentres, una forma de «teixir xarxa» per establir col·laboracions i una predisposició positiva cap a la curiositat. Totes aquestes propostes s’aniran centralitzant en el portal Biblioinnova’t, un web de suport dels projectes, que a banda d’aquest, puguen anar fent-se en el futur. En el web hi ha un formulari per presentar propostes i millores.
De més a més, la intenció de la jornada és fer una sèrie de recomanacions, tot i que moltes d’elles són difícilment aplicables al nostre centre. Per exemple, se’ns recomana identificar la «personalitat» de cada biblioteca i usar-la habitualment –reunions, claustres, etc.– com un espai més «obert» de l’institut i que l’alumnat observe com la fem servir amb normalitat . Podem traure a col·lació el psicopedagog Francesco Tonucci quan afirma que les neurones espill són el mecanisme bàsic d’”aprenentatge per imitació”. Al capdavall, la biblioteca del centre educatiu ha d’assemblar-se a la biblioteca pública del poble («escola amb pares», o «pares en l’escola»).
També ens aconsellen no sobrecarregar la biblioteca, és a dir, evitar la sobreestimulació, perquè ha de ser estèticament seductora, fugir dels estereotips com les imatges de Disney o dels espais sociòfugs que dificulten l’establiment d’intercanvis comunicatius mitjançant una bona mobilitat i trànsit lliure entre espais. En aquesta línia, per a Louis Kahn l’escola hauria de ser realment una biblioteca, una biblioteca extensa que sap contextualitzar cadascun dels exemplars i per a la qual les «solucions concretes» no són «solucions bones». Es tracta doncs no només d’una transformació de l’espai, sinó d’un canvi de paradigma; cal «pensar amb el cos» o «llegir amb les mans» i, per tant, repensar els espais, ja que son éssers motors; cal establir zones de treball individual i de treball col·lectiu, on es puguen fer lectures en veu alta, amb els pares, «espais verds», etc.
Existeixen a les biblioteques del CEFIRE maletes d’animació lectora que es poden prestar, com també caixes de situacions d’aprenentatge. Els programes de Tastacontes no fan tant d’èmfasi en el llibre, sinó en el lector/a, en la comunitat lectora, però evidentment cal cuidar determinades lectures bàsiques, els referents literaris, i no oblidar mai que les biblioteques ha d’estar poblades de «bons llibres». Tastacontes són realment àlbums il·lustrats per al foment del pensament creatiu mitjançant la narració oral.
Més enllà de les aules UECO (Unitat d’Escolarització Compartida), també es poden fer Escape Room literaris, a partir del misteris i gèneres literaris.
Per últim, sens ha fet una ràpida repassada al programa de gestió bibliogràfica Biblioedu, que enguany hem implantat en la Secció de l’IES Conselleria i se’ns ha comminat a incloure la biblioteca escolar en el PEC del centre, així com fer moltes jornades de formació per al professorat o per a usuaris. També se’ns recomana redactar una memòria anual de les activitats de la biblioteca i portar-la a claustre.
