Acció col·laborativa i recerca docent

El paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable i sostenible

PUNT DE PARTIDA

Què és el projecte ACORD?
Els projectes d’innovació i transferència ACORD incentiven l’apropament dels centres educatius no universitaris cap a metodologies d’investigació que desencadenen la transformació educativa amb la col·laboració de grups de recerca universitaris o d’altres institucions de recerca públiques.

Quins objectius tenen en comú tots els projectes ACORD?
a) Desplegar la recerca i fomentar la investigació, innovació i transferència de coneixement.
b) Dirigir la investigació cap a temàtiques com són: igualtat, feminisme; sostenibilitat, ecologisme i reptes socials; ciències i tecnologies; multilingüisme; metodologies participatives i avaluació; memòria democràtica; educació emocional i afectivosexual; llengua, identitat i territori; música, dansa i cultura popular.
c) Potenciar la cooperació entre centres educatius no universitaris i universitaris.

Quin projecte ACORD desenvolupem a la nostra escola?

Al CEIP Port de Xàbia el nostre projecte ACORD investiga com el paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques influeixen en la consecució d’una alimentació saludable i sostenible.

Quines activitats realitzarem?

Durant els cursos escolar 2023-2024 i 2024-2025, volem desenvolupar les següents activitats amb el nostre alumnat, juntament amb la comunitat educativa i la xarxa d’aliances educatives PORT:

1. Tallers de cuina i elaboració de plats tradicionals i sostenibles, comptant amb cuineres i cuiners del territori i altres organitzacions que formen part del nostre Projecte d’Aliances Educatives.
2. Intercanvis gastronòmics amb agents de la comunitat educativa, basats en la cuina tradicional, respectant els productes de temporada i proximitat, així com els processos d’elaboració, conservació i aprofitament.
3. Intercanvis gastronòmics amb agents de la comunitat educativa, basats en la cuina intercultural, posant en valor la riquesa de la diversitat cultural del nostre centre.
4. Tallers de recuperació de la gramàtica culinària i gastronòmica de la dieta mediterrània, afavorint la transmissió de coneixements intergeneracional.
5. Eixides per tal d’impulsar el consum de productes de proximitat, incloses herbes i plantes mengívoles i respectar-ne l’estacionalitat, a més d’afavorir la biodiversitat i la sostenibilitat.
6. Tallers d’experimentació i sensorials per descobrir el plaer de menjar de manera sana, sostenible i equilibrada.
7. Activitats amb experts per tal de recuperar i posar en valor el llegat de la dieta mediterrània, conjugant tradició i cultura.
8. Jornades amb la comunitat educativa i també obertes al barri, d’experiències gastronòmiques saludables i sostenibles.
9. Xerrades-col·loquis sobre com els plats tradicionals aporten una alimentació saludable, atractiva i saborosa.
10. Tallers bones pràctiques en alimentació, nutrició, cuina i gastronomia.
11. Xerrades arrelades al context cultural i geogràfic on vivim ajudant-nos a reforçar la sociabilitat i la sostenibilitat.
12. Taller d’elaboració d’un díptic divulgatiu per a la comunitat educativa sobre el projecte.
13. Difusió del díptic a través del web del centre i del web de La Càtedra Carmencita d’estudis del sabor gastronòmic de la Universitat d’Alacant.
14. Divulgació radiofònica i en format podcast a través del programa radiofònic El Setrill, dedicat a gastronomia, tradicions culinàries i salut, que s’emet des de Ràdio Sant Vicent.
15. Activitat de difusió a la localitat i fora de la localitat dels resultats obtinguts, mitjançant la preparació d’una exposició o vídeo resum dels plats tradicionals recuperats i les activitats complementàries.
16. Presentació dels resultats en congressos i reunions científiques.
17. Publicació dels resultats en revistes científiques dels àmbits de la innovació educativa, la gastronomia i la nutrició.
18. Redacció d’un receptari amb una selecció dels plats tradicionals recuperats per l’alumnat amb recomanacions culinàries, gastronòmiques i dietètiques nutricionals.
19. Elaboració d’un quadern de Bones Pràctiques per a la comunitat educativa.
20. Presentació i difusió del projecte a l’Universitat d’Alacant i a altres centres de FP i CDT de la província.

Què volem aconseguir amb aquest projecte ACORD?

Amb el desenvolupament de les activitats dalt exposades perseguim assolir els següents objectius:

1. Vincular el PEC amb una investigació educativa transformadora.
2. Apropar al nostre centre cap a metodologies d’investigació, elaboració de projectes d’investigació i innovació que ens permeten introduir canvis per tal d’afrontar exitosament els reptes educatius i socials que planteja l’aposta per la sostenibilitat des del mon de la cuina i tot el que l’envolta.
3. Treballar cap l’assoliment dels ODS de l’Agenda 2030, especialment els ODS 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 14 i 17.
4. Investigar el paper de les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable, saborosa i sostenible.
5. Investigar els sistemes agroalimentaris locals i la necessitat de promoure una cuina i una gastronomia de proximitat des dels paràmetres de l’agroecologia i l’eco-gastronomia.
6. Treballar des d’una visió integral de la cuina: alimentació saludable, producte de proximitat, dignificació professional, nutrició, economia, producció i consum sostenible.
7. Ampliar i garantir la formació competencial de l’alumnat pel que fa a la presa de consciència, des d’edats primerenques, de conductes relacionades amb una alimentació saludable, equilibrada i sostenible.
8. Previndre malalties i problemes de salut com la malnutrició, l’obesitat i els trastorns del comportament alimentari.
9. Mantindre per part de l’alumnat una dieta més adequada evitant comportaments i hàbits perniciosos per a la salut derivats de la publicitat o de la pressió mediàtica i el consumisme.
10. Desenvolupar aprenentatges i procediments que afavorisquen la capacitat d’adquirir, elaborar i consumir aliments saludables de manera que els xiquets i les xiquetes siguen capaços de cuinar, cultivar i entendre d’on procedeixen els seus aliments i quin efecte tenen en el medi ambient.
11. Dotar els xiquets i les xiquetes de les habilitats i els coneixements necessaris per a prendre decisions assenyades, tant ara com en el futur, sobre la seua pròpia salut i la del planeta.
12. Fomentar el diàleg intergeneracional i intercultural.

CURS 2023-2024: Una mirada al passat

Formació del professorat i connexió amb l’equip investigador

Vam començar el projecte amb una idea clara: per guiar un projecte com aquest, calia formar-nos amb rigor i amb passió. Així, vam rebre sessions impartides per l’equip investigador i per altres professionals externs que ens van ajudar a posar nom a allò que ja intuíem. No era només “cuinar a l’escola”, sinó educar per al pensament crític a través del menjar, del seu origen i de les històries que porta darrere.

Aquesta formació ens va obrir finestres: vam parlar de patrimoni culinari, de la invisibilitat històrica de les cuineres, de les tècniques tradicionals de conservació, de la pressió mediàtica sobre l’alimentació infantil… Temes que ens van sacsejar i que vam anar integrant a poc a poc en les nostres programacions.

Recuperació de la memòria culinària: escoltar per no oblidar

Un eix molt important del projecte ha sigut recuperar receptes en perill d’extinció, aquelles que sols es transmeten de viva veu i que, si no fem res, poden desaparèixer amb la generació de les nostres iaies. Per fer-ho, l’alumnat ha entrevistat persones majors del seu entorn: iaies, iaios, pescadors, veïnes i veïns… Gent que, amb senzillesa i saviesa, han compartit receptes que no apareixen als llibres però que porten la memòria d’un territori.

Documental “De boca en boca. Receptes en perill d’extinció“

Aquest treball de recopilació de receptes va culminar en la creació del documental audiovisual “De boca en boca. Receptes en perill d’extinció”, un projecte en quatre capítols que sintetitza l’essència de tot el camí recorregut. A través d’aquest procés, l’alumnat ha aprés molt més que receptes com ara l’arròs amb fava pelada, l’all-i-pebre de tremolosa, les coques o la tortada d’ametla. Ha aprés a escoltar amb respecte, a valorar la tradició, i a reconèixer el valor dels sabers compartits.

Aquest audiovisual posa cara i veu als i a  les protagonistes invisibles de la nostra cultura alimentària i dona al nostre alumnat el paper de narradors de la memòria col·lectiva. No es tracta només de gravar receptes, sinó de preservar històries de vida i de fer créixer l’escola a través de l’arrelament i la connexió entre generacions.

Un dels moments més especials del projecte va ser la presentació del documental al Cine Jayan de Xàbia, en un acte obert a tota la comunitat educativa i al veïnat. No era simplement una activitat final: era una celebració del que hem viscut i construït juntes i junts. Famílies emocionades, mestres il·lusionats i xiquets i xiquetes orgullosos d’allò que han creat.

La difusió del documental, tant de manera presencial com en línia, ha tingut un gran impacte. Moltes persones han començat a mirar amb altres ulls allò que cuinen, a preguntar a les seues mares, iaies i veïnes, i a recuperar un patrimoni que estava a punt de perdre’s. Compartir moments com aquestsno és només aprendre història: és construir identitat i fer comunitat.

Capítol 1: Arròs amb fava pelada

Capítol 2: Coques de Xàbia

Capítol 3: All i pebre de tremolosa

Capítol 4: Tortada d’ametla

---

CURS 2024-2025: Mirem cap al futur

Les “noves tecnologies” aplicades a la cuina tradicional

Vam començar aquest segon curs sabent que devíem seguir formant-nos per tal d’assolir els objectius marcats. Vam tirar mà d’una altra aliança educativa, i junt amb el reconegut cuiner Pep Romany vam realitzar un seminari de 20 hores baix el títol: Cuina d’abans amb tecnologia d’ara. Aquesta formació ens va ensenyar a utilitzar tot una sèrie d’aparells de cuina actuals com el “roner”, el microones, la cuina en buit, els robots de cuina… per tal d’elaborar plats tradicionals d’una forma més ràpida i senzilla. Tot açò ho vam integrar en les nostres programacions i activitats culinàries del curs.

Producció i difusió del receptari: un tresor col·lectiu

Tot aquest recorregut ha anat acompanyat d’una idea molt clara: calia deixar constància del que vivíem. Per això hem recopilat les receptes cuinades i les experiències compartides en un llibre ACORD, queno és només un receptari, sinó un testimoni viu de la memòria gastronòmica del nostre entorn. Aquest llibre no només recull totes les preparacions culinàries que s’han cuinat durant els tallers, les sessions de bones pràctiques i la resta d’activitats realitzades al llarg d’aquests dos cursos, també presenta les reflexions sorgides en el procés d’investigació tant per part del Grup d’investigació Balmis, des del propi centre.

Aquest treball s’ha anat construint amb molta cura i dedicació. Cada recepta inclou el nom del plat, el nom de la persona que ens la va transmetre de manera generosa, els ingredients, el procés d’elaboració i una fotografia feta per l’alumnat dins del projecte “Menjar que entra pels ulls”, en què es treballa la percepció visual del menjar, la composició d’imatge i la relació entre estètica i alimentació.

Es tracta d’un recull viu i sentit, que mostra la riquesa cultural i emocional d’allò que es cuina en família, en els barris i en les aules. Una manera de preservar memòries, teixir vincles i donar valor al saber popular des de l’escola.

Aquesta acció no només ha donat visibilitat al projecte, sinó que ha empoderat l’alumnat com a protagonistes d’un procés de recuperació patrimonial. A més, ha generat un producte útil, tangible i estimat, que pot inspirar altres centres a crear els seus propis materials de memòria culinària.

Punxeu ací per visualitzar el receptari ACORD (pròximament)

Comunicació i difusió: fem que el projecte respire fora del centre

Un dels grans encerts d’ACORD ha sigut no quedar-se dins de les parets de l’escola. La veritat és que des del primer moment vam tindre clar que tot allò que passava a les aules, als tallers o a les cuines familiars mereixia ser compartit. Perquè el que no es conta, sovint s’oblida. I el nostre projecte no volia ser efímer.

Hem aprofitat les xarxes socials i la pàgina web del centre per documentar i difondre les activitats, reflexions i productes elaborats. Però també hem fet un pas més enllà. Hem participat en entrevistes a Ràdio Dénia, Ràdio Sant Vicent, i hem aparegut a mitjans com el Levante, Xabia.com, Canfali Marina Alta, Xàbia al dia.

També s’han publicat articles a revistes científiques i divulgatives com School Food 4 Change: “Cooking for a healthier future: How CEIP Port de Xàbia is leading the way in nutrition education” (pàgina 33).

Amb cada article, amb cada podcast, amb cada foto compartida, hem teixit una xarxa de complicitats amb la comunitat educativa i amb el territori. El missatge ha arribat lluny, però l’arrel sempre ha estat local.