- Valores y principios del centro
- Viviendo en la diversidad. La tolerancia
- El problema de la intolerancia
- Machismo
- LGTBIfobia
- Racismo / Xenofobia
- Intolerancia religiosa
- Altres tipus d’intolerància
- Disfobia. Diversidad funcional
- Acoso escolar
- Los derechos humanos. Agenda 2030
- Educación emocional
- Prevención de trastornos alimentarios
- Glossario de términos utilizados
- Libros sobre Convivencia
- Noticias en prensa
CIC – MASCLISME – VG – MENÚ
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Definicions
Violencia contra les dones: Tota forma de violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho, en qualsevol àmbit. També s’anomena violència masclista.
Violència de gènere: Tota forma de violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que no hi haja convivència i comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat. (Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere).
CIC – MASCLISME – VG – Tipus
Tipus de violència
La violència masclista pot adoptar les següents formes
Violència física. La més visible i reconeguda com a violència de gènere, és tota acció voluntàriament realitzada que provoque o puga provocar dany o lesions físiques a la dona. Per tant, comprèn qualsevol acte no accidental que implique l’ús deliberat de la força: bufetades, colps, pallisses, espentes, ferides, fractures, cremades etc. Es poden produir una incapacitació física a causa de les conseqüències de les agressions, i fins i tot segons el nivell de danys causats pot portar a la mort.
Violència psicològica. És tota conducta orientada a la desvaloració de l’altra persona i a limitar la seua llibertat. Es manifesta a través de manipulacions emocionals en forma d’amenaces, insults, menyspreu, humiliacions, indiferència davant les necessitats, opinions, treballs o activitats realitzades per la dona, destrucció d’objectes i pertinences importants per a ella, intents d’aïllar-la del seu entorn familiar i afectiu, o control de tots els seus moviments. També podem parlar de violència social, que es basa en la limitació, control i la inducció a l’aïllament social de la persona. Se separa a la víctima de família i amics, privant-la de suport social i allunyant-la del seu entorn habitual. En ocasions es posa a la víctima en contra del seu entorn, produint que o víctima o entorn decidisquen desvincular-se.
Violència sexual. Si bé d’alguna manera podria considerar-se dins de la violència física, la violència sexual es refereix concretament a aquell tipus de situacions en què una persona és forçada o coaccionada per a dur a terme activitats d’índole sexual en contra de la seua voluntat, o ben en què la sexualitat és limitada o imposada per una altra persona. Inclou la presència de violacions dins de la parella, la prostitució forçada, forçar la concepció o l’avortament, mutilacions genitals, assetjament sexual o tocaments indesitjats entre uns altres.
Violència econòmica. Aquest tipus de violència es basa en la reducció i privació de recursos econòmics a la parella o la seua prole com a mesura de coacció, manipulació o amb la intenció de danyar la seua integritat. També es considera com a tal el fet d’obligar a dependre econòmicament de l’agressor, impedint l’accés de la víctima al mercat laboral mitjançant amenaça, coacció o restricció física. També podem parlar de violència patrimonial que és la usurpació o destrucció d’objectes, béns i propietats de la persona víctima de violència amb intenció de dominar-la o produir-li un dany psicològic.
Un gran nombre de parelles en les quals es produeix violència de gènere tenen fills. En moltes ocasions l’agressor decideix amenaçar, agredir i fins i tot matar a aquests fills amb el propòsit de danyar a la seua parella o ex-parella. Aquest tipus de violència també inclou el dany causat als menors per l’observació de maltractaments entre els progenitors. L’impacte psicològic és el que se cerca, a través del control, la submissió i les agressions a persones que no estan directament involucrades en el nucli del conflicte.
CIC – MASCLISME – VG – Dades
Dades estadístiques
A Espanya es denuncien uns 150.000 casos de violència de gènere. D’aquests, uns 10.000 són per delictes contra la llibertat sexual (violacions, assetjament, abús, agressions, pornografia infantil, corrupció de menors, etc.). S’estima, però, que més de 1.500.000 dones pateixen a l’any agressions verbals o psicològiques a Espanya.
El següent gràfic mostra el nombre de violacions que han patit les dones en els últims anys. En 2017 van ser 1381, quasi 4 violacions al dia!
Font: Ministeri de l’Interior. En 2018 només està comptat el 1r trimestre de l’any
El següent gràfic mostra el nombre d’assassinats masclistes que han patit les dones en els últims anys. En 2017 van ser 51. En els últims anys, fan un total de 945 dones assassinades, aproximadament unes 60 per any, més d’una dona assassinada per setmana!
Font: 1999-2005: Institut de la Dona a partir de notícies de premsa i de dades del Ministeri de l’Interior. A partir de 2006 dades de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En 2018 només està comptat fins el 12 de juliol.
CIC – MASCLISME – VG – Factors
Factors que intervenen
Multicasualitat
Intervenen molts factors d’índole psicològica, cultural i social.
Identitat esterotipada
L’home que maltracta ha interioritzat una identitat masculina basada en una sèrie de trets com la força i el domini, que s’assumeixen com a necessàries per mostrar la pròpia virilitat. Per la seua banda, educar a les nenes en un model de feminitat basat en trets com la fragilitat o la passivitat poden fomentar la interiorització de la indefensió, la dependència i la dificultat per posar fi a una relació abusiva.
Asimetries de poder
La violència de gènere es produeix en una societat patriarcal que continua perpetuant la superioritat dels homes sobre les dones.
Assumpció de la violència
L’exercici de la violència com a forma d’afrontar les situacions conflictives comporta la imposició del propi criteri i dels propis objectius. Educar en l’empatia, l’expressió emocional i el consens amb claus per millorar la convivència i la resolució positiva dels conflictes.
Rebuig al que és diferent
El sexisme i la conducta violenta cap a les dones són una manifestació contrària a la igualtat en la base de la qual existeix una concepció jeràrquica de les relacions humanes, i particularment de la forma en què dones i homes poden relacionar-se.
Mites de l’amor romàntic
En l’imaginari romàntic de la nostra cultura abunden mites i falses creences que s’aprenen i interioritzen des de la infància, a través de contes, pel·lícules, a casa, a l’escola, etc. Aquest ideal amorós sovint normalitza i justifica comportaments abusius, afavorint l’establiment de relacions «asfixiants» basades en el control.
En aquest sentit, podem enumerar els principals mites romàntics, dividits en 4 grups:
- El poder de l’amor: es refereix a mites tals com «la meva parella canviarà gràcies al meu amor», «els pols oposats s’atreuen i s’entenen», «l’amor veritable ho perdona/aguanta tot».
- L’amor veritable predestinat: comprèn mites com «he de buscar la meua mitja taronja», «existeix un únic amor vertader», «l’amor vertaer dura tota la vida».
- El lliurament total: es refereix a mites com «l’amor és el fonamental de l’existència», «sóc capaç de donar la felicitat a l’altre/a», «quan t’enamores perds la individualitat i deixes de ser tu mateix/a», «en l’amor s’ha de renunciar a la intimitat».
- Amor com a possessió i exclusivitat: inclou mites com «la gelosia i el control són una mostra d’amor».
CIC – MASCLISME – VG – Material
Material d’ajuda i ampliació
Signes d’alerta per a xics i xiques per detectar si es troben en una relació basada en el domini i el control que pot acabar en violència de gènere.
La sèrie de cinc curtmetratges «Encuentra el verdadero amor», dirigits i produïts per l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIM) permet treballar diferents àmbits relacionats amb la violència de gènere en l’adolescència a través de cinc històries diferenciades protagonitzades per joves. L’objectiu fonamental és ensenyar a detectar els primers senyals del maltractament en l’adolescència i informar de què fer davant una situació de maltractament.
Full d’informació «hi ha sortida» amb els passos a seguir davant els primers signes de maltractament (en valencià – en castellà).
Fulls d’informació «hi ha sortida» per a joves i adolescents amb els passos a seguir davant els primers signes de maltractament.
Material de prevenció de la violència de gènere GVA
Institut de les dones. Secció de la violència de gènere GVA
Telèfons d’atenció a víctimes de de maltractament per violència de gènere
Guía didàctica i enllaços a curtmetratges sobre la violència masclista.
Comic boja «Boja per tu» en diversos idiomes
Vídeos de la campanya #AssenyalaElMasclisme (GVA)
Campanyes estatals de sensibilització contra la violència de gènere
CONSENT. It’s simple as tea.
Si encara estàs dubtant amb el significat de la paraula consentiment només imagina que en compte de parlar de sexe estàs proposant prendre una tassa de te.
El projecte Little Revolutions, aprofitant el Dia Internacional de les Dones i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. A través d’un vídeo es vol mostrar com la història de La Caputxeta Vermella és un cas evident d’agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual perpetuem de forma continuada un abús que es normalitza i s’interioritza.
La sociòloga Carmen Ruíz Repullo utilitza el conte de Pepa i Pepe per mostrar de quina manera les i els adolescents accedeixen al perillós cercle de la violència de gènere. Els exemples que utilitza són fruit de les recerques que detalla en el seu últim estudi, Voces tras los datos.