Tipus de violència
La violència masclista pot adoptar les següents formes
Violència física. La més visible i reconeguda com a violència de gènere, és tota acció voluntàriament realitzada que provoque o puga provocar dany o lesions físiques a la dona. Per tant, comprèn qualsevol acte no accidental que implique l’ús deliberat de la força: bufetades, colps, pallisses, espentes, ferides, fractures, cremades etc. Es poden produir una incapacitació física a causa de les conseqüències de les agressions, i fins i tot segons el nivell de danys causats pot portar a la mort.
Violència psicològica. És tota conducta orientada a la desvaloració de l’altra persona i a limitar la seua llibertat. Es manifesta a través de manipulacions emocionals en forma d’amenaces, insults, menyspreu, humiliacions, indiferència davant les necessitats, opinions, treballs o activitats realitzades per la dona, destrucció d’objectes i pertinences importants per a ella, intents d’aïllar-la del seu entorn familiar i afectiu, o control de tots els seus moviments. També podem parlar de violència social, que es basa en la limitació, control i la inducció a l’aïllament social de la persona. Se separa a la víctima de família i amics, privant-la de suport social i allunyant-la del seu entorn habitual. En ocasions es posa a la víctima en contra del seu entorn, produint que o víctima o entorn decidisquen desvincular-se.
Violència sexual. Si bé d’alguna manera podria considerar-se dins de la violència física, la violència sexual es refereix concretament a aquell tipus de situacions en què una persona és forçada o coaccionada per a dur a terme activitats d’índole sexual en contra de la seua voluntat, o ben en què la sexualitat és limitada o imposada per una altra persona. Inclou la presència de violacions dins de la parella, la prostitució forçada, forçar la concepció o l’avortament, mutilacions genitals, assetjament sexual o tocaments indesitjats entre uns altres.
Violència econòmica. Aquest tipus de violència es basa en la reducció i privació de recursos econòmics a la parella o la seua prole com a mesura de coacció, manipulació o amb la intenció de danyar la seua integritat. També es considera com a tal el fet d’obligar a dependre econòmicament de l’agressor, impedint l’accés de la víctima al mercat laboral mitjançant amenaça, coacció o restricció física. També podem parlar de violència patrimonial que és la usurpació o destrucció d’objectes, béns i propietats de la persona víctima de violència amb intenció de dominar-la o produir-li un dany psicològic.
Un gran nombre de parelles en les quals es produeix violència de gènere tenen fills. En moltes ocasions l’agressor decideix amenaçar, agredir i fins i tot matar a aquests fills amb el propòsit de danyar a la seua parella o ex-parella. Aquest tipus de violència també inclou el dany causat als menors per l’observació de maltractaments entre els progenitors. L’impacte psicològic és el que se cerca, a través del control, la submissió i les agressions a persones que no estan directament involucrades en el nucli del conflicte.
