La botànica és la ciència que té per objecte l’estudi dels vegetals. El significat etimològic és “el relatiu a les herbes”, o “estudi de les herbes”. Dins de la botànica hi ha una branca, la botànica forestal que és la referent als tàxons que habiten o s’aprofiten en els espais forestals. Així mateix, hi ha una altra, l’etnobotánica, que estudia les relacions entre l’ésser humà i les plantes que l’envolten, especialment les seues utilitats. En este context, l’alumnat de 1r d’ESO ha elaborat murals de diferents espècies dels boscos valencians, contenint la informació més rellevant de cadascuna d’elles. A partir d’ací, hem construït una exposició perquè la resta de l’alumnat conega les característiques de les principals espècies dels nostres boscos.
El nostre centre ha obtinguts resultats més que positius en estes dos especialitats, Economia i Matemàtiques. En Matemàtiques dos alumnes i una alumna s’han classificat per a la fase provincial de la XXXIV de l’Olimpíada de Matemàtiques que se celebrarà a Castalla el pròxim 4 de maig de 2024. Manifestem nostra més sincera alegria per la seua classificació, i l’esforç que realitzen per a aconseguir este èxit.
– Gonzalo Terán Hernández
– Aarón Sánchez Bolaños
– Carmen Fernández Marco
A més en Economia, l’alumne de 2n de batxillerat Iván Pastor Molina ha quedat en tercer lloc en l’olimpíada i ha passat a la fase nacional que se celebrarà pròximament a Logronyo. Enhorabona!!
Dimecres passat 10 d’abril, els alumnes i alumnes de 2n d’ESO del nostre IES van acudir al CEIP Sant Blas i CEIP Sant Ferran per a realitzar una activitat molt interessant amb l’alumnat de 3r i 4t d’estos centres, dins del Pla de Transició Primària-Secundària. L’alumnat de 2n d’ESO va adquirir el rol de professor i professora col·laborant i explicant als xiquets i xiquetes dels col·les, les activitats que havien sigut elaborades per part de diferents departaments. Els departaments que van col·laborar en esta activitat van ser: departament de matemàtiques, de biologia i geologia, de llengua castellana i de llengua valenciana i anglés. Les activitats van ser eminentment manipulatives com construir figures geomètriques amb escuradents, fer entrevistes en valencià, endevinar paraules treballant el vocabulari en anglés, construir contes a través dels seus fragments o classificar imatges de diferents animals segons les seues característiques. Experiència molt positiva, una activitat molt integradora i satisfactòria per al nostre alumnat a més de ser una cosa diferent amb el que trencar la seua rutina diària. Ha sigut una iniciativa pensada i organitzada pel nostre company de matemàtiques Jose Aurelio Pina. Repetirem el curs que ve!!
Amb motiu del dia del llibre, en l’IES Sant Blas hem dut a terme diferents activitats. L’alumnat ha compartit una lectura al llarg del matí amb tots i totes les seues companyes i han fet dibuixos, escrit frases sobre cartolines i les han distribuído pel centre. A més, l’equip coordinador de la Sala de Lectura ha organitzat un Book Tube on l’alumnat i professorat ha pogut gravar-se recomanant un llibre que s’haja llegit i els haja agradat especialment. Tots els vídeos s’han estat veient i continuaran veient-se en la pantalla de l’hall de l’institut. Les escales del centre també han canviat: s’han instal·lat vinils amb els títols de llibres de diferents temàtiques. En totes les aules i durant l’inici de les classes l’alumnat ha estat llegint alguns fragments de llibres que ells i elles mateixes han portat.
El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada internacionalment cada 23 d’abril amb l’objectiu de promoure la lectura. Per això el Departament de Valencià ha convidat hui a Miquel Àngel Giner Bou, per a fer una trobada amb l’alumnat de 3r de l’ESO que ha llegit, durant este curs, la trilogia d’Anna Dèdalus. Ha sigut tot un plaer compartir amb l’autor totes les inquietuds lectores. Assenyalar també que esta celebració té el seu origen en la Festa de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha sigut tradició des del segle XV que els homes regalen roses a les seues estimades. En 1925, el valencià Vicent Clavel va proposar que, a canvi, les dones obsequiaren als homes amb un llibre.
Finalment i en el marc d’este dia, part del professorat ha participat en el “Amic del Llibre Sostenible” que ha consistit en un intercanvi de llibres. Esperem i desitgem que hi haja molts més dies del llibre durant l’any.
La filosofia sempre ha mantingut una estranya relació amb el món, cosa que inclou a totes les espècies que habiten en ella. En realitat, els animals sempre han servit d’espill per a mirar als humans a través de relats exemplaritzants (les abelles en Marx), de metàfores que han tractat d’il·lustrar les concepcions antropològiques de cada filòsof (el gos de Diògenes), també com a arma llancívola a manera d’argument contra un altre (la gallina plomada llançada a Plató), o, directament, com a insult als altres filòsofs que no pensen com nosaltres (l’ase de Buridán).
Ara bé, si hi ha alguna cosa que caracteritza la imatge que els filòsofs donen de les diferents espècies d’animals és l’absolut desconeixement (excepte honroses excepcions) que els primer tenen dels segons. L’exemple més clar d’això seria el llop d’Hobbes, sobre el qual es projecta una imatge d’espècie feroç, traïdorenca i assassina despietada. Unes característiques que se li atribuïxen a aquells individus entre l’espècie humana que són capaces de realitzar les pitjors accions. No obstant això, la veritat és que es llança sobre els llops una imatge que no es correspon a la seua realitat com a espècie, sinó una construcció feta a imatge i semblança de les projeccions humanes, que posa a esta espècie com a boc expiatori d’allò que ens aterrix de nosaltres mateixos.
Com he dit abans, hi ha excepcions, encara que en alguns casos es tracten de meres intuïcions que aventuren teories que apareixen molts anys després, més que d’un coneixement cert. Entre estos trobem als peixos d’Anaximandro que podria trobar-se entre els antecedents de l’evolucionisme en el segle VI a.c. L’altra honrosa excepció podria ser Aristòtil del qual podríem dir que va ser el primer zoòleg preocupat per establir una primera taxonomia animal. Per a això va haver de fer observacions a vegades admirablement minucioses, com les que es referixen al comportament d’alguns peixos o cefalòpodes, o les extretes de les seues disseccions i observacions experimentals, com les fetes sobre el desenvolupament de l’embrió de pollastre en els ous d’algunes aus.
De totes maneres, si hi ha un tema que ha preocupat els filòsofs en la seua investigació amb els animals ha sigut la pregunta per allò que ens diferencia. Des del seu origen, ja hi ha una separació entre els humans i la resta dels animals; així per al mateix Aristòtil, estos tenen algun tipus d’ànima, però no aquella que els permet pensar. Esta diferenciació que traça la frontera entre l’humà i “l’un altre” s’establirà a partir de buscar allò de què manquen els animals respecte a nosaltres: intel·ligència, llenguatge, fabricació de ferramentes, cultura, etc.
Està cerca per la diferència tindrà la seua agra polèmica, ja entrada l’edat moderna, entre Descartes i Condillac. El primer, gran defensor de la teoria de l’animal-màquina, nega a este qualsevol característica que poguera humanitzar-los; són incapaços de sentir o són incapaços de comunicar-se ja que són autòmats. Així doncs, les seues accions o els seus sons serien el producte del funcionament del propi “aparell” i no respondria a cap capacitat cognoscitiva de l’animal. No obstant això, Condillac, precursor d’una proto-etologia, creu sense dubtar-ho que els animals pensen i senten igual que els humans.
Si bé este tema ha sigut una constant entre filòsofs, sempre ha sigut considerat com una mica menor entre una especialitat menor dins de la branca de l’Antropologia (que tampoc ha gaudit de gran popularitat en el cànon filosòfic). Només amb l’aparició de “l’animal que després estic si(gui)endo” de J. Derrida en 2006 este tema es convertix en una cosa rellevant en el pensament filosòfic i comença a il·luminar moltes de les investigacions que sobre els animals s’estaven realitzant. Per a este autor la filosofia s’obstina a oposar a l’Home la resta del gènere animal com un conjunt indiferenciat: «l’Animal». A més, la qüestió que procedix plantejar-seno és si els animals poden raonar sinó: «poden patir?». La lectura de textos filosòfics ens porta a la conclusió que els filòsofs, encara que siga de manera teòrica han maltractat als animals. Això no ha deixat de tindre greus repercussions sobre el nostre tracte real amb ells.
Les preocupacions de Derrida van portar a posar el focus sobre un altre filòsof al qual s’havia menyspreat precisament per teoritzar sobre els animals molt abans: Peter Singer. En “Alliberament animal” de 1975 creu que la filosofia ha de servir per a canviar allò que no està bé en el món, i una de les coses que no estan bé és la nostra relació amb els animals. En esta obra va posar les bases del moviment antiespecista, considerant per primera vegada als altres animals com a iguals enfront dels éssers humans. Iguals per a tindre els seus drets bàsics protegits, com el dret a la vida i al benestar. Per a este, la qual cosa els estem fent als animals ha de veure’s com un mal terrible contra altres espècies, com en el seu moment es va veure el racisme o la violència contra les dones.
Estes reflexions ens porten a dos camins diferents. En primer lloc, aquella via que explora Frans de Waal, psicòleg i primatólogo, qui mitjançant estudis i experiments empírics inclou a determinades espècies animals entre aquelles que es comporten amb sentit de la justícia, de l’equitat o de la cooperació, encara que també de l’ús del poder per part dels capitostos. És a dir, característiques que semblaven exclusivament humanes pel seu alt grau de sofisticació i que ara existixen espècies (elefants o ximpanzés) que semblen haver fet el salt a eixe grau d’abstracció. Així, hi ha animals que són cada vegada més humans.
D’altra banda, tindríem les investigacions de Vincianne Despret. Per a esta autora, és molt difícil subsumir a totes les espècies sota la categoria única d’animal. Per a ella ja hi ha un problema en la pròpia classificació i en la generalització dels animals. Per a esta autora, no es tracta tant d’humanitzar als animals sinó d’entendre que els animals poden ensenyar-nos a nosaltres moltes altres maneres de fer, de conéixer i de relacionar-nos amb el món. Així, a “habitar com un ocell” ens proposa un nou acostament al territori, allunyat de l’ocupació especulativa tan pròpia del nostre sistema econòmic i proposant una nova apropiació de l’espai atés el cant d’un ocell.
I si bé és cert que cada vegada les fronteres entre l’animal i l’humà s’han anat esborrant, si bé és cert que nosaltres els humans cada vegada tenim més consciència de ser una espècie més entre les altres, no per això deixem de tindre eixe neguit que ens fa preguntar-nos per què no encaixem del tot en la naturalesa, per què continuem sent eixos animals la naturalesa dels quals consistix a creure que no són només un animal.
SERGI FERRERES
El dia 10 d’abril de 2023 el Departament de francés: Emilia Parra Medina, professora i Hind Laghrissi, auxiliar de conversa i l’alumnat de l’optativa de francés de 1r i 2n de l’ESO va dur a terme una eixida a la Biblioteca de Llibres Feliços, situada a Alacant, on van poder tindre a les seues mans llibres centenaris i rebre una xarrada sobre la invenció de la impremta i la creació del llibre com a objecte i les seues primeres edicions.
