Tradüit de Elena Escribano – 7 de marzo de 2017 – Blog de Vicens Vives
Els alumnes no lligen llevat que se’ls ordene per a una avaluació o se’ls motive diàriament a l’aula i se’ls parle de la lectura amb emoció i com el major descobriment de si mateixos. I això només és possible en el dia a dia. Un receptari no servix per a res.
De totes maneres, si tinguera davant un grup de professors als quals els agrade llegir i vulguen transmetre eixa passió als seus alumnes els donaria una espècie de Decàleg:
1.- Si t’agrada llegir i t’has divertit llegint, compte als teus alumnes les teues experiències amb els llibres, la qual cosa vas descobrir i el que et va fer millor persona gràcies a la lectura.
2.- Llig en veu alta tots els dies als teus alumnes, almenys uns minuts. Transmet l’emoció que vas sentir amb els textos que hagen sigut importants per a tu i explica’ls per què. Estos són uns moments d’intimitat impagables entre persones que gaudixen amb la lectura.
3.- Fes que els teus alumnes senten eixos moments de lectura en veu alta com un regal personal que els fas.
4.- Estimula als teus alumnes perquè facen el mateix i lligen en veu alta els poemes o fragments o cançons que hagen sigut importants en les seues vides. Anima’ls al fet que expliquen per què ho han sigut. Han de sentir-se com una col·lectivitat que es regala mútuament les seues millors experiències lectores i això és un acte de generositat. A més crea llaços afectius. Poques coses unixen més que compartir el descobriment, la bellesa i la saviesa.
5.- Dedica un dia a la setmana, a la quinzena o al mes a fer un llibre-fòrum en classe de l’obra que s’està llegint en classe en eixes setmanes. Ha de ser una hora de convivència relaxada en la qual el professor planteja qüestions essencials de l’obra i estimula als alumnes amb idees provocatives perquè els alumnes li les rebaten i donen les seues pròpies.
6.- En les classes haguera d’haver-hi un «arbre dels llibres». És molt fàcil: es retalla un tronc de cartolina marró i es pega en la paret oposada a la pissarra. En les seues branques es peguen fulles fetes amb cartolina verda clar o blanca amb el nom dels llibres que s’estan llegint o es lligen durant el curs.
També amb cites o poemes o versos o fragments d’especial bellesa que els alumnes van afegint conforme els van descobrint al llarg del curs. En cada fulla apareixerà el nom de l’alumne. Estes fulles d’arbre les pot començar el professor amb els fragments o poemes llegits en classe en veu alta ja assenyalats en el punt 2 i completades amb els poemes o fragment dels alumnes del punt 4.
7.- Les classes dedicades a la lectura en veu alta de textos o poemes poden fer-se sota l’arbre dels llibres donant la volta a la classe. Depenent de l’edat dels alumnes, el professor donarà a esta classe un halo més o menys màgic, modern, provocador. Va en gustos o possibilitats.
L’important és que l’alumnat senta que és un moment especial en el qual donem entrada a un món distint. Han de sentir que travessen la porta del misteri i de l’aventura del saber, de la diversió i de la bellesa.
8.- Sota l’arbre dels llibres, els xiquets o adolescents prendran la paraula individualment per a comptar les seues experiències lectores. En eixe moment ells són els protagonistes. Cada alumne s’alça del seu lloc, es col·loca sota l’arbre i es dirigix als altres en un ambient de respecte i complicitat.
9.- Antigament els contes es contaven al voltant del foc o al costat de l’aigua per a impedir que els éssers fantàstics que els poblaven pogueren eixir d’ells i danyar als que els escoltaven. També ajudava una frase que feia de clau d’entrada i eixida del món de la fantasia: «Açò era una vegada» i «conte contat, conte acabat». Estos rituals centraven l’espaitemps i donaven plenitud al moment màgic del conte.
Nosaltres podem substituir-los per un ciri encés, en el cas que ens deixen, o una frase especial d’entrada i eixida a la nostra hora de lectura. Dependrà del centre escolar i de la fantasia del professorat.
10.- Mai transmetrem alguna cosa que no sentim. Als xiquets no podem enganyar-los, ens ensumen la passió, l’interés, la por o la desídia. No s’ensenya el que no es coneix.