ri_verdusoriano 
La nostra companya Salut Bernabéu ens ha regalat esta bellesa que, des de hui, lluïx en el racó del lector de la biblioteca. És un homenatge a Emilia Pardo Bazán, una escriptora que, des de la seua situació de privilegi social i cultural, va crear una Biblioteca de la dona (1892-1917), conscient de la importància de la cultura per a l’emancipació femenina. Gràcies, Salu, tu també eres un regal.
Els alumnes no lligen llevat que se’ls ordene per a una avaluació o se’ls motive diàriament a l’aula i se’ls parle de la lectura amb emoció i com el major descobriment de si mateixos. I això només és possible en el dia a dia. Un receptari no servix per a res.
De totes maneres, si tinguera davant un grup de professors als quals els agrade llegir i vulguen transmetre eixa passió als seus alumnes els donaria una espècie de Decàleg:
1.- Si t’agrada llegir i t’has divertit llegint, compte als teus alumnes les teues experiències amb els llibres, la qual cosa vas descobrir i el que et va fer millor persona gràcies a la lectura.
2.- Llig en veu alta tots els dies als teus alumnes, almenys uns minuts. Transmet l’emoció que vas sentir amb els textos que hagen sigut importants per a tu i explica’ls per què. Estos són uns moments d’intimitat impagables entre persones que gaudixen amb la lectura.
3.- Fes que els teus alumnes senten eixos moments de lectura en veu alta com un regal personal que els fas.
4.- Estimula als teus alumnes perquè facen el mateix i lligen en veu alta els poemes o fragments o cançons que hagen sigut importants en les seues vides. Anima’ls al fet que expliquen per què ho han sigut. Han de sentir-se com una col·lectivitat que es regala mútuament les seues millors experiències lectores i això és un acte de generositat. A més crea llaços afectius. Poques coses unixen més que compartir el descobriment, la bellesa i la saviesa.
5.- Dedica un dia a la setmana, a la quinzena o al mes a fer un llibre-fòrum en classe de l’obra que s’està llegint en classe en eixes setmanes. Ha de ser una hora de convivència relaxada en la qual el professor planteja qüestions essencials de l’obra i estimula als alumnes amb idees provocatives perquè els alumnes li les rebaten i donen les seues pròpies.
6.- En les classes haguera d’haver-hi un «arbre dels llibres». És molt fàcil: es retalla un tronc de cartolina marró i es pega en la paret oposada a la pissarra. En les seues branques es peguen fulles fetes amb cartolina verda clar o blanca amb el nom dels llibres que s’estan llegint o es lligen durant el curs.
També amb cites o poemes o versos o fragments d’especial bellesa que els alumnes van afegint conforme els van descobrint al llarg del curs. En cada fulla apareixerà el nom de l’alumne. Estes fulles d’arbre les pot començar el professor amb els fragments o poemes llegits en classe en veu alta ja assenyalats en el punt 2 i completades amb els poemes o fragment dels alumnes del punt 4.
7.- Les classes dedicades a la lectura en veu alta de textos o poemes poden fer-se sota l’arbre dels llibres donant la volta a la classe. Depenent de l’edat dels alumnes, el professor donarà a esta classe un halo més o menys màgic, modern, provocador. Va en gustos o possibilitats.
L’important és que l’alumnat senta que és un moment especial en el qual donem entrada a un món distint. Han de sentir que travessen la porta del misteri i de l’aventura del saber, de la diversió i de la bellesa.
8.- Sota l’arbre dels llibres, els xiquets o adolescents prendran la paraula individualment per a comptar les seues experiències lectores. En eixe moment ells són els protagonistes. Cada alumne s’alça del seu lloc, es col·loca sota l’arbre i es dirigix als altres en un ambient de respecte i complicitat.
9.- Antigament els contes es contaven al voltant del foc o al costat de l’aigua per a impedir que els éssers fantàstics que els poblaven pogueren eixir d’ells i danyar als que els escoltaven. També ajudava una frase que feia de clau d’entrada i eixida del món de la fantasia: «Açò era una vegada» i «conte contat, conte acabat». Estos rituals centraven l’espaitemps i donaven plenitud al moment màgic del conte.
Nosaltres podem substituir-los per un ciri encés, en el cas que ens deixen, o una frase especial d’entrada i eixida a la nostra hora de lectura. Dependrà del centre escolar i de la fantasia del professorat.
10.- Mai transmetrem alguna cosa que no sentim. Als xiquets no podem enganyar-los, ens ensumen la passió, l’interés, la por o la desídia. No s’ensenya el que no es coneix.
Dilluns passat 2 de març vam tindre la sort de gaudir de la poesia de la Generació del 27 de la mà d’Elena Escribano, dins de les activitats de foment de la lectura a través dels fons de Biblioinnova’t i de la gentilesa de Vicens Vives.
Elena va saber acostar a l’alumnat la poesia d’esta magnífica generació, demostrant que els poemes no parlen únicament del que els succeïx als poetes, sinó, sobretot, del que ens succeïx a nosaltres. Perquè la poesia parla de tu.
El 23 d’abril es celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre, una data que ens recorda una cosa essencial: llegir ens fa créixer, ens acompanya, ens cura i ens connecta. Perquè un llibreno és sol paper i tinta; és un refugi, una aventura, una mà tendida.
Llegir a algú, deixar que et lligen, escoltar un conte o contar-lo tu mateix són formes meravelloses i íntimes de crear vincles entre les persones. Les històries compartides omplin la nostra vida de veus, de riures, de preguntes que només els llibres saben despertar.
Hi ha màgia en el contacte del paper, a passar una pàgina amb cura, en eixa olor inconfusible dels llibres nous plens de promeses, i en el perfum suau dels llibres vells que guarden secrets després de cada pàgina. Una màgia que no té una tauleta o un mòbil.
Asseure’t amb un llibre i perdre’t entre les seues pàgines és un acte meravellós. Oblidar el rellotge, oblidar el soroll, deixar que les paraules et porten al que no t’atrevixes a preguntar o fins i tot al que no t’atrevixes a viure perquè trobes el valor d’atrevir-te. Els llibres són valents per nosaltres: ens ensenyen, ens espenten, ens acompanyen i ens donen ales.
Llegim i celebrem sempre als qui ens lligen, als qui ens compten, als qui ens escolten, i als qui somien amb nosaltres amb un llibre entre les mans.
El 14 de novembre de l’any 1568 el Papa Pius V va establir un decret pel qual s’excomunicava als lladres de llibres. A partir de llavors les biblioteques mostren una còpia d’este decret, en un lloc ben visible per a advertir i evitar temptacions. A la Biblioteca Històrica de la Universitat de Salamanca, sobre la porta d’entrada, encara es pot veure la Cèdula d’Excomunió que advertix que s’excomunicarà a qui robe algun llibre de la biblioteca.
L’excomunió és l’expulsió, permanent o temporal, d’una persona o d’una confessió religiosa. Durant el període de l’excomunió, l’afectat continua formant part de la comunitat, però ha de complir sentència d’ací el nom d’esta. En els casos més severs, perd la facultat de concórrer al culte normalment, i de prendre part en les cerimònies religioses.
Es tracta del primer sistema anti-furt que van utilitzar les biblioteques basat més en la persuasió moral que en qualsevol altre artefacte tècnic. Actualment en quasi qualsevol botiga de regals és possible comprar per només uns pocs euros una reproducció en cartó o sobre taula d’esta cèdula per a posar-la a la nostra biblioteca personal. Un bon detall per a regalar i quedar molt bé. Però millor visita Salamanca i la veus en persona.
En 1995, la UNESCO va declarar oficialment el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor, amb l’objectiu de promoure l’accés a la lectura, protegir la propietat intel·lectual i destacar el paper fonamental dels llibres en la transmissió del coneixement i la cultura.
Esta celebració té el seu origen en una coincidència històrica molt significativa: el 23 d’abril de 1616 van morir tres grans escriptors de la literatura universal: Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega.
Més tard es va descobrir que no van morir exactament el mateix dia segons els calendaris de l’època, però esta coincidència simbòlica va portar a triar esta data com un homenatge a la literatura.
En molts llocs, especialment a Catalunya, esta data coincidix amb la festivitat de Dia de Sant Jordi, on és tradició regalar llibres i roses, creant una bella combinació entre cultura i afecte.
Celebrar el Dia del Llibre és, en definitiva, una oportunitat per a acostar-nos a noves històries, descobrir autors i recordar que la lectura és una porta oberta a l’aprenentatge, la imaginació i la creativitat.
Sabies què? El Dia de les Escriptores enguany ha sigut el 13 d’octubre. Diem ” enguany” perquè no té dia fix, sinó que ho celebrem el dilluns anterior al dia de Santa Teresa, 15 d’octubre, en honor a una de nostres més insignes escriptores del Segle d’Or.
