Al setembre, el que vulga menjar pa, que ho sembre.
L’olor inconfusible de l’estiu i els llibres ha omplit la nostra biblioteca durant estes tòrrides vacacions. Al costat d’ell, el so del treball dels qui, mentres l’institut sembla abandonat, han preparat cada racó perquè tot estiga ara organitzat: llibres, llistes i mil xicotets detalls.
Tornen els folis, els cartells i el tràfec dels primers dies. Tornen les sol·licituds, els documents, les reunions i, sobretot, l’algaravia de l’alumnat. Alguns travessaran per primera vegada les nostres portes; uns altres tornaran amb l’alegria de qui ha gaudit de les vacacions, però ja tenia ganes de retrobar-se amb els seus “iguals”; uns altres necessitaran un període d’adaptació més o menys llarg; uns altres fins i tot lamentaran la volta a les classes, per disgustos passats, sense saber que començar de zero està a l’abast de tots, sobretot en la vida escolar, en este interessant i canviant atles de geografia humana que és un centre educatiu.
I, entre les presses i les veus, la biblioteca apareix com eixe recés de pau, eixe oasi, eixe espai necessari per a la calma i l’escolta que suposa la lectura. Cap lloc com este per a saber que res del que ocórrega en l’institut serà tan greu com perquè no puguem solucionar-ho amb la màgia de la paraula sàvia, que a ningú agreuja.
Que durant este curs les nostres paraules construïsquen, els nostres gestos acompanyen i cada persona que forme part d’esta comunitat senta que este és el seu lloc.

