Aquest curs acomiadem amb enorme estima a una altra companya que ha deixat una petjada inesborrable en la història del centre.
La nostra companya del departament d’Arts Plàstiques, Maria Josep Colomina, es jubila enguany després d’una vida dedicada a l’ensenyança. El seu comiat coincidix amb un moment molt especial: la celebració de l’aniversari del centre, que va obrir les seues portes en 2000. És una de les poques docents que van formar part d’aquella primera promoció, i amb la seua marxa es tanca també un capítol important de la nostra història.
Amb motiu de la graduació de l’alumnat de 2n de BAT, Maria Josep va voler acomiadar-se de la comunitat educativa amb unes paraules plenes d’agraïment i emoció. A continuació, reproduïm íntegrament el seu discurs, que va ser, sens dubte, un dels moments més especials de l’acte.
Estimat alumnat, famílies, companyes i companys:
Hui no és un dia qualsevol. Hui és un d’eixos dies en què el cor va un poc més ràpid del que toca i les paraules em costen d’atrapar.
Hui és un dia pintat amb colors fets de vivències, de noms, de traços, d’errors i d’encerts. Un dia pintat amb emocions d’aquarel·la, amb traços de nostàlgia, pinzellades d’alegria i, sobretot, amb una paleta de colors que representen una vida sencera compartida.
I encara que estiguem vestits per a una cerimònia, en el fons tots portem posat un cartell invisible que diu: “en construcció “.
Este dia per tant, és com un llenç en blanc, ple de possibilitats, i vaig a pintar-lo amb colors.
EL BLANC: sembla l’inici. Quan vaig començar, jo també era un full en blanc, amb moltes preguntes i la il·lusió intacta. Hui, aquell full s’ha omplit de rostres, de projectes, d’exàmens corregits, de moltes rialles i també per què no dir-ho, d’algun que altre drama d’adolescent que semblava el final del món… però que ara recorde amb tendresa.
Vosaltres, estimat alumnat d’humanitats, de ciències i del artístic, tanqueu una etapa plena de primeres vegades: el primer suspens, la primera nota brillant, el primer “no entenc res ” que va acabar sent un “ho he aconseguit !”.
Hui m’acomiade de la docència després de 37 anys de professió, els últims 25 dels quals les he passat en aquest mateix centre, dedicats amb passió al dibuix artístic, entre altres matèries, entre llapis, esquadres, papers i mirades curioses, les vostres.
Fa 25 anys, jo venia amb la motxilla carregada d’energia, d’idees noves i d’una certa ingenuïtat també, ja que vaig agafar el batxillerat artístic amb la ferma creença que podia ensenyar-ho tot. Tot el que jo havia après, ho volia transmetre i clar, portava a l’alumnat amb la llengua fora!
Vos ho podeu imaginar?
Este temps que he compartit amb vosaltres ha sigut un verdader regal.
He aprés que no es tracta d’ensenyar-ho tot. Que tot no es mesura en notes, sinó en ganes, en curiositat. En eixa llumeneta que s’encén quan una cosa que heu aprés vos toca per dins, vos mou, i vos transforma.
Poc a poc vaig aprendre a respirar profundament abans de respondre, a fer pauses, a escoltar. I sobretot, que ensenyar és important, pero també ho és acompanyar.
I vos dic una cosa més: en tot aquest recorregut d’aprenentatges, pletòrics i vibrants com EL ROIG d’una paleta, no he perdut la passió.
Ho confesse, em continue emocionant amb una idea ben treballada, amb una mirada atenta i que entén, amb un dibuix que naix de l’ànima.
A través dels vostres ulls, he vist com mitjantçant la curiositat, la crítica constructiva i el desig d’aprendre, vos hem preparat per a rebre el futur, amb els recursos necessaris per a continuar formant-vos.
Sí, després de tants anys, continue creient que l’educació és una llavor que es planta, i que a vegades tarda anys a florir, pero sempre dona fruit.
El color roig, simbolitza tota eixa energia i esforç invertit, l’orgull i la satisfacció d’un treball ben fet.
Vull felicitar de tot cor a cada un i una dels alumnes que hui vos gradueu, en ciències, en humanitats, en arts…del nocturn i del diurn, i encara que NO tots heu sigut els meus alumnes, sí que sou tots, sense excepció, part de l’ànima d’este centre, en el que heu estat convivint durant 6, 4, 2 ó 1 any en aquesta segona casa, vostra i meua.
Perquè al final, vosaltres heu sigut la raó per la qual, amb més o menys encerts, hem preparat classes, corregit, orientat, escoltat… i també renyit, per a què negar-ho!
Però tot des de la profunda convicció d’haver intentat estar a l’altura del privilegi d’acompanyar-vos en esta etapa tan única.
El roig és també el color del coratge amb el qual heu enfrontat i enfrontareu els nous reptes.
I sí, vos farà por prendre decisions. És normal. Els canvis, la incertesa, allò desconegut,… és eixe núvol pintat DE NEGRE.
Eixe dia en que les coses no fluien com esperàvem, o quan de sobte el projector o la wifi deixaven de funcionar, …tot ho veiem negre quan algo no va bé.
Pero també és el contrast i la profunditat que dóna sentit a altres colors. Recordeu el que deia Caravaggio: “És la foscor la que fa que la llum destaque”. Com sempre vos he dit, posseu distancia davant els problemes i entorneu els ulls per vore amb claredat l’eixida.
Hem d’interpretar cada desafiament, com una oportunitat de crèixer i aprendre.
Perquè com vos deia al principi: estem tots en construcció. Canviar d’opinió, redibuixar els vostres pasos, dir “no sé ” o “necessite ajuda”. Tot això també és créixer. Arriscar-se és aprendre. Equivocar-se també. Encertar, ni vos compte!
A vegades sembla que heu de tindre-ho tot clar: carrera, futur, vocació, pla de vida… L’important no és tindre clar un camí decidit, sinó tindre una brúixola. I no em refereix a la del Google Maps, sino la que està en la vostra intuició, en el que vos mou, en el que vos importa, en el que vos fa sentir vius.
Per tant, no vos quedeu quiets. Avanceu amb coratge per a trobar la vostra propia veu, i descobrir la importància de ser autèntics i verdaders amb vosaltres mateixos. Eixa serà una de les vostres fortaleces.
I parlant de quedar-nos estàtics, per favor… no procrastineu el vostre creixement personal.
Perquè si alguna cosa he aprés al llarg de la meua vida, és que quedar-se parat és l’única cosa que verdaderament limita.
I si un dia teniu por, recordeu que és només el senyal que esteu eixint de la zona de confort, i això o ahí, és exactament on comença la màgia del COLOR GROC, com un or brillant que il·luminarà el vostre camí.
Perquè a partir de hui, el camí és vostre. Hi haurà bifurcacions, encerts, errors… però sempre serà el vostre camí.
Acabeu una etapa, sí… però comença una altra on ja no serem nosaltres, el professorat, els que marcarem el ritme. Ara vos toca a vosaltres agafar les regnes de la vostra vida. Amb força. Amb il·lusió. Amb valentia. I no oblideu que l’esforç, la constància, la perseverança i la resilència són clau per a superar obstacles. No hi ha trucs màgics!
El món necessita pensadors/es que s’atrevisquen a transformar la realitat amb respecte i tolerancia, desde l’empatia i el consens.
Envolteu-vos de persones que vos desafien a ser millors i a ser generosos per a conseguir-ho.
El groc, color de l’energia i la vitalitat, és el que vos suggerisc per al vostre futur.
Ara mireu cap a dalt, quin color tenim a sobre?
EL BLAU és el meu color, encara que hui m’he vestit del seu complementari, el taronja, perquè d’açó va també tot el que vos estic compartint. De complementar-se amb els que teniu enfront, com ho fan els colors complementaris en el cercle cromàtic. Ho recordeu?
El blau és el color de la serenor, del pensament, de la reflexió i la calma.
Exploreu amb calma també, les vostres passions i interesos, com un cel clar que marca un horitzó ple d’oportunitats.
Vull fer un xicotet alt per a reconéixer als qui han estat en l’ombra, però molt presents: les vostres famílies. Pares, mares, àvies, avis, els qui han compartit desvetlaments, nervis d’exàmens, motxilles… Gràcies per confiar en nosaltres i caminar al nostre costat. En especial a les mares i pares del AMPA, que sempre están ahí per fer d’aquest centre un espai millor.
Ara, vull retre homenatge als meus companys i companyes del claustre, amb els qui he compartit passadissos, projectes, somnis, frustracions, plors i riures. Gràcies en especial a les companyes del meu departament, per la dedicació i la vocació compartida. I gràcies també a l’equip directiu per l’abraçada silenciosa en esta última etapa del meu camí.
EL VERD, que simbolitza, la col·laboració i el creixement, és el color d’esta part del comiat. Sense l’esforç col·lectiu, res d’això seria possible.
Este viatge no l’he fet a soles.
BENVOLGUTS ALUMNES, FAMÍLIES, COMPANYS I COMPANYES, AMICS I AMIGUES
M’acomiade amb una mescla de nostàlgia i alegría.
Vull dedicar el fruit de tota esta vida profesional, a totes les generacions d’alumnes que han passat per les meues aules durant aquests 37 anys. A cada un i una de vosaltres, que m’heu ensenyat que esta professió és un procés d’aprenentatge mutu. A vosaltres, perquè sense el vostre interés, i les vostres inquietuds, jo no hauria arribat a descobrir les meues pròpies capacitats.
Com diu el poeta Kavafis en «Ítaca», el viatge és el que ens enriqueix, i vosaltres, estimats alumnes del artístic, heu estat la meua pròpia Ítaca, a vegades el meu espill i altres la meua lliçó del dia.
I un últim cosell: pinteu la vida amb els vostres propis colors. I que no vos falte mai, el coratge del roig, la calma del blau… i un somriure ben groc.
Ja sabeu que amb la mescla d’estos colors bàsics podeu pintar tots els vostres somnis.
Hui no és només una meta, és un punt de partida.
A tots i totes, Gràcies per deixar-me formar part del vostre camí.
IES PLATJA SANT JOAN, ALACANT
13 DE JUNY DE 2025
