Estudi del vocabulari 1r Bat
| Acrònim | |
|
Acusatiu |
Concepte de declinació usat en alguns idiomes clàssics. Consistix a canviar una paraula per a indicar l'objecte directe del verb en una oració. L'acusatiu designa el resultat de l'acció verbal i és la forma més freqüent en els textos i parlar llatí. Per això les paraules castellanes que provenen del llatí, en general prenen la forma acusatiu de la paraula. Vore: Desinència, Morfologia i Don |
| Apòcope | Supressió d'algun so a la fi d'un vocable. Per exemple: algun (d'algun), bici (de bicicleta), bon (de bo), cent (de cent), gran (de gran), profe (de professor), sant (de sant). Vore Don |
| Arcaica | Paraula que ha sigut descontinuada del parla i l'escriptura quotidianes. |
| Argot | Llenguatge usat per persones del mateix ofici. |
| Cultisme | Paraules introduïdes per escriptors i científics per a designar conceptes que no existeixen en el llenguatge actual. Per exemple: memoràndum, orfeó, quòrum, rèquiem, ultimàtum i xenofília. Molts cultismes són presos directament del llatí o el grec clàssic, per tant no patixen les transformacions normals de les paraules patrimonials. Les paraules patrimonials també ens arriben del llatí o grec, però van canviant fonèticament a mesura que l'idioma va evolucionant. Exemples: frigidus: frígid (cultisme), fred (patrimonial); collocare: col·locar i penjar; digitus: dígit (cultisme), dit (patrimonial) |
| Desinència | La paraula "Desinència" ve del llatí, del verb desinere, finalitzar, acabar. En la gramàtica llatina, les desinències són les terminacions (sufixos) que s'agreguen als temes de les paraules, i que donen lloc als distints casos:
|
| Diptong | Conjunt de dos vocals diferents que es pronuncien en una sola síl·laba. Veure Don |
| Enclític | És una partícula que s'afegeix al vocable anterior. Per exemple els pronoms sufixos al verb: avisa'm, calla, oblidem-nos... |
| Epónim | Paraules formades del nom d'alguna persona. Veure: Amèrica, boicot, canut, xovinisme, croto, draconià, epicuri, fúcsia, guillotina, linxament, macadam, formidable, molòtov, nicotina, saxo i sandvitx. |
| Etimología | Estudi de l'origen de les paraules. |
| Eufemisme | Mode de expresar amb suavitat o decòrum certes idees. Veure: Pucha, y Minga |
| Filóleg | Persona que estudia una cultura tal com es manifesta en la seua llengua i en la seua literatura, principalment a través dels textos escrits. |
| Llorigó | Paraula mal escrita per error o descuit. |
| Genitiu | Concepte de declinació usat en alguns idiomes. Consistix a canviar una paraula per a indicar valors molt variats com: propietat, possessió o pertinença. Existixen doncs: genitiu possessiu, genitiu explicatiu, genitiu qualificatiu, etc. Veure: Desinència y Morfología. |
| Helenisme | Són paraules que ens arriben del grec. Per exemple: economía, política, xenofilia. |
| Hiperónim | Paraula el significat del qual inclou al d'altres. És a dir, inclou hipònims. Per exemple: "animal" és hiperònim de: gos, gat, vaca, etc. |
| Hipocorístic | Paraula creada de la manera del parlar dels xiquets. Veure Paco. |
| Hipónim | Paraula el significat del qual està inclòs en el d'una altra. Per exemple: violí és hipònim de "instrument (musical)". |
| Homónim | Paraula que sent igual que una altra té diferent etimologia, per exemple: autobús, llima i pana. Els homònims es distingixen de les polisèmies en què les polisèmies tenen la mateixa etimologia. |
| Indoeuropeu | Llengua antiga (mes de 6000 anys), la qual es creu que és la mare de quasi la meitat de totes les llengües parlades hui en dia. Veure mare. |
| Koiné | Llengua comuna a la grècia antiga. Veure: hel·lenisme i Bíblia. |
| Llatinisme | Son paraules que ens arriben del llatí. Veure: Ultimátum |
| Lexema | Arrel, és a dir part mínima d'una paraula que posseïx significat lèxic. Per exemple, gram en gramatical. És a dir, no representa morfema. |
| Léxic | Pertanyent o relatiu al vocabulari d'un idioma o regió. |
| Morfema | Part mínima d'una paraula que només posseïx significat gramatical. Per exemple, al en gramatical. És a dir, no posseïx lexema. Veure: Morfologia. |
| Neologisme | Una de las transformacions lingüístiques en les que es creen paraules noves per definir elements y objectes moderns. Veure Neologisme. |
| Onomatopeia | Paraula creada pel so d'alguna cosa. Veure: chin-chin, Paco, perro y zorra. |
| Palíndrom | Paraula que és igual llegida d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra. Veure capicúa. |
| Perfectiu | Paraula que indica la perfecció d'una idea. Veure: Inmund |
| Parónim | Paraules amb una etimologia similar, però amb diferent significat. Per exemple: Addició i Addicció, Espirar i Expirar, Gos i Apurar, Preveure i Proveir. |
| Peyoratiu | Palabra que indica el negatiu d'una idea. Veure: Inmund |
| Polisèmia | Paraula que té diversos significats, per exemple dret. Les polisèmies es distingeixen dels homònims en que els homònims tenen diferent etimologia. |
| Prefix | Elements que se col·loquen al principi d'una paraula. Veure: anatomia, discutir, palimpsest, política, y xenofília. |
| Proclític | Paraules que no s'accentuen i que estan lligades a la següent. Per exemple: articles (el burro ), possessius (ma casa), preposicions ( a menjar ) i altres partícules. |
| Prosodia | Estudi de la fonètica de l'idioma: pronunciació, accentuació, mètrica i seqüències en paraules i oracions. |
| Sánscrit | Antiga llengua india. Veure: Déu, karma y kamasutra. |
| Semàntica | Estudi o pertanyent al significat de la paraula. |
| Sinalefa | Consistix a ajuntar una paraula que acaba en vocal amb la següent paraula. Per exemple: "L'aigua" > "Lagua", "Mira a baix" > "Mirabaix". |
| Sintaxis | Estudi de la coordinació de les paraules per formar oracions y expresar idees. |
| Solecisme | Paraula que és un error de sintaxi i no es conforma amb l'exactitud o puresa d'un idioma. |
| Sufix | Elements que es col·loquen al final d'una paraula. Veure: matemática, y xenofília. |
