ALS NOSTRES POBLES DE LA VALLDIGNA
La Valldigna és una comarca natural a la qual pertanyen els pobles de Simat, Benifairó, Tavernes i Barx. Els tres primers ocupen la vall pròpiament dita, mentre que Barx està situat en una plana elevada.
Podem arribar-hi per la costa (nacional-332, autopista A3) des d’Alacant o València, o per l’interior (nacional 332) des d’Alzira.
Com el seu nom indica, es tracta d’una vall, completament tancada per muntanyes, excepte per l’est, que s’obri a la mar, i és migpartida pel riu Vaca, que la recorre completament fins a desembocar en el límit amb Xeraco.
Esta especial orografia configura el caràcter diferenciat de la Valldigna, i la font de la seua bellesa: el contrast que produïx la unió íntima del mar i de la muntanya en un breu espai de quilòmetres. Juntament amb esta peculiar condició geogràfica, la Valldigna manté el caràcter valencià i mediterrani que li ha imprés la seua peculiaritat.
Un poc d’història
La Valldigna ha sigut habitada ja des de la prehistòria, com ho demostren les coves del Bolomor (Tavernes), Malladetes i Parpalló (Barx), jaciments arqueològics de màxima importància a la Comunitat Valenciana.
Les primeres notícies històriques concretes es remunten a l’època musulmana. Durant este període, les poblacions (Simat, La Xara, Benifairó, Alfulell, Tavernes i Ràfol) s’estenien per la vall sota la mirada del castell d’Alfàndec (actualment conegut com castell de la Reina Mora).
Jaume I va incorporar la Valldigna al Regne de València, però va ser el seu nét Jaume II que li va donar una nova fesomia en cedir-la a l’orde del Cister per tal que hi construïra el monestir de Santa Maria de Valldigna, que va dominar la vida dels diferents pobles fins al primer terç del segle XIX.
Les darreres dècades de la Valldigna estan marcades per l’agricultura intensiva. En la dècada dels 50 comença el boom de la taronja, que impulsarà definitivament el desenvolupament del territori. A partir de la dècada dels 60, el capital és dirigit a la construcció en la platja i, amb la demanda del turisme i la creixent entrada de població immigrant, es desenvolupa el comerç, la construcció, la banca i les petites i mitjanes empreses de béns de consum.
Senderisme
Les sendes de la Valldigna eren usades antigament per a unir poblacions o arribar a zones de cultiu en llocs de muntanya. Amb la modernització de les carreteres, varen deixar de ser utilitzades, però algunes han estat adequades recentment per a fer-les transitables per a l’excursionista.
Les sendes a la Valldigna són totes de petit recorregut (PR-V en la nomenclatura i classificació internacionals), i estan senyalades amb dos ratlles paral·leles, blanca i groga.
Hem dividit la Valldigna en tres zones de muntanya (Creus, Montdúver i Toro-Barx) que són travessades per sendes des de les quals podrem contemplar grans extensions de terreny i magnífiques vistes de la costa i de l’interior.
| Zona Creus |
| Estes sendes permeten accedir a diferents paratges del terme municipal de Tavernes, totes elles amb magnífiques vistes panoràmiques de la costa valenciana. Destaquen els paratges de la Font de la Granata, Pla de les Creus, Pla de la Sangonera, Pic del Massalari i Pic de la Ratlla (terme d’Alzira). |
| . | Senda travessera a Favara (PRV-39): Al costat de l’entrada del Club de Tenis, hi ha una porta que dóna accés a un camí rural. El seguim uns 300m fins arribar a l’indicador de la senda a mà esquerra. |
| . | Senda a Fontetes de Cantus (PRV-38): Arribem al mur des del carrer del Pintor Sorolla. La senda arranca al costat mateix del depòsit circular d’aigua. |
| . | Camí dels Borregos (PRV-40): Arribem al mur des de la Pl. 9 d’Octubre, caminem cap a l’esquerra uns pocs metres i de seguida trobarem el senyal. |
| . | Revoltes dels Amoladors (PRV-38): Arribem al mur des de la Pl. 9 d’Octubre, caminem cap a l’esquerra fins que s’acabe el mur i comence la senda. |
| . | Granata (PRV-39): Eixim de Tavernes per la carretera en direcció a València. En la segona rotonda, agafem l’eixida que diu ‘zona industrial’ i tot seguit tirem a l’esquerra. A 100 m veurem el senyal del camí del Racó de Joana a mà esquerra. El seguim fins que passem la zona de graelles, l’ermita i arribem al depòsit. Hi ha dos sendes: agafarem la que arranca passat el depòsit. |
| Zona Montdúver |
| Estes sendes permeten accedir a diferents paratges dels termes municipals de Tavernes, Benifairó i Simat, en les faldes del Montdúver, amb vistes panoràmiques de la costa i de l’interior. Destaquen els paratges de les Foietes, Foies, Montdúver (terme de Xeresa), els aqüeductes de les arcades i les restes del castell de la Reina Mora |
| . | Senda de Foietes (PRV-51): Agafem el camí Vell de Gandia i el seguim fins a arribar al túnel de l’autopista (2Km), que no passem, sinó que agafem el camí a mà dreta abans del túnel i pugem fins que s’acabe i comence la senda (400m). |
| . | Senda de la Cadira (PRV-51): Eixim de Tavernes pel c/ Matadero, agafem el camí del Pont del Riu (recte) i més avant el camí de la Cadira. En la bifurcació, anem per l’esquerra i arribarem a una casa. Un poc més avant, a mà esquerra comença la senda en la falda de la muntanya. |
| . | Senda del Castell (PRV-51): Des de Tavernes, eixim pel pont del riu (c/Matadero) i agafem el camí del Pla (a la dreta), passem al terme de Benifairó fins a arribar a un encreuament de quatre camins (3 km. de Tavernes). A este encreuament es pot arribar també des de Simat o Benifairó (2 Km). Agafem el camí de l’esquerra i seguim sempre per l’esquerra fins a arribar a una bifurcació (350m) des d’on veurem la indicació de la senda entre dos entrades de camí. |
| . | Senda de l’Escudella (PRV-51): Eixim de Simat en direcció a Barx, però agafem el camí que naix al costat mateix de la coop. La Valldigna. Arribem a un encreuament (500m) i trenquem a l’esquerra fins que vegem una caseta amb dos palmeres (400 m). Allí mateix trenquem a la dreta i seguim cap amunt fins que arribem a l’arrabassada que té una bassa redona a l’entrada (500m). Travessem tot el camí interior de l’arrabassada i veurem un margenet vora muntanya amb una obertura, que és el naixement de la senda. |
| . | Camí dels Burros (PRV-51): Eixim de Simat cap a Barx. Des de la cooperativa La Valldigna, fem 1,5 Km. de carretera fins a la segona revolta. Allí mateix, a mà esquerra, comença un camí que es transforma prompte en senda. |
| Zona Toro-Barx |
| Estes sendes permeten accedir a diferents paratges dels termes municipals de Simat i Barx, que combina vistes de costa i d’interior. Destaquen els paratges del Pla del Toro i l’Avenc d’Aldaia |
| a. | Senda del Toro (PRV-50): |
| Des de Simat: Agafem la carretera cap a Barxeta/Xàtiva. A 1,7 Km. naix la senda en una revolta a mà esquerra. La marca de senda està pintada en un pi. | |
| Des de Barx: Agafem el camí cap a la Puigmola, passem el càmping (1 Km) i seguim 900 m fins trencar a un camí asfaltat a mà dreta. Després agafem el segon camí de terra a mà esquerra (a uns 300 m). Tot seguit trobarem la senda a l’esquerra. | |
| b. | Senda d’Aldaia (PRV-60): Des de Barx seguim el camí que passa per l’ecoparc durant 250m, agafem la via pecuària que passa per darrere del cementeri i seguim cap a l’esquerra. Passem la font de la Drova (1,6 km) i continuem 200m avant. Així que passem una figuera, agafem el camí a mà dreta que puja cap amunt. |