Visita a l’exposició d’Ignacio Pinazo: Amb motiu del centenari de la mort d’Ignacio Pinazo Carmarlench (1849-1916), l’IVAM ha programat una de les exposicions més especials entorn de la seva figura com a just homenatge a un dels seus artistes més genials. Si Pinazo no va gaudir de més projecció, no va ser per l’entitat de la seva obra, que tots van reconèixer ja en el seu temps, sinó pel seu aïllament dels centres oficials per a convertir València en l’eix de la seva creació. L’obra de Pinazo està àmpliament representada a la col·lecció de l’IVAM des de la seva fundació, i és, de fet, un dels grans pilars de la seva col·lecció. Tot i el significat d’aquest artista i de la sèrie de treballs realitzats, no sempre s’ha entès i compartit la seva presència a la col·lecció permanent d’un museu d’art contemporani al costat de Julio González o altres representants de l’avantguarda internacional. La present exposició, trenca de manera radical amb aquests dubtes, plantejant una nova lectura de la seva obra que subratlla els presagis de la modernitat latents en les pintures i dibuixos de Pinazo. La mostra assenyala una sèrie d’afinitats i paral·lelismes formals amb artistes com Julio González, Saura, Barceló, Bores, Cossío … plantejant noves lectures i relats que posen en valor els fons de la col·lecció de l’IVAM. Aquesta exposició ens descobreix el potencial i la intuïció de Pinazo, la seva capacitat d’abstracció i impuls creatiu, el valor expressiu del que gestual i la importància de l’element matèric en moltes de les seves obres, els fragments i detalls semblen premonicions d’una pintura d’acció. Visita a l’exposició “Perduts en la Ciutat. La vida urbana en les col·leccions de l’IVAM”: La ciutat és un dels símbols més característics de la societat moderna, a ella acudeixen cada any milions de persones buscant una vida millor econòmicament i més lliure social i culturalment, fins a tal punt que, actualment, més de la meitat de la humanitat vivim en espais urbans. Les ciutats són la punta de llança de les experiències més destacades i dels comportaments més audaços, el lloc del màxim desenvolupament de les arts. Per això, són molts els artistes que tenen com a element central dels seus treballs la vida a les ciutats, unes ciutats enteses (sovint), com un collage de multitud de records i vivències discontínues i fragmentades, com un laberint confús en què els habitants es creuen immersos cadascun en els seus propis pensaments. La idea central d’aquesta exposició és la d’exhibir un gran nombre d’obres que ens permetin conèixer les múltiples visions, els diferents espais i la gran quantitat d’existències humanes que han conformat la vida a les ciutats, en l’últim segle, a través d’ les obres de la col·lecció de l’IVAM. Entenent que la més diàfana explicació de la vida urbana no es troba tant en les obres que tenen pretensions de mostrar-ho tot, sinó en les imatges més subjectives basades en la fragilitat de l’instant i en el fulgor del desig. Es tractaria, per tant, que ens deixéssim portar pels nostres propis passos i recorreguére l’exposició sense seguir els camins trillats per així tenir la capacitat de perdre’ns i poder descobrir la pròpia ciutat de cada un / a. Visita a l’exposició “Cercle Ïntim. El món de Pepe Espaliú”: L’obra de Pepe Espaliú, vinculada a les pulsions de vida i mort, és un referent per a posteriors generacions d’artistes. Per aquesta raó, l’exposició es desenvolupa a partir de la presència que l’element “màgic” del cercle té en la seva obra i en la de molts altres artistes espanyols i internacionals, com Joan Brossa, Louise Bourgeois, Gina Pane, Robert Mapplethorpe, etc. . El cercle és interpretat aquí com aquest element profundament relacionat amb el renéixer constant, amb un continu donar voltes que apel·la als aspectes més íntims de l’ésser humà, que està unit a la mort ia la vida, enteses no com aspectes antagònics, sinó com a conceptes d’un tot que conforma l’existència. Aquesta mostra se centra a analitzar, des d’un nou prisma, la singularitat d’un dels artistes més destacats de la generació espanyola dels anys vuitanta i noranta, i que va desenvolupar una obra coherent i significativa relacionada molt estretament amb la reflexió sobre la pròpia identitat .
